TONI IBÀÑEZ

Nom de ploma d'Antoni Ibáñez i Ros

Lleida, 10 de març de 1964

Filòsof, escriptor i blogaire.

1964. Peixos ascendent escorpí amb la lluna a capricorn, nascut un dimarts; drac a l'horòscop xinès. Primogènit de sis germans, va aprendre les beceroles al Col·legi Episcopal de Lleida. Als 17 anys es va fer membre numerari de l'Opus Dei. Va estudiar filosofia i teologia a la Universidad de Navarra. Va deixar l'Opus i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. L'any 1989 va treure les oposicions i es va casar. Va treballar 20 anys com a professor de secundària al Vallès Oriental, feina que compaginava amb l'escriptura. Va guanyar un sarpat de premis literaris. Escriptor del segle XXI, el 2000 va publicar el primer llibre i l'any 2004 va crear el primer blog. Pioner i promotor de la Catosfera. Divorciat i pare d'una filla.

[fins aquí la vida convencional d'un petit burgès convergent integrat en el sistema]

2009. Tenia 45 anys quan va patir la síndrome de Gaughin arran de la qual va viatjar a Rapa Nui. Allà va experimentar un salt quàntic, una metamorfosi existencial. El somnàmbul va despertar. El cuc va esdevenir papallona. Es va tatuar el braç dret amb un Tangata Manu (Home Ocell). Així va iniciar el seu particular walkabout. Va tornar a Lleida. Es va reinventar. En un segon viatge a Xile va recórrer la Patagònia tot aprofundint en la cultura maputxe. Encabat es va retirar a Terradets (Montsec) a fer vida eremítica. L'any següent va residir a l'Alt Empordà, ben atramuntanat i amb vistes a la badia de Roses. Ara té instal·lat el "camp base" a Alpicat.

Amb més ales  que arrels, aventurer inquiet, nòmada existencial, llibertari, practica la vida alternativa. Els seus interessos són essencialment espirituals. Tauista tàntric, alquimista, nudista, vegetarià, fa reiki, no mira la TV, escolta Delicatessen, gaudeix caminant, blogueja, escriu un dietari