3/12/09

JORDI SOUTO

Nascut a Malpàs el 1965. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), postgrau en Anàlisi Política, Estratègies i Decisions per la UOC, estudis de Ciències Empresarials per la Universitat de Lleida (UdL) i participant al Programa 2012 d’Estratègies d’Innovació i Lideratge per a la Gestió Pública d’IESE.
Ha dedicat la major part de la seva trajectòria professional a la docència, primer al col·legi Maristes Montserrat de Lleida i després com a funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari.
En el període 2007-2011 ha esta vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Lleida.
Ha estat el director dels Serveis Territorials a Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Membre de les Comissions Territorials d’Urbanisme de Lleida i de la Val d’Aran, del Consell Rector de l’IDAPA, de la Junta de Govern del Consorci del Montsec, del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, de la Junta General del Consorci del Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell i del Consell d’Administració del Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat.
Conseller Nacional d’UDC, membre del Comitè Executiu de la Intercomarcal de les Terres de Lleida i vicepresident del Comitè Local de la ciutat de Lleida. Desprès de les eleccions de 2015 va ser elegit senador per Lleida.

2/12/09

TRADUCCIONS

Surten publicats en castellà dos llibres de Llorenç Capdevila, un d'ells amb traducció del propi autor. El secreto del bandolero és una novel·la juvenil d'aventures i Serrallonga, el último bandolero és una biografia novel·lada del cèlebre bandoler Joan Sala. És tracta d'una novel·la d'intriga ambientada en la Catalunya del segle XVII. Ambdues novel·les les trobareu també disponibles a la biblioteca en la seva versió original en català.


8/4/09

LA MAROMA

LA MAROMA és el primer volum de la col·lecció “Fulls d’Alpicat” que edita l’Ajuntament d’Alpicat amb la col·laboració de l’IEI. La seva autora va realitzar ara fa 6 anys un treball de recerca del Postgrau de Jocs Tradicionals, fruit del qual n’és aquest llibre.
El llibre es presenta en forma de fitxes (97 en total) amb dibuixos explicatius fets pel Marçal Abella. Hi trobem jocs de falda, jocs de pilota, jocs cantats, jocs de rotllana, jocs d’exterior, jocs de files, jocs de cartes, jocs de corda i confecció de jocs. Es tracta de jocs tradicionals jugats i viscuts a Alpicat fa aproximadament 60 anys i representa una manera de recuperar la història d’Alpicat a través del joc tradicional i de les vivències dels nostres padrins i padrines, que deixen palesa una forma de divertir-se més social i menys materialista i on predominaven els jocs al carrer, en llibertat.
El mètode de treball va consistir a desplaçar-se durant uns quants diumenges a la Llar de jubilats d’Alpicat per fer les entrevistes i recollir anècdotes i jocs. Els padrins i padrines van mostrar des del començament el seu entusiasme per participar i compartir amb la Montse els seus jocs d’infantesa i ella els ha volgut agrair la seva col·laboració deixant constància dels seus noms a cada joc explicat, encara que malauradament alguna d’aquelles persones ja no estigui entre nosaltres.
Les fitxes són senzilles. Apareix el títol del joc, el tipus de joc, lloc on es jugava, el material necessari i el nombre de jugadors. Seguidament, es fa una descripció breu del joc en qüestió i, si és el cas, es transcriu la cançoneta. El dibuix és un complement important, ja que representa amb claredat la idea essencial del joc.
Com no podia ser d’altra manera, el títol d’aquest recull correspon a un joc. La maroma és un joc de files cantat que la Rosita Goixart li va explicar a la filla de la Montse i que com gairebé tots els jocs d’aquest llibre es jugava al carrer i en grup.
Hi trobareu les cançonetes que ara canten els nostres fills i néts i que potser nosaltres mateixos cantàvem de petits, com ara ... ¿Dónde están las llaves?, Les nenes maques, El patio de mi casa, Al corro de la patata o Un, dos, tres, pica paret. També apareixen explicats els jocs de les bitlles, la gallineta cega, el veo veo, la xarranca, el cocherito leré, el buli o els patacons –que es feien amb cartes de baralles velles o amb xapes de cervesa i que avui en dia són els famosos “tazos” que costen 1€ cada dos.

17/3/09

CHARLES BAUDELAIRE. VINT-I-CINC FLORS DEL MAL

Volum 50 de la Col·lecció Versos que dirigeix Pere Rovira, editat per l'Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida al juny de 2008.
El professor i poeta Pere Rovira ha preparat en aquesta ocasió una acurada selecció de 25 poemes del poemari Les flors del mal de Charles Baudelaire, que ell mateix ha traduit. El llibre ofereix també la versió original en francès.

25/2/09

RECORD DE DIVINA ESTEVE I QUINTANA

Un llibre farcit de testimonis i de records de companys i amics de la Divina.

Divina Esteve i Quintana, nascuda a Vilaller l’any 1958, morí d’accident d’helicòpter l’any 2002 mentre feia de delegada de Comerç, Industria i Turisme. Professora a la Universitat de Lleida. Casada i amb dos fills, la família era l’eix central d’una vida apassionada per la millora de la cosa pública.

TROBADA SOLIDÀRIA

El passat 19 de febrer va tenir lloc a la sala d'actes del Casal una xerrada-col·loqui a càrrec de la pedagoga Victòria Subirana, fundadora de l'ONG Fundació Vicki Sherpa Eduqual, que té com a finalitat l'establiment de projectes educatius de qualitat per als nens i nenes de les classes socials més marginades del Nepal. Aquesta fundació ha rebut nombrosos premis i distincions al llarg dels seus 19 anys de vida i té establerts tres centres educatius al Nepal i un altre en projecte. Precisament per aquest nou projecte, la Montse Prats i l'ONG Alpicat Solidari van lliurar-li un taló per un valor de 4000 €, recaptats amb la venda de La Maroma, llibre escrit per la Montse Prats, il·lustrat pel Marçal Abella i editat per l'Ajuntament d'Alpicat.


