Recital-concert per a dos poetes i trio. Aquest disc és el punt de trobada de tres músics i dos poetes. Joan Margarit i Pere Rovira reciten els seus poemes i Perico Sambeat (saxo alt), Xavier Monge (piano) i David Mengual (contrabaix) hi posen música. Els arranjaments musicals corren a càrrec de Sambeat.
“A Separation” de Stephen Spender i “Stranger Fruit” de Lewis Allen es presenten en versions lliures de Pere Rovira. “Blues de la Rosie Roberts” és un tema d’Edgar Lee Masters.
Les traduccions al castellà dels poemes de Pere Rovira han estat realitzades per Antonio Jiménez Millán, Francisco Díaz de Castro, Carlos Marzal, Vicente Gallego i per ell mateix.
Va ésser gravat a la sala d’actes de la Fundació “La Caixa” l’any 1998 i mesclat a Osca el 1999. Us remetem a les paraules de Javier de Cambra, al pròleg del disc, “veu barítona de Joan Margarit, la veu dels seus versos... Veu tenor de Pere Rovira, la paraula que reclama la experiència i l’experiència que convoca a la paraula, la distinció sense afecció, l’ambaixador de Baudelaire després del crepuscle. Tots dos han inscrit ja el seu nom en el panorama de l’actual poesia catalana (en el corrent de la “Poesia de l’Experiència”)... La música del trio precedeix a la paraula que, al seu torn, tindrà l’espai del solo “la llibertat”, cor rera cor, la música dels estàndars del jazz que s’enllacen amb el món de l’emoció de Margarit i de Rovira. En la seva poesia apareixen Charlie Parker i Bud Powell, Art Blakey i George Gershwin, Chelsea Bridge i una petita plaça de Girona, el silenci i l’escriptura, l’experiència i la malenconia d’allò que mai va ser i el gran risc, la gran valentia d’expressar l’emoció nua. Sí que hi ha molt de jazz en les seves paraules, en les seves conviccions, en la seva actitud”.
“A Separation” de Stephen Spender i “Stranger Fruit” de Lewis Allen es presenten en versions lliures de Pere Rovira. “Blues de la Rosie Roberts” és un tema d’Edgar Lee Masters.
Les traduccions al castellà dels poemes de Pere Rovira han estat realitzades per Antonio Jiménez Millán, Francisco Díaz de Castro, Carlos Marzal, Vicente Gallego i per ell mateix.
Va ésser gravat a la sala d’actes de la Fundació “La Caixa” l’any 1998 i mesclat a Osca el 1999. Us remetem a les paraules de Javier de Cambra, al pròleg del disc, “veu barítona de Joan Margarit, la veu dels seus versos... Veu tenor de Pere Rovira, la paraula que reclama la experiència i l’experiència que convoca a la paraula, la distinció sense afecció, l’ambaixador de Baudelaire després del crepuscle. Tots dos han inscrit ja el seu nom en el panorama de l’actual poesia catalana (en el corrent de la “Poesia de l’Experiència”)... La música del trio precedeix a la paraula que, al seu torn, tindrà l’espai del solo “la llibertat”, cor rera cor, la música dels estàndars del jazz que s’enllacen amb el món de l’emoció de Margarit i de Rovira. En la seva poesia apareixen Charlie Parker i Bud Powell, Art Blakey i George Gershwin, Chelsea Bridge i una petita plaça de Girona, el silenci i l’escriptura, l’experiència i la malenconia d’allò que mai va ser i el gran risc, la gran valentia d’expressar l’emoció nua. Sí que hi ha molt de jazz en les seves paraules, en les seves conviccions, en la seva actitud”.