27/3/13

UN ALTRE AHIR

A Un altre ahir, es pot escoltar a un Gasion gaudint de les cançons i de la música com si cantés de nou per primer per cop. Segueix incansablement buscant aquella melodia que encaixi perfectament en cada acord, i ho aconsegueix amb escreix. La veu agafa un paper prioritari i les paraules sonen més clares. Versiona a Miquel Àngel Tena,  on l'acompanya la veu de Xavier Baró i la de Meritxell Gené i continua amb la tradició d'incloure una versió per disc, que ja va començar en les primeres maquetes.
Vesteix musicalment el poema d'Amat Baró, "Cançó de la fi de l'estiu", que al disc Les cançons urgents es va disfressar en una peça instrumental anomenada, "Cançó per a una pel·lícula muda", i que aquí torna a la seva versió original.
Gravat a L'exili dels amants (Alpicat) amb un so i una producció que s'apropa com mai a la sonoritat que Gasion ofereix en directe, Un Altre Ahir és sens dubte, de nou, un pas al front en la carrera d'aquest inquiet creador.

LES CANÇONS URGENTS

Gasion és el nou projecte del músic alpicatí Jordi Gasion, altrament conegut per la majoria com El Fill del Mestre. Sota aquest nom ha editat tres treballs discogràfics, "78" (Satchmo, 06), "Aquella estranya mania de creure en la vida" (Quadrant, 07) i “Ha calat foc a la casa” (Klhamor Records, 10) .
Ara torna amb un nou disc: "Les Cançons Urgents" (Khlamor Records, 11) on Gasion s'enfronta tot sol a les composicions escrites amb els primers freds. Cançons solitàries i acabades de sortir del forn, acords urgents que brollen lliures d’artificis, radicals, entre el fatalisme dels finals i l’esperança dels inicis.
El paradís musical d’en Gasion roman tranquil en un estil tan íntim i personal com d’enorme calat quant al missatge que amaga. La seva és una sensibilitat que vesteix indumentària informal malgrat que elegant, però on res és aparent ni de franc, sinó autèntic, de carn i os, real. La seva veu reposada i dúctil, envoltada per un bonic i efectista contrapunt instrumental, embolcalla agres radiografies d’aquest present incert que no ens toca més que suportar, que deixa entreveure una altra realitat del nostre dia a dia convertint en formós i màgic l’amor i en transcendents les més senzilles i insignificants històries que ens envolten. Des de la perspectiva d’un món interior aparentment petit però que és tot al contrari, les seves cançons demostren que a la vida, la de tots nosaltres, poden i mereixen coexistir més pensament i actitud que aquests que, segons sembla, alguns ens volen imposar.
Javier de Castro

26/3/13

LAIA SOLER TORRENTE

Lleida, 1991
Ha estudiat Periodisme i va ser administradora del bloc literari Alas de papel durant cinc anysTambé és redactora de la revista on line Off the Record, especialitzada en literatura juvenil. 
Podeu trobar-la a Twitter (@SeleneLilac), Goodreads (Laia Soler) i Facebook (Laia Soler Torrente).

21/3/13

ELS DIES QUE ENS SEPAREN

SOLER, Laia. Els dies que ens separen. Plataforma , 2013
ISBN: 9788415750246

La jove escriptora Laia Soler acaba de publicar la seva primera novel·la, guanyadora del primer premi literari La Caixa/Plataforma. Té prevista la presentació de l'obra a la llibreria Caselles de Lleida el proper 12 d'abril a les 19:00 hores.

Els dies que ens separen ens ofereix una història romàntica ambientada entre la Barcelona de 1914 i l'actual. Narra la història de l'Abril, una noia del present que somia totes les nits amb la Marina i el Víctor, una parella de la Barcelona de 1914. Poc a poc, el lector coneixerà tots els detalls de la intensa història d'amor que van viure els protagonistes de començaments del segle XX, així com la relació que els uneix amb l'Abril. La novel·la representa també un homenatge a la ciutat de Barcelona i als seus llocs més emblemàtics.
L'autora ha sorprès al jurat per la treballada caracterització dels personatges, el domini de la tècnica narrativa i l'excel·lent documentació que ha portat a terme. En paraules de Francesc Miralles es tracta d'un "sorprenent debut, tant per la joventut de l'autora com per l'elaborada màgia que emana de la novel·la".