20/2/09

CATALUNYA. AIXI SI "MÉS GRAN QUE MAI"

El llibre proposa possibles projectes i idees per a engrandir la petita i mitjana empresa, en una nova forma d’agricultura i ramaderia.
Dóna idees per a la reforma de la concepció d’agricultor i ramader i per a la reestructuració del sistema agrícola i ramader. També comenta un projecte per a la reforma del sector porcí català i del sector productor d’avellanes, i per a millorar el funcionament frutícola, i a la vegada parla sobre la problemàtica de les ametlles i de com enfocar una nova concepció de futur.

SÍNDROME DE DOWN. ASPECTOS MÉDICOS ACTUALES

El llibre pretén actualitzar aspectes clínics a partir de l’experiència d’un grup de professionals que desenvolupen una tasca assistencial interdisciplinària i especialitzada, d’orientació eminentment preventiva, en el Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down des de l’any 1987 fins a l’actualitat i reflectida en més de 1600 històries clíniques. L’obra s’estructura en tres parts.
La primera descriu els aspectes genètics de la síndrome i les tècniques diagnòstiques d’estudi genètic. També es fa un repàs de les proves de detecció prenatal, la seva fiabilitat i indicacions, i alhora un repàs dels factors que s’han de tenir en compte al realitzar el consell genètic.
A la segona part es descriuen les principals patologies de la síndrome, considerades per especialitats i exposades sota un cert ordre cronològic en la seva possible aparició, distingint la seva importància, les seves aproximacions diagnòstiques i concloent amb unes consideracions pràctiques de cada autor, derivades de la percepció actual dels problemes i de la seva experiència personal.
Finalment, la tercera part descriu el Programa de Salut del Centre Mèdic Down, que sintetitza les intervencions preventives sistemàtiques mínimes que s’haurien de fer als nens i adults atesos en aquest centre, actualitzades anualment d’acord amb les aportacions científiques més recents i l’experiència del propi centre.
L'alpicatí Agustí Serés Santamaria és un dels autors del capítol de la primera part titulat “Genètica, diagnòstic prenatal i consell genètic”.

ELS JUTGES DE PAU. 150 ANYS AL SERVEI DE LA JUSTÍCIA

Els jutges de pau són presents en 897 municipis de Catalunya, allí on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció. Aquests jutges, molts d'ells sense formació jurídica, esdevenen el primer esglaó de l'organització judicial. Homes i dones al servei dels seus veïns, que amb sentit comú i bon criteri administren una veritable justícia de proximitat.
En aquest llibre trobarem les seves reflexions, vivències, anècdotes, poemes, referències històriques i de l'associació que els agrupa, valors, humanitat i esperit de servei. Més de 150 anys són la seva trajectòria, una llarga experiència a tenir en compte.
El Sr. Antoni Gilart Narcís, jutge de pau d'Alpicat, participa en aquest llibre a l'apartat d'anècdotes i records.

L'ESCRIPTURA I EL LLIBRE EN L'ERA DIGITAL

Aquest llibre recull els textos de les reflexions que van tenir lloc en l’encontre de creadors “L’escriptura i el llibre en l’era digital”, celebrat els dies 25, 26 i 27 de maig de 2005 al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.
Pere Rovira és el moderador de la taula rodona “L’escriptura en present” amb la participació de David Castillo, Antoni Clapés, Isaki Lacuesta, Biel Mesquida, Miquel de Palol i Núria Perpinyà.

19/2/09

TECNOLOGÍA DE SUSTRATOS

Aquest llibre recull les ponències impartides en el curs d’especialització celebrat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida el 1998, oganitzat per J. Narciso Pastor.
El llibre inclou les conferències impartides per 12 professionals especialistes del sector de la producció hortícola ornamental i forestal. En ell s’inclouen aspectes que tracten de donar resposta a la utilització del substrat en distints tipus de vivers dedicats a la producció de plantes, especialment en un context de renovació tecnològica com en el que ens trobem. Els substrats i medis de cultiu juguen un paper fonamental en moltes explotacions viverístiques hortícoles, ornamentals i forestals. La major demanda en el sector productiu d’aquest tipus de materials implica que el coneixement de les seves característiques, comportaments, utilització, etc. ha d’ésser l’adequat per la seva correcta gestió i utilització. També es fa referència a la utilització de substrats en el món de la jardineria i els espais verds.
Per últim, es plantegen aspectes relacionats amb l’aparició de nous materials autòctons que poden substituir parcialment als que tradicionalment s’han anat utilitzant, encaixant a més a més amb la dinàmica de sensibilització social cap a l’esgotament de recursos no renovables, cada cop amb més importància en el món en què vivim.

17/2/09

DESIGUALTATS SOCIALS ALS BARRIS DE LLEIDA

Aquest llibre és una anàlisi empírica sobre les desigualtats socials als barris de Lleida. L’estudi posa en relació variables d’àmbit socioinstructiu amb variables d’integració al medi com ara el coneixement del català, passant per una anàlisi dels equipaments socials i la participació ciutadana. L’estudi d’aquestes variables permet aproximar-se a la diversitat sociocultural de la ciutat de Lleida. La concepció teòrica que empra l’estudi es basa en la idea de ciutat educadora. Aquesta concepció es fonamenta en tres accions, l’urbanisme com a element integrador social, l’educació com a formació que ha d’equilibrar els nivells socioculturals dels ciutadans i la participació individual o col·lectiva en l’entramat social.

