Cinquena novel·la de l’autor.
Es tracta d'una biografia novel·lada del famós bandoler català del segle XVII Joan Sala. Segons paraules de l’autor, volia escriure una biografia documentada i realista i va partir de la feina feta per Joan Cortada, qui va recuperar el manuscrit del procés que va conduir Serrallonga a la mort.
La novel·la, narrada en primera persona, es serveix d’un dels personatges, en Pere Vila i Quintana, per tal de reconstruir la vida del mític bandoler. En Pere, de nissaga de notaris però amb vocació de periodista, presencia l’execució d’en Serrallonga com a part de la seva feina, ja que treballa per a un impressor que li assigna la tasca de fer una relació detallada d’aquesta execució per després vendre-la a la sortida de l’església.
Es tracta d'una biografia novel·lada del famós bandoler català del segle XVII Joan Sala. Segons paraules de l’autor, volia escriure una biografia documentada i realista i va partir de la feina feta per Joan Cortada, qui va recuperar el manuscrit del procés que va conduir Serrallonga a la mort.
La novel·la, narrada en primera persona, es serveix d’un dels personatges, en Pere Vila i Quintana, per tal de reconstruir la vida del mític bandoler. En Pere, de nissaga de notaris però amb vocació de periodista, presencia l’execució d’en Serrallonga com a part de la seva feina, ja que treballa per a un impressor que li assigna la tasca de fer una relació detallada d’aquesta execució per després vendre-la a la sortida de l’església.
La novel·la arrenca amb la mort del protagonista principal, Serrallonga, i és la conseqüència que en Pere decideixi indagar la vida del proscrit, a causa d’unes misterioses paraules que el reu pronuncia abans de la seva mort. A través d’entrevistes anem coneixem la història del bandoler.
La primera entrevistada és la seva vídua, Margarida Tallades, que ens endinsa en la vida de Pere Sala abans de ser bandoler, quan feia de pagès. Aquí podem veure part de la nostra història, quan els camperols no tenien feina al camp i formaven quadrilles per exercir de bandolers, tot per acabar d’arribar a final de mes! Però el nostre protagonista comet un assassinat i ja no hi volta enrere.
Amb la segona entrevista al Fadrí de Sau, company de malifetes d’en Serrallonga condemnat a galeres, coneixem la seva vida criminal.
I per últim, amb la tercera entrevista a la seva darrera amant, Joana Massís, jove que va segrestar i que va portar amb ell durant els seus últims dos anys de vida, tenim coneixença de la seva última etapa.
Paral·lelament a aquesta història, l’autor cabdella una sèrie d’històries relacionades amb Pere Vila, ja que al intentar reconstruir la vida del bandoler es va trobant amb dificultats que provenen de gent molt poderosa interessada a posar traves a la investigació. Per tant l’escriptor ens immergeix en la importància del control de l’opinió pública i en la manipulació de la veritat des del poder, la qual cosa fa més contemporània l’obra.
La primera entrevistada és la seva vídua, Margarida Tallades, que ens endinsa en la vida de Pere Sala abans de ser bandoler, quan feia de pagès. Aquí podem veure part de la nostra història, quan els camperols no tenien feina al camp i formaven quadrilles per exercir de bandolers, tot per acabar d’arribar a final de mes! Però el nostre protagonista comet un assassinat i ja no hi volta enrere.
Amb la segona entrevista al Fadrí de Sau, company de malifetes d’en Serrallonga condemnat a galeres, coneixem la seva vida criminal.
I per últim, amb la tercera entrevista a la seva darrera amant, Joana Massís, jove que va segrestar i que va portar amb ell durant els seus últims dos anys de vida, tenim coneixença de la seva última etapa.
Paral·lelament a aquesta història, l’autor cabdella una sèrie d’històries relacionades amb Pere Vila, ja que al intentar reconstruir la vida del bandoler es va trobant amb dificultats que provenen de gent molt poderosa interessada a posar traves a la investigació. Per tant l’escriptor ens immergeix en la importància del control de l’opinió pública i en la manipulació de la veritat des del poder, la qual cosa fa més contemporània l’obra.