9/12/13

TRINITARIS A LES TERRES DE LLEIDA: ELS CONVENTS D'AVIGANYA, LLEIDA, ANGLESOLA I BELLVÍS

GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT. Trinitaris a les Terres de Lleida: els convents d'Aviganya, Lleida, Anglesola i Bellvís. Anglesola, 2012.
ISBN: 9789461635030

Actes de la XLI Jornada de Treball de 2010 del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.
El llibre està estructurat en dues parts, els estudis sobre la Santa Creu d’Anglesola i els estudis sobre l’ordre dels trinitaris a Catalunya i en particular a les Terres de Lleida, sobretot a Aviganya, Lleida, Bellvís i Anglesola. Dedicat al primer historiador del poble, mossèn Josep Binefa i Monjo.
Joan J. Busqueta participa a la jornada de treball amb Europa vers 1200: el moviment trinitari en el context d’una nova religiositat. El domini de caritas.

Com a cloenda, el llibre atorga la Segona Distinció ATHÀNAGIA del Grup de Recerques de  Ponent al Dr. Joan J. Busqueta en reconeixement a l'entusiasme que sempre ha demostrat amb la tasca dels centres d'estudis i les entitats culturals de les Terres de Lleida.

29/10/13

L'ÈLIA VA DE BÒLIT

Capdevila, Llorenç. L'Èlia va de bòlit
Barcanova, 2013
ISBN: 9788448932190

Reescrivim l'article publicat al diari Regió7 el 21/06/2013

Llorenç Capdevila s'estrena en la literatura infantil amb el llibre L'Èlia va de bòlit

"Ha estat l'únic llibre on el primer que he fet ha estat escriure el títol". L'escriptor Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969), professor de l'IES d'Auro de Santpedor i resident a Manresa des de fa anys, ha debutat en el gènere infantil amb el llibre L'Èlia va de bòlit, adreçat a lectores i lectors a partir de 8 anys. Una estrena que va ser, en realitat, un regal que li va fer a la seva filla Èlia.
La narració, sobre les aventures d'una nena que sempre va "amb el coet al cul", la va imaginar Capdevila pensant en un regal especial per al desè aniversari de la seva filla: "rumiava una història on ella hi estés implicada". El títol ja portava el seu nom i la protagonista s'inspira en ella: "s'hi reconeix" tot i que, somriu Capdevila, "ja no és la mateixa. La canalla a aquesta edat és molt canviant". La història li va agradar molt a l'Èlia -i el regal també- i Capdevila va decidir enviar-la a l'editorial Barcanova, que el 2012 li va publicar la novel·la juvenil A fer punyetes!. I també, aquesta primavera, L'Èlia va de bòlit, amb les il·lustracions de Marta Biel. Per a un autor, que decideixin publicar la teva obra sempre és una notícia que es rep amb il·lusió. I en aquest cas encara més "pel component sentimental que hi ha al darrere". 


Capdevila explica que va encarar la narració infantil pensant "en un públic concret que ja tenia a casa". I que és "diferent" del juvenil perquè, aquest darrer, "pràcticament pot llegir el mateix que un adult". L'esforç més gran ha estat, subratlla, "trobar un llenguatge entenedor però que no fos simple i treballar frases més aviat curtes perquè jo tinc tibada a les subordinades". Això sí, al lector, "tingui 8 o 50 anys, l'has de tractar amb respecte". I quan es parla de públic infantil s'ha de pensar, diu que no per petit és menys "exigent: si no els agrada deixen el llibre, són implacables, sense prejudicis".