PERCEPCIONS, PRÀCTIQUES I DIMENSIONS DELS SECTORS CULTURALS A LLEIDA

Aquest llibre s’ha fonamentat en uns estudis empírics realitzats a Lleida a partir dels quals s’ha intentat establir una visió sobre els consums, hàbits i pràctiques culturals de la població. A més, l’ús de metodologies diferents ha permès conèixer les concepcions, motivacions i dificultats amb les quals s’enfronten els individus amb relació al tema de la cultura. En definitiva, les anàlisis empíriques constitueixen una excusa per incitar a la reflexió sobre tres aspectes interessants com ara la consideració restringida del concepte de cultura, la necessitat d’educar la població atès que la cultura abasta tots els dominis i accions de l’home en societat i, per tant, una ciutadania menys condicionada pels mitjans de comunicació i, finalment, la potenciació i participació de la ciutadania en la creativitat i producció de la cultura.
El llibre està escrit en coautoria entre Dolors Mayoral Arqué i Antoni Giró Parramona.

LES DESIGUALTATS OCULTES: LLENGUA, CULTURA I EDUCACIÓ

D’antuvi, l’anàlisi de les desigualtats que es produeixen en el sistema educatiu s’ha plantejat més com el resultat de diferències cognitives referides a la possessió d’un coeficient intel·lectual determinat que com el resultat de diferències culturals. Tanmateix, ambdós plantejaments s’emparen en dues concepcions ideològiques diferents: la primera atribueix l’èxit o fracàs escolar dels individus a les possibilitats i limitacions pròpies mentre que la segona considera la influència cultural del medi molt important en el desenvolupament psicològic dels infants. Aquest treball s’insereix en aquesta segona perspectiva i té com a objectiu escatir tota una sèrie de relacions entre l’educació dels nois/es, el seu desenvolupament lingüístic i la influència que, en aquest desenvolupament, té el capital cultural familiar. Per aquest motiu es fonamenta en un estudi empíric realitzat a la ciutat de Lleida amb una mostra representativa de tots els nois i noies que han cursat els estudis de primer curs d’Ensenyament Secundari Obligatori a la mateixa ciutat.
El llibre està escrit en coautoria entre Dolors Mayoral i Fidel Molina.

DONES I LITERATURA A LLEIDA

Dones i literatura a Lleida va ésser promogut des del Consell Municipal de la Dona, òrgan consultiu i representatiu dels grups i entitats de dones de la ciutat de Lleida, una idea que volia donar presència i protagonisme a les dones lleidatanes a través del reconeixement públic del seu treball. Es va aprofitar la celebració del Dia Internacional de les Dones per fer-ho. Mitjançant una convocatòria oberta es va convidar les escriptores lleidatanes a participar-hi. L’excel·lent resposta va permetre comptar amb la participació de dones amb perfils molt diversos: des d’escriptores de professió amb una trajectòria dilatada i de prestigi en el món literari fins a dones que s’iniciaven en l’escriptura amb una gran vocació però sovint des de l’anonimat.
L’obra s'estructura en dues parts: una primera que reuneix els relats de les autores que són escriptores professionals, que havien estat guardonades o bé havien estat promotores de l’activitat literària; en la segona part es mostra una selecció de textos dels relats breus de les autores que, tot i no disposar d’un currículum literari –en el moment de la publicació d’aquest llibre-, es dediquen a la creació literària, esforç del qual els paràgrafs aquí reproduïts en donen un bon testimoni.

ELS DIARIS DE PASCAL

Llorenç Capdevila novel·la una sèrie emesa a TV3 sobre la figura del fotògraf francès Pascal Danglà. El protagonista és enviat com a corresponsal a Barcelona el 1929 per tal de cobrir la inauguració de l’Exposició Universal. En aquesta ciutat es retroba amb una amiga de la infància que és una periodista compromesa. Ella el posarà en contacte amb diferents persones en un moment decisiu com són els mesos anteriors a la proclamació de la República de 1931. La seva estada s'acaba allargant i així és testimoni de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República, la mort de Francesc Macià i l’esclat de la Guerra Civil.
A través dels diaris de Danglà el lector coneix la Barcelona de l’època. Encara que el protagonista és un personatge fictici els fets relatats són verídics.

16/2/09

HISTÒRIA DE LLEIDA. BAIXA EDAT MITJANA

Aquest volum s’estructura en cinc capítols, dedicats a conèixer el conjunt de manifestacions de la vida ciutadana: les activitats econòmiques, l’urbanisme, els grups socials i les minories religioses –jueus i moriscos-; el desenvolupament de la vida municipal; la fundació, els avenços i els problemes de la universitat; el món de l’Església –dominat per la majestuosa Seu de Lleida, un edifici que ens mostra a bastament el poder assolit pel bisbat i el capítol de la catedral- i, finalment, les reaccions de la ciutat en temps de crisi. Es pot conèixer la ciutat de Lleida en l’època de la que segurament ha estat la seva màxima esplendor.

LES UNIVESITATS DE LA CORONA D'ARAGÓ, AHIR I AVUI. ESTUDIS HISTÒRICS

Recull dels estudis realitzats pels màxims especialistes en la història de les universitats de la Corona d’Aragó (Lleida, Perpinyà, Osca, Girona, Barcelona, Mallorca, València, Saragossa, Gandia i Cervera), tot partint de la universitat medievalitzant fins a la modernització i actualització de la vida acadèmica i científica.
Des dels orígens de les universitats europees a l’Edat Mitjana fins a les prospectives del segle XXI, l’evolució dels estudis universitaris ha estat marcada per diversos factors: les autoritats acadèmiques, el finançament, la metodologia docent, el professorat, l’alumnat, etc.
Aquest estudi, coordinat pels professors de la Universitat de Lleida Joan Busqueta i Juan Pemán, recull la història de les universitats del territori catalanoaragonès des dels vessants polític, sociocultural, jurídic, institucional i acadèmic.
Joan Busqueta escriu el prefaci del llibre titulat "Lleida, ciutat del primer estudi general de la Corona d’Aragó".

