Primer treball discogràfic de David Esterri. El disc conté 17 cançons pròpies on les lletres tenen una gran importància, entre transcendents i quotidianes. Els referents vitals: Pau Casals, Lluís Companys, el filòsof àrab Averrois, Sant Joan, Bécquer, Dalí, García Márquez, Mahoma i Jesucrist. Tota la instrumentació del disc és de la seva autoria, excepte algunes percussions a càrrec de Emma Moussaoui. En aquestes cançons toca la guitarra, el contrabaix, el violí, la viola i fins i tot un tres cubà. El so bàsic és rockabilly, però amb fresques pinzellades de sons cubans, rumba lleidatana i el seu toc inconfusible i personal. Tot amanit amb una forta càrrega irònica i de sarcasme. Com ell ha reconegut humilment, ha fet el primer disc de rockabilly en català.El disc va ser gravat a estones lliures entre novembre de 2004 i setembre de 2005, als estudis Cal Xopo d’Almacelles. El pròleg del mateix corre a càrrec de El Gitano de Balaguer, on es fa paròdia de les negacions de Sant Pere a Jesucrist. Amb paraules de Matías López López, professor titular de Filologia Llatina de la UdL, “són abundants les al·lusions a la simbologia religiosa: Eclesiastès “Vanitat de Vanitats”, cristians, musulmans i ateus (“Corderet de Déu”), disputes medievals sobre castitat o tot el contrari (“La balada del Miquelet”), desarrelament i decepció amb tocs apocalíptics (“Reietons i ninetes”), fe vacil·lant (“Ciutat de pas”), penitències i tentacions (“Quaranta dies”), misteris de l’Annunciació (“Ave Maria”), practicants de dobles morals (“La sangonella”)...” Fins i tot podem trobar una versió surf de "El cant dels ocells" a “Interludi: El cant dels pardals”. L’epíleg està basat en les tomes falses de la gravació a so de pasdoble.