L'Èlia va de bòlit és, diu, una novel·la d'aventures sobre una nena atabalada de deures, extraescolars i que menja molt a poc a poc. Un vespre, després d'una bronca amb els pares "l'Èlia té el desig de ser com la seva gossa Espurna, que menja i jeu quan vol. I quan es lleva, el desig s'ha fet realitat". A partir d'aquí, aventures i desventures en una ciutat el dia de Sant Jordi. Pràcticament el mateix text que va llegir l'Èlia per celebrar els seus deu anys és el que ara es poden trobar els lectors a les llibreries, exceptuant "algunes expressions dialectals que fem servir a casa". Capdevila no descarta tornar a la literatura infantil: "m'ho vaig passar molt bé i la vaig escriure a consciència, pensant que podria ser publicable". 
Tot i que Capdevila, articulista d'aquest diari, ha conreat especialment la novel·la històrica (El color del crepuscle, O rei o res! o Ànima de llop), l'escriptor, especialment en les seves últimes novel·les, no ha deixat de banda el temps actual, amb llibres com Sota la pell. Ara mateix, explica, té al cap una novel·la per a adults ambientada en els anys previs (1935-36) a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola: "un poble dividit en els últims mesos de la República". L'estiu servirà, diu, "per remar a fons en la novel·la".



LES GUERRES DEL PARE


ROVIRA, Pere. Les guerres del pare. Proa, 2013
ISBN: 9788475883960

Pere Rovira, un dels poetes més reconeguts de la literatura catalana de les darreres dècades, sorprenia fa uns quants anys públic i crítica amb una novel·la, L’amor boig (Proa, 2007), que amb una prosa impecable narrava, des de diferents punts de vista, una història sobre la passió amorosa. Al cap de sis anys, i després de publicar, el 2011, un excel·lent poemari (Contra la mort), Rovira torna amb un nou artefacte narratiu que jo trobo encara millor que l’anterior: Les guerres del pare (Proa, 2013). El lector percep, a cada pàgina, la comoditat amb què l’autor es mou per aquest gènere en què de vegades als poetes els costa trobar una veu prou personal que sí que aconsegueixen a través de la poesia. De principi a fi, Rovira desplega una capacitat extraordinària com a narrador d’històries. Les guerres del pare és una autobiografia novel·lada i té dos protagonistes centrals, un pare i un fill. El pare, el Baster, és un home excepcional (honest, franc, irònic, intel·ligent, lliure, “humil, sense rebaixar-se, i digne, sense enfilar-se”) que acompanya el fill en el transcendental trajecte que va des de la infantesa (l’escola franquista i els jocs a les vies del tren) fins a l’adolescència (amb el descobriment de l’atracció femenina). A la primera meitat de la novel·la, assistim als orígens i la joventut del Baster i als primers passos per la vida del seu fill, que és qui ho narra. A la segona meitat, sota el títol de “La guerra dels metges”, es recrea l’ambient del Florida, un espai de diversió enmig d’un poble dominat per la mesquinesa i dividit en dos bàndols irreconciliables, amb el rerefons de com la corrupció urbanística va arribar als pobles de la costa als anys seixanta. Carregada de tendresa i ironia, Les guerres del pare és una novel·la sobre el pas del temps (“som perquè fugim”) i la voluntat de viure en llibertat. “He guanyat la meva guerra de no tenir amos, de creure en el que vull”, diu el Baster des de la vellesa, mentre evoca la seva joventut. Les guerres del pare és tota una lliçó de vida.

Llorenç Capdevila (Article publicat a la revista "El Pou de la Gallina", en el número de juny de 2013)

19/9/13

RETAULE DE TEXTOS DEL SEGLE XV DEL FONS DE L'ARXIU PARROQUIAL DE LES BORGES BLANQUES

BUSQUETA, Joan J.; SATORRA, Jordi.  Retaule de textos del segle XV dels fons de l'arxiu parroquial de Les Borges Blanques. Apunts històrics i filològics. Editorial Fonoll, 2012
ISBN: 9788493919351

Estudi basat en un conjunt de documents del segle XV de l'arxiu parroquial de les Borges Blanques, que són els documents estudiats més antics de l'onomàstica local. Un cop transcrits els textos, s'ha iniciat la recerca toponímica per elaborar l'estudi filològic que permeti posar en relleu els usos lingüístics en els textos notarials de l'època i fer una petita pinzellada de l'evolució històrica del català.