HISTÒRIA DE LLEIDA. FINAL DEL SEGLE XX

Tots els capítols del llibre, com indica el seu autor, segueixen una estructura similar. Normalment, sempre s’inicia el text amb una breu introducció temàtica des d’una perspectiva històrica a llarg termini que permet entendre les grans oscil·lacions succeïdes i, sobretot, els elements de continuïtat que són presents en l’actualitat. A aquesta part introductòria i lògicament molt breu, li segueix una anàlisi més detallada del període que va des de la postguerra fins als anys setanta.
La part central del capítol està dedicada a la presentació i anàlisi de les dades que cobreixen el període comprés entre el final dels anys setanta i el dels anys noranta, es dóna, així, una visió global del final de segle. Les aproximacions varien en funció de les dades disponibles, i especialment, d’aquelles que han estat elaborades en altres treballs i s’han pogut utilitzar en la redacció. Per a alguns apartats s’ha elaborat la informació expressament.
El volum està estructurat en cinc capítols, a més a més d’aquesta introducció i d’unes conclusions. El primer capítol, “Evolució urbana i configuració morfològica”, constitueix la presentació de la ciutat actual. En un primer apartat es repassa la història urbana de Lleida tot destacant-hi les principals etapes de creixement, i d’aquestes, pel que fa a l’actualitat que ens interessa, les petjades que hom pot percebre en l’estructura urbana contemporània. A aquesta, la segueix la descripció de l’estructura física i morfològica de la Lleida actual, és a dir, del viari, parcel·lari, edificació i grans usos del sòl.
El segon capítol, “La població”, descriu les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i culturals de la població lleidatana. El tercer capítol, “La base econòmica i la distribució de l’activitat” descriu els trets bàsics de l’economia local.
El quart capítol està dedicat a la “Planificació urbana i el creixement de la ciutat”. S’inicia amb la descripció del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de 1979. També trobem dues qüestions amb apartats específics. La primera, la situació de degradació i la lenta recuperació del centre històric; la segona, l’impacte que en el paisatge urbà i el creixement urbanístic ha tingut el desplegament de la Universitat de Lleida i la formació del seu campus dispers a la ciutat.
El cinquè capítol constitueix una anàlisi de com la ciutat articula al seu entorn un ampli territori. En un apartat d’aquest capítol s’estudia l’àrea que sense pertànyer a Lleida està més integrada a la ciutat. Es tracta d’aquells municipis, en bona part amb creixement demogràfic en els últims anys, que s’estan convertint en àrees residencials de població que es desplaça diàriament al centre per raons de treball o estudi i que constitueix un espai de gran cohesió.
Les conclusions constitueixen un breu assaig de síntesi.

TRANSFORMACIONS TERRITORIALS A CATALUNYA (SEGLES XIX-XX)

Aquest llibre analitza les transformacions demogràfiques del món rural i de les ciutats, de l’agricultura, la ramaderia i la indústria, de les comunicacions, de la divisió administrativa i de la producció de cartografia. La col·lecció de capítols, en el seu conjunt, proporciona una síntesi de l’evolució del territori català en l’època contemporània.
Joan Vilagrasa Ibarz és qui té cura de l’edició del llibre, i a la vegada, fa la presentació del mateix en “La tradició catalana de geografia històrica”.
Juntament amb Joan Ganau Casas elabora l’apartat ”Les ciutats i la xarxa urbana”.

13/2/09

SOBREHUMANOS Y CEBOLLAS

La vida dels diferents personatges de la novel·la es creuen a Arkana, una petita ciutat d’interior dins la qual mai passa res. Una sèrie de successos aparentment inconnexos alterarà l’existència dels habitants d’aquesta ciutat. En paraules de l’autora, en una entrevista concedida a un diari, comenta de la novel·la que “hi ha evidències de que res és el que sembla, de la fragilitat de la vida humana, que depenem dels nostres records... i sobre tot que la realitat és com una ceba a la qual se li pot anar traient capes i capes fins fer-la desaparèixer”.

EL SECRETO DE MI NOMBRE

De vegades vivim sense adonar-nos-en de què estem al món. Però tan sols cal que ens esdevingui alguna cosa que trenqui la inèrcia (en podem dir malaltia, mort, amor, desamor, amistat...) per a què ens despertem desconcertats. Del desconcert neixen els interrogants sobre el sentit de la nostra vida. Els personatges de El secreto de mi nombre necessiten respondre a aquests interrogants per a situar-se en una realitat que els produeix desassossec. I busquen les respostes a través de l’escriptura, convertida en reflexió sobre la pròpia trajectòria vital. Aquest procés els porta a reconstruir la seva existència sobre les pàgines que escriuen. Per aquest camí comproven que és possible reinventar la realitat o que, al fer-ho, poden assimilar tot allò que els altera.
Aquesta novel·la va quedar entre les finalistes del premi de novel·la Fernando Lara.

EL COLOR DEL CREPUSCLE

Aquest és el títol guanyador del I Premi Leandre Colomer de novel·la d’història de Catalunya atorgat per Columna.
La novel·la està ambientada al segle XIV i ofereix, a través d’una trama inspirada en alguns paràmetres de la novel·la negra –cavallers bregosos, argenters amorals, velles alcavotes, consellers corruptes, reis i reines-, un retrat de la societat d’aquest segle protagonitzada per un jueu convers que es mourà per la Catalunya de la baixa edat mitjana saquejada per les epidèmies i les crisis econòmiques, amb escenaris que van des dels fastuosos salons de palaus i castells fins a una taverna manresana o el bordell de Lleida. Segons el propi autor l’obra és una barreja de novel·la negra i novel·la històrica ja que es centra en el robatori d’una joia en la Catalunya de finals del segle XIV. Al llarg de El color del crepuscle desfilen personatges com Martí l’Humà, Pere el Cerimoniós, Francesc Eiximenis o Bernat Metge. Per posar-se a la pell d’aquests personatges i per ambientar una societat de fa més de sis segles va haver de realitzar un curs sobre el segle XIV per conèixer la ideologia d’aquella societat i la vida quotidiana dels diferents escenaris on passa l’acció, com Barcelona, Lleida i Manresa.
L’obra és, a més, una novel·la sobre un món on les coses no són el que semblen, ple d’objectes i de personatges que s’amaguen al darrera d’una imatge enganyosa de la realitat.

RACÓ DE MÓN

Racó de món va ésser guardonada amb el premi "Vila d’Ascó" l’any 1999. Aquest llibre és un relat actual on es barregen els interessos immobiliaris, les posicions ecologistes i els plantejaments polítics. Al voltant d’un tema força actual i polèmic, la construcció d’un camp de golf, es construeix una trama on els personatges van mostrant els seus aspectes més foscos o la força dels seus ideals.
Intrigues contemporànies i un seguit d’accions que no s’allunyen gaire de la realitat que ens ha tocat viure.

12/2/09

ELS PERILLS DE SER DONA

Les protagonistes d’aquestes històries són dones normals. Estudiants de bona família, mestresses de casa, treballadores, esposes i mares amatents. I, com passa sovint en dones normals, víctimes de desamors, abandonades pels marits, perseguides sexualment a la feina i enganyades pels homes. Són, però, també dones que tenen la força suficient per a reaccionar davant la dissort. I ho fan les unes d’una manera enèrgica i les altres de manera sorprenent. Així doncs, cada narració es converteix en un thriller impactant.
En acabar la lectura hom es preguntarà: és perillós ser dona? o és, potser, més perillós ser home?

11/2/09

REPRESSIÓ ECONÒMICA I FRANQUISME

Aquest llibre presenta l’estudi de gairebé quatre mil causes incoades a la província de Lleida segons la Llei de Responsabilitats Polítiques de febrer de 1939. Aquesta llei, que establia diferents graus de penalitzacions econòmiques per a tots aquells que haguessin participat en la vida política republicana entre els fets d’octubre de 1934 i el final de la guerra, va ser concebuda com un instrument de càstig col·lectiu de llarga durada i tenia un important efecte desmobilitzador de la població, amb l’objectiu d’evitar el ressorgiment de possibles veus dissidents en el futur. D’altra part, aquestes fonts judicials mostren un cop més la repressió de postguerra com una prolongació de la guerra, malgrat hagués finalitzat la confrontació en el camp de batalla. Així mateix fan palès que, amb la repressió de caire econòmic, a més d’ajudar a la generalització de la por, es cercava criminalitzar el sistema democràtic, ja que van ser expedientats tant els homes i dones que van creure que l’hora de la revolució havia arribat l’estiu de 1936, com els impulsors de la vida política i institucional republicana.
Els autors del llibre són Conxita Mir, Fabià Corretgé, Judit Farré i Joan Sagués.

MORIR, MATAR, SOBREVIVIR

La violència no va ésser una conseqüència de la guerra civil, si no que era part essencial del pla dels sublevats i ho va seguir essent de la dictadura de Franco fins a la seva hora final. Més enllà del recompte de les víctimes, aquest llibre, sorgit de la col·laboració de quatre investigadors, transformarà la nostra visió de mig segle de la història d’Espanya.
Julián Casanova fa una valoració global del paper que va tenir el terror durant els quaranta anys de dictadura. Francisco Espinosa posa al descobert el pla d’extermini que inspirava el cop militar i analitza el seu sanguinari desenvolupament.
Conxita Mir ens mostra com, un cop acabats els combats, el terror es va utilitzar com un instrument de control social dels vençuts. I, finalment, Francisco Moreno estudia la resistència dels fugits i guerrillers.
El que se’ns ofereix no és, doncs, un aspecte negre del franquisme, sinó la trama d’ombres que li dóna ple sentit.

HISTÒRIA GRÀFICA DE LLEIDA

Segons paraules dels propis autors, la intenció del llibre era recuperar les antigues imatges i la vella memòria dels carrers i places, dels estris de treball, de les aules escolars... A la vegada el llibre és també un llibre d’història de l’últim segle de la ciutat de Lleida. L’ordenació d’aquesta història no s’ha fet per cronologia estricta, sinó a partir de les diferents activitats –econòmiques, culturals, polítiques, religioses, esportives o festives- desenvolupades pels homes que ens han precedit en aquestes contrades.
El llibre, en el seu primer capítol, convida a un passeig per la ciutat: per l’actual i per la històrica. I seguidament anem coneixent la ciutat a través dels set capítols restants, que desenvolupen: "L’àlbum de família: una mirada sentimental", "La ciutat pagesa", "Indústries i serveis", "La vida política i institucional", "La cultura, arts, esport" i finalment "La festa".

ALPICAT. RECULL HISTÒRIC

El llibre repassa cronològicament la història d’Alpicat des dels seus orígens fins a l’arribada de la democràcia.
L’obra està estructurada en 12 capítols que tracten els següents temes del nostre municipi: “Els senyals d’identitat: el poble, el nom, l’escut i el segell municipal”, “Els nostres avantpassats. Dels primers pobladors al naixement d’un poble: Vilanova d’Alpicat”, “Alpicat-Lleida: relacions i dependències al llarg dels segles XIV-XVII”, “La Catalunya borbònica del segle XVIII i el naixement de l’Ajuntament d’Alpicat”, “Territori i població”, “Terra i propietat”, “Església i societat”, “Liberalisme i caciquisme a l’Alpicat del segle XIX”, “Els inicis del segle XX”, “La II República (1931-1936)”, “Guerra i revolució (1936-1939)” i “El franquisme”.

HISTÒRIA GRÀFICA D'ALPICAT

Segons paraules dels autors, el llibre va sorgir fruit de la col·laboració amb l’Associació Cultural de Dones d’Alpicat i aquells alpicatins que els van prestar fotografies per poder fer la tria que ara podem gaudir.
Es tracta d'un valuós conjunt d’instantànies, al voltant de sis-centes fotografies, que ens palesen els grans canvis esdevinguts al municipi. El llibre pretén il·lustrar un ampli ventall d’actes, llocs i esdeveniments. Mostra, d’una forma genèrica, la història, els costums, l’espai i els protagonistes de l’Alpicat del segle XX.

10/2/09

ALPICAT. MUNICIPIO DE LLEIDA. TERRITORIO

Llibre que consta de quatre apartats. El primer exposa la problemàtica d’Alpicat pel que fa referència a la planificació urbanística. El segon ens planteja el futur d’una societat de pagesos explotadors o un futur reformat a través d’una ensenyança empresarial, dedicada a la producció, amb una universitat empresarial agrícola i ramadera d’especialització, que treballaria conjuntament amb les branques professionals complementàries de serveis. El tercer exposa el treball de rectificació del tram de Lleida a Almacelles, de l’autovia Lleida-Osca.
En l’últim es planteja el treball de rectificació de la carretera Lleida-Vielha, concretament del tram Lleida-Ibars de Noguera.

LO PARDAL ROQUER VOL. 1

Primer treball discogràfic de David Esterri. El disc conté 17 cançons pròpies on les lletres tenen una gran importància, entre transcendents i quotidianes. Els referents vitals: Pau Casals, Lluís Companys, el filòsof àrab Averrois, Sant Joan, Bécquer, Dalí, García Márquez, Mahoma i Jesucrist. Tota la instrumentació del disc és de la seva autoria, excepte algunes percussions a càrrec de Emma Moussaoui. En aquestes cançons toca la guitarra, el contrabaix, el violí, la viola i fins i tot un tres cubà. El so bàsic és rockabilly, però amb fresques pinzellades de sons cubans, rumba lleidatana i el seu toc inconfusible i personal. Tot amanit amb una forta càrrega irònica i de sarcasme. Com ell ha reconegut humilment, ha fet el primer disc de rockabilly en català.
El disc va ser gravat a estones lliures entre novembre de 2004 i setembre de 2005, als estudis Cal Xopo d’Almacelles. El pròleg del mateix corre a càrrec de El Gitano de Balaguer, on es fa paròdia de les negacions de Sant Pere a Jesucrist. Amb paraules de Matías López López, professor titular de Filologia Llatina de la UdL, “són abundants les al·lusions a la simbologia religiosa: Eclesiastès “Vanitat de Vanitats”, cristians, musulmans i ateus (“Corderet de Déu”), disputes medievals sobre castitat o tot el contrari (“La balada del Miquelet”), desarrelament i decepció amb tocs apocalíptics (“Reietons i ninetes”), fe vacil·lant (“Ciutat de pas”), penitències i tentacions (“Quaranta dies”), misteris de l’Annunciació (“Ave Maria”), practicants de dobles morals (“La sangonella”)...” Fins i tot podem trobar una versió surf de "El cant dels ocells" a “Interludi: El cant dels pardals”. L’epíleg està basat en les tomes falses de la gravació a so de pasdoble.

CRISTALL

Aquest CD consta d’onze cançons a piano composades i interpretades per l’autor.
La gravació fou realitzada el 8 i 9 de juny de 1998 a l’Auditori Enric Granados de Lleida amb un piano Steinway gran de cua i utilitzant sistema de gravació digital. No va ser necessari aplicar efectes d’estudi gràcies a l’excel·lent acústica de la sala. La revisió dels temes va anar a càrrec de Manel Camp i la direcció artística a càrrec del mateix Antoni Tolmos.

FETS, COSTUMS I LLEGENDES - SEGRIA I

El primer dels volums dedicats a la comarca del Segrià pertanyent a la sèrie de trenta-dos volums que duu el títol genèric de Fets, costums i llegendes.
En aquest volum Joan Bellmunt fa un recorregut per 18 dels pobles d’aquesta comarca. Com ell mateix diu les fonts d’aquest llibre han estat la tradició oral i l’observació personal i les més de 300 persones que hi han col·laborat.
Un dels capítols està dedicat íntegrament al municipi d’Alpicat, fent referència a costums i tradicions, recollides oralment de la gent del poble, sobre: Cap d’any, Sant Antoni i Sant Sebastià, La Candelera, Sant Blai i Santa Àgueda, el Carnestoltes, la Setmana Santa, Sant Joan i el sexe dels arbres i Sant Bartomeu. També s’hi pot trobar informació sobre cançons, sobre l’aigua dels moribunds i sobre les dones, el monyo i el carrer.

