Pere Rovira va fer la seva tesi doctoral sobre Jaime Gil de Biedma. José Manuel Blecua, al pròleg, escriu que Pere Rovira es va trobar davant de poemes relativament senzills; però comenta que no s’ha d’oblidar el fet que és més fàcil explicar el difícil poètic que el fàcil, que és menys dificultós comentar un sonet gongorí que una rima de Bécquer. I la poesia de Gil de Biedma es caracteritza des dels seus primers escrits per la recerca d’una expressió deliberadament clara i sense complicacions d’imatges ni de metàfores. Però amb aquesta senzillesa expressiva Gil de Biedma pot escriure uns poemes molt intensos, carregats d’un lirisme apressant, de vegades angoixós, o de tipus realista, o simplement notes sentimentals i afectives, d’una bellesa sorprenent. Blecua conclou dient que la lectura d’aquest llibre serà imprescindible per a tots els estudiosos de la poesia de Gil de Biedma.El llibre es divideix en dues parts diferenciades, la primera ens parla de Gil de Biedma i de la poesia moderna i la segona es dedica a l’estudi concret del poemari Las personas del verbo.