8/8/13

SET TARGARINS I CINC LLEIDATANS GRAVADORS

Set targarins i cinc lleidatans gravadors. Editat per Josep Manel Simó. Lleida, 2008
DL: L-673/2008

Set targarins i cinc lleidatans gravadors reuneix el treball gràfic de dotze gravadors, cadascun d’ells amb personalitat artística diferenciada. Tots junts conformen un ventall estètic divers en què hi tenen cabuda tant propostes de tendència figurativa com aquelles que s’aproximen més a l’abstracció.
L’obra gràfica d’aquests dotze creadors mostra que no hi ha necessitat de descartar cap opció, sinó que l’ecosistema creatiu s’enriqueix amb la sinèrgia generada pel contacte entre els habitants més figuratius d’aquest ecosistema i els que ho són menys. El comissari, Josep Manel Simó, que és també un dels artistes participants, elabora un discurs no bel·ligerant, donant aixopluc a propostes estètiques diverses, convocant tant a creadors consolidats i reconeguts amb guardons de notable ressò públic com a d’altres més pròxims al perfil d’artista emergent.
Josep Manel Simó té gust pel paisatgisme, insinua espais amplis utilitzant textures, colors i traços que en ocasions fan de la seva obra una hereva de l’informalisme o l’abstracció.
José Enrique Ruiz incorpora la tipografia mecànica i els mitjans de comunicació en peces que utilitzen la repetició, evocant referents de l’art pop més crític i corrosiu.

Els dotze artistes utilitzen les tècniques del gravat per donar forma a una matèria tan canviant com la sorra per acabar oferint-nos unes obres tan sòlides com el ferro.

13/5/13

VERSIONS, RARESES I PETITS FRACASSOS #1

Jordi Gasion acaba de gravar el seu tercer CD com a Gasion. Un disc amb 8 cançons  gravades a Alpicat durant el mes d'abril i masteritzades a El Zulo d'Almacelles.  Col·laboren en el disc Ramon Godes, Meritxell Gené i Txabi Àbrego.     
Aquest nou treball inclou tres versions: 'De mica en mica' de J.M. Serrat, 'Quedar amb tu' d'Abús i 'Com havíem somiat', una adaptació al català del tema 'Tonight will be fine' de Leonard Cohen. I tres cançons que s'han mantingut inèdites fins a la data: 'Excés brutal', 'Les velles sabates' i 'Preparatius inútils' (poema musicat de Meritxell Nus). Per acabar, dues cançons de nova fornada: 'De sants i de costums' i 'Tot el que sabem'.
Es va presentar el dia 3 de maig a la Sala La Unió d'Alpicat.

27/3/13

UN ALTRE AHIR

A Un altre ahir, es pot escoltar a un Gasion gaudint de les cançons i de la música com si cantés de nou per primer per cop. Segueix incansablement buscant aquella melodia que encaixi perfectament en cada acord, i ho aconsegueix amb escreix. La veu agafa un paper prioritari i les paraules sonen més clares. Versiona a Miquel Àngel Tena,  on l'acompanya la veu de Xavier Baró i la de Meritxell Gené i continua amb la tradició d'incloure una versió per disc, que ja va començar en les primeres maquetes.
Vesteix musicalment el poema d'Amat Baró, "Cançó de la fi de l'estiu", que al disc Les cançons urgents es va disfressar en una peça instrumental anomenada, "Cançó per a una pel·lícula muda", i que aquí torna a la seva versió original.
Gravat a L'exili dels amants (Alpicat) amb un so i una producció que s'apropa com mai a la sonoritat que Gasion ofereix en directe, Un Altre Ahir és sens dubte, de nou, un pas al front en la carrera d'aquest inquiet creador.