9/2/09

CUA DE BOU - LITERATURA A LES VALLS D'ÀNEU

El mèrit dels relats que conformen aquest llibre és emfatitzat en el pròleg de Miquel Pueyo per les virtuts que converteixen Cua de bou en un pla de lectura dels qui s’agradin de la natura simplíssima –com deia Homer-, o de la intensitat universal i carnosa i humana de Shakespeare, i també la dels bons sentiments a la manera d’Ivan i Alioixa Karamàzov.
Al mateix temps, el volum lliga les experiències vinculades a la geografia de les Valls d’Àneu i a l’esperit col·lectiu d’aquestes ja veteranes Trobades d’Escriptors. Un repertori amb una trentena d’escriptors. Andreu Loncà Loncà hi participa amb el relat “Confidències”.

6/2/09

Un any a la vida de la Girbi



Conte sobre óssos il·lustrat pel Marçal, en el qual cada escola de la Zona Educativa Rural de l'Alt Bergadà en va treballar un capítol. El resultat d'aquest projecte en comú és una narració sobre la vida de la Girbi, que ha publicat el Parc Natural del Cadí-Moixeró per introduir els nens i les nenes en el coneixement i el respecte envers l'ós bru i la natura en general.

10ena Festa de la caricatura. (Lousa, Portugal 2003)

Catàleg de la 10ena Festa de la caricatura celebrada a Lousa, Portugal l’any 2003. Marçal Abella és un dels artistes convidats. Dins del catàleg també podem veure una mostra d’humor català, amb la presència de molts dels nostres il·lustradors.

The Pope


Recull dels 80 dibuixos que varen ser publicats en el suplement dominical REVISTA del diari La Mañana, sobre situacions humorístiques d’un Papa de Roma.

RELATOS EN ROJO Y NEGRO

Els autors d’aquests relats comparteixen una ciutat (Lleida), un ofici dur (tots són professors d’institut) i una passió(narrar històries).
Seguint el lema clàssic d’ensenyar delectant, aquest llibre coral, polifònic, naix amb l’ambiciosa pretensió d’ésser d’interès i utilitat per lectors joves (d’esperit).
El pròleg és a càrrec del poeta i humanista Raül Torrent Torrent, amb il·lustracions de l’artista Sergi Pérez “Pallarés”.
Rosario Curiel hi participa amb el relat titulat “Mira a la serpiente”.

ANTES DEL GRAN SILENCIO

L’obra presenta la particularitat d’estar escrita a quatre mans, sent coautora la també filòloga Maria-Pau Cornadó. En tot cas, en cap moment el lector notarà que la feina l’han portat a terme dues escriptores, ja que les seves veus s’han fos perfectament en una sola a l’hora de relatar-nos la història i també en la creació dels personatges.
Ambientada a Nova York, l’acció transcorre en tres espais diferents de la ciutat, per tal de definir els diferents personatges, tots ells amb el denominador comú de la seva vinculació al món artístic. Personatges que van a la recerca de la felicitat, on hi juguen un paper cabdal en el desenvolupament del relat la trama psicològica i la intriga.
Les autores han volgut també emmarcar la novel·la dins un espai temporal concret: l’acció comença la tardor de l’any 2000 i finalitza l’onze de setembre de 2001 amb la caiguda de les Torres
Bessones
, període de temps en què la vida de tots els personatges es precipita i en què dos homes completament oposats entren en la vida de la protagonista, Hanna Arrow.
El títol no ha estat triat a l’atzar, ja que aquell onze de setembre representa per la veu narrativa el dia del “gran silencio” i hi trobem al llarg de la novel·la moltes al·lusions al silenci com a sinònim de perill, de tragèdia, de mort.

Els Farrús - Tenim un jardinet

Recull de les tires del primer any de Els Farrús, publicades diàriament a la contraportada del diari La Mañana, sobre una família de classe mitja amb casa adossada i jardinet.

5/2/09

PARAULA DE JAZZ

Recital-concert per a dos poetes i trio. Aquest disc és el punt de trobada de tres músics i dos poetes. Joan Margarit i Pere Rovira reciten els seus poemes i Perico Sambeat (saxo alt), Xavier Monge (piano) i David Mengual (contrabaix) hi posen música. Els arranjaments musicals corren a càrrec de Sambeat.
“A Separation” de Stephen Spender i “Stranger Fruit” de Lewis Allen es presenten en versions lliures de Pere Rovira. “Blues de la Rosie Roberts” és un tema d’Edgar Lee Masters.
Les traduccions al castellà dels poemes de Pere Rovira han estat realitzades per Antonio Jiménez Millán, Francisco Díaz de Castro, Carlos Marzal, Vicente Gallego i per ell mateix.
Va ésser gravat a la sala d’actes de la Fundació “La Caixa” l’any 1998 i mesclat a Osca el 1999. Us remetem a les paraules de Javier de Cambra, al pròleg del disc, “veu barítona de Joan Margarit, la veu dels seus versos... Veu tenor de Pere Rovira, la paraula que reclama la experiència i l’experiència que convoca a la paraula, la distinció sense afecció, l’ambaixador de Baudelaire després del crepuscle. Tots dos han inscrit ja el seu nom en el panorama de l’actual poesia catalana (en el corrent de la “Poesia de l’Experiència”)... La música del trio precedeix a la paraula que, al seu torn, tindrà l’espai del solo “la llibertat”, cor rera cor, la música dels estàndars del jazz que s’enllacen amb el món de l’emoció de Margarit i de Rovira. En la seva poesia apareixen Charlie Parker i Bud Powell, Art Blakey i George Gershwin, Chelsea Bridge i una petita plaça de Girona, el silenci i l’escriptura, l’experiència i la malenconia d’allò que mai va ser i el gran risc, la gran valentia d’expressar l’emoció nua. Sí que hi ha molt de jazz en les seves paraules, en les seves conviccions, en la seva actitud”.

LA POESIA DE JAIME GIL DE BIEDMA

Pere Rovira va fer la seva tesi doctoral sobre Jaime Gil de Biedma. José Manuel Blecua, al pròleg, escriu que Pere Rovira es va trobar davant de poemes relativament senzills; però comenta que no s’ha d’oblidar el fet que és més fàcil explicar el difícil poètic que el fàcil, que és menys dificultós comentar un sonet gongorí que una rima de Bécquer. I la poesia de Gil de Biedma es caracteritza des dels seus primers escrits per la recerca d’una expressió deliberadament clara i sense complicacions d’imatges ni de metàfores. Però amb aquesta senzillesa expressiva Gil de Biedma pot escriure uns poemes molt intensos, carregats d’un lirisme apressant, de vegades angoixós, o de tipus realista, o simplement notes sentimentals i afectives, d’una bellesa sorprenent. Blecua conclou dient que la lectura d’aquest llibre serà imprescindible per a tots els estudiosos de la poesia de Gil de Biedma.
El llibre es divideix en dues parts diferenciades, la primera ens parla de Gil de Biedma i de la poesia moderna i la segona es dedica a l’estudi concret del poemari Las personas del verbo.

CHARLES BAUDELAIRE. SU VIDA Y SU OBRA

Edició, traducció i notes a càrrec de Pere Rovira.
Tal com Pere Rovira esmenta al pròleg va comprar a París una edició de Baudelaire. Su vida y su obra, que contenia també Baudelairiana. Colección de anécdotas i la carta que Asselineau va escriure a Poulet-Malassis contant-li l’enterrament de Baudelaire. Més endavant, va contrastar el contingut d’aquesta edició amb la que varen preparar dos grans especialistes, Jacques Crépet i Claude Pichois, amb el títol de Baudelaire et Asselineau, en la qual van unir a la biografia de Baudelaire diversos documents, entre els quals destaquen una evocació d’Asselineau, per Banville, unes notes d’Asselineau sobre Baudelaire, una selecció de cartes d’Asselineau a Poulet-Malassis i el discurs que Asselineau va pronunciar davant la tomba de Baudelaire. Amb materials procedents d’aquests dos llibres, Pere Rovira va preparar aquesta edició. Baudelairiana és un conjunt d’anècdotes de Baudelaire, que Asselineau va redactar ordenant les seves notes sobre el poeta i que no va arribar a publicar. Entre les cartes a Malassis, Pere Rovira en va seleccionar set. Va afegir al conjunt el discurs necrològic d’Asselineau, pronunciat, segons el testimoni de Paul Verlaine, entre sanglots.

DIARI SENSE DIES 1998-2003

Els textos que composen aquest llibre, tot i haver nascut a partir de la columna que el seu autor publicava al diari Avui, no són fruit de la urgència de l’actualitat. Pere Rovira recrea els records o els inventa, pensa els sentiments, busca els noms i les correspondències de les sensacions, per salvar trossos de vida indefensa i de vida perduda. El resultat és una obra refinada, crítica i emotiva; en les seves pàgines hi ha la calidesa i l’estremiment de l’anotació íntima i els ritmes i la plasticitat del poema en prosa. Pere Rovira, “un dels mestres vius i en actiu de la nostra poesia”, segons Enric Sòria, es revela com a prosista en aquest llibre.

POESIA 1979-2004

Edició de la poesia completa de l’escriptor. Aquest volum aplega revisats els seus quatre llibres de poesia, publicats al llarg de vint-i-cinc anys.
En la seva poesia hi ha un esforç a buscar la claredat, la precisió i el rigor formal perquè, tal i com ens recorda el poeta, la sensació de naturalitat que pots trobar en un poema sempre és producte de l’artifici. Joan Margarit ha dit d’ell que “és, abans que res, una persona neta que no vol embrutar el món i que sap que els mals poemes també col·laboren a embrutar-lo”. La seva és una poesia ben escrita i que es deixa entendre, que ens emociona perquè ens parla de tot allò que ens fa meditar: els records, l’oblit, l’enyorança, l’amor, la mort, el pas del temps...

PETIT DICCIONARI DE LA PAU

Aquest llibre vol ser una eina per als educadors i educands que va néixer amb la idea d’aportar un marc de treball i de reflexió a l’entorn de la Cultura de la Pau. En format de diccionari, hi ha un conjunt de paraules definides per estudiants de diferents centres educatius entre els 6 i els 15 anys. Les entrades, i les que el lector hi vulgui afegir, són un vehicle per a pensar i poder jugar amb uns valors que es troben presents en la nostra quotidianitat.
El grup de treball d’Educar per a la Pau, depenent de l’ICE de la UdL i coordinat pels professors d’aquesta universitat Julia Remón i Jordi Domingo, està integrat pels docents Teresa Font i Antoni Delgado, del CEIP Arnau de Berenguer del Palau d’Anglesola; Anna Masip i Neus Pérez, del CEIP Pràctiques II de Lleida; Rosa M. Giralt, del Col·legi Lestonnac de Lleida; Josep M. Ponz, del Col·legi Terraferma d’Alpicat; Josep Ramon Esteve, del CEIP Mare de Déu de la Mercè, de Sant Ramon, i per Nieves Cunchillos, de l’IEI Alfons Costafreda de Tàrrega.

QUART CREIXENT

La protagonista de la història és una dona amb un baix concepte de la seva vàlua. Quan es queda sola comença a veure tot el que té dins, tot el que semblava adormit. Ella mateixa es veu aclaparada pels esdeveniments.