Tots els capítols del llibre, com indica el seu autor, segueixen una estructura similar. Normalment, sempre s’inicia el text amb una breu introducció temàtica des d’una perspectiva històrica a llarg termini que permet entendre les grans oscil·lacions succeïdes i, sobretot, els elements de continuïtat que són presents en l’actualitat. A aquesta part introductòria i lògicament molt breu, li segueix una anàlisi més detallada del període que va des de la postguerra fins als anys setanta.La part central del capítol està dedicada a la presentació i anàlisi de les dades que cobreixen el període comprés entre el final dels anys setanta i el dels anys noranta, es dóna, així, una visió global del final de segle. Les aproximacions varien en funció de les dades disponibles, i especialment, d’aquelles que han estat elaborades en altres treballs i s’han pogut utilitzar en la redacció. Per a alguns apartats s’ha elaborat la informació expressament.
El volum està estructurat en cinc capítols, a més a més d’aquesta introducció i d’unes conclusions. El primer capítol, “Evolució urbana i configuració morfològica”, constitueix la presentació de la ciutat actual. En un primer apartat es repassa la història urbana de Lleida tot destacant-hi les principals etapes de creixement, i d’aquestes, pel que fa a l’actualitat que ens interessa, les petjades que hom pot percebre en l’estructura urbana contemporània. A aquesta, la segueix la descripció de l’estructura física i morfològica de la Lleida actual, és a dir, del viari, parcel·lari, edificació i grans usos del sòl.
El segon capítol, “La població”, descriu les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i culturals de la població lleidatana. El tercer capítol, “La base econòmica i la distribució de l’activitat” descriu els trets bàsics de l’economia local.
El quart capítol està dedicat a la “Planificació urbana i el creixement de la ciutat”. S’inicia amb la descripció del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de 1979. També trobem dues qüestions amb apartats específics. La primera, la situació de degradació i la lenta recuperació del centre històric; la segona, l’impacte que en el paisatge urbà i el creixement urbanístic ha tingut el desplegament de la Universitat de Lleida i la formació del seu campus dispers a la ciutat.
El cinquè capítol constitueix una anàlisi de com la ciutat articula al seu entorn un ampli territori. En un apartat d’aquest capítol s’estudia l’àrea que sense pertànyer a Lleida està més integrada a la ciutat. Es tracta d’aquells municipis, en bona part amb creixement demogràfic en els últims anys, que s’estan convertint en àrees residencials de població que es desplaça diàriament al centre per raons de treball o estudi i que constitueix un espai de gran cohesió.
Les conclusions constitueixen un breu assaig de síntesi.