LES CANÇONS URGENTS

Gasion és el nou projecte del músic alpicatí Jordi Gasion, altrament conegut per la majoria com El Fill del Mestre. Sota aquest nom ha editat tres treballs discogràfics, "78" (Satchmo, 06), "Aquella estranya mania de creure en la vida" (Quadrant, 07) i “Ha calat foc a la casa” (Klhamor Records, 10) .
Ara torna amb un nou disc: "Les Cançons Urgents" (Khlamor Records, 11) on Gasion s'enfronta tot sol a les composicions escrites amb els primers freds. Cançons solitàries i acabades de sortir del forn, acords urgents que brollen lliures d’artificis, radicals, entre el fatalisme dels finals i l’esperança dels inicis.
El paradís musical d’en Gasion roman tranquil en un estil tan íntim i personal com d’enorme calat quant al missatge que amaga. La seva és una sensibilitat que vesteix indumentària informal malgrat que elegant, però on res és aparent ni de franc, sinó autèntic, de carn i os, real. La seva veu reposada i dúctil, envoltada per un bonic i efectista contrapunt instrumental, embolcalla agres radiografies d’aquest present incert que no ens toca més que suportar, que deixa entreveure una altra realitat del nostre dia a dia convertint en formós i màgic l’amor i en transcendents les més senzilles i insignificants històries que ens envolten. Des de la perspectiva d’un món interior aparentment petit però que és tot al contrari, les seves cançons demostren que a la vida, la de tots nosaltres, poden i mereixen coexistir més pensament i actitud que aquests que, segons sembla, alguns ens volen imposar.
Javier de Castro

26/3/13

LAIA SOLER TORRENTE

Lleida, 1991
Ha estudiat Periodisme i va ser administradora del bloc literari Alas de papel durant cinc anysTambé és redactora de la revista on line Off the Record, especialitzada en literatura juvenil. 
Podeu trobar-la a Twitter (@SeleneLilac), Goodreads (Laia Soler) i Facebook (Laia Soler Torrente).

21/3/13

ELS DIES QUE ENS SEPAREN

SOLER, Laia. Els dies que ens separen. Plataforma , 2013
ISBN: 9788415750246

La jove escriptora Laia Soler acaba de publicar la seva primera novel·la, guanyadora del primer premi literari La Caixa/Plataforma. Té prevista la presentació de l'obra a la llibreria Caselles de Lleida el proper 12 d'abril a les 19:00 hores.

Els dies que ens separen ens ofereix una història romàntica ambientada entre la Barcelona de 1914 i l'actual. Narra la història de l'Abril, una noia del present que somia totes les nits amb la Marina i el Víctor, una parella de la Barcelona de 1914. Poc a poc, el lector coneixerà tots els detalls de la intensa història d'amor que van viure els protagonistes de començaments del segle XX, així com la relació que els uneix amb l'Abril. La novel·la representa també un homenatge a la ciutat de Barcelona i als seus llocs més emblemàtics.
L'autora ha sorprès al jurat per la treballada caracterització dels personatges, el domini de la tècnica narrativa i l'excel·lent documentació que ha portat a terme. En paraules de Francesc Miralles es tracta d'un "sorprenent debut, tant per la joventut de l'autora com per l'elaborada màgia que emana de la novel·la".

8/2/13

LA CULTURA A LLEIDA

La cultura a Lleida. Diari La Mañana, 2011
DL: L-1178/11

L’obra, un esforç col·lectiu signat per noms de prestigi en llurs respectives especialitats, ofereix una profunda perspectiva sobre camps molt diversos, tant pel que fa a la creació artística (des de la pintura, la música i el teatre fins a la dansa i la fotografia) com a la participació associativa en el món cultural, la cura de les infraestructures culturals, la gestió del patrimoni, la revitalització i el manteniment de la cultura popular i fins i tot l’ordenació del nou urbanisme a la capital de Ponent.

El llibre compta amb el testimoni il·lustratiu d’artistes plàstics de renom i les anàlisis de reconeguts especialistes. Joan J. Busqueta col·labora amb Escenari i testimoni. Entorn d’alguns elements del patrimoni històric al paisatge urbà de la ciutat de Lleida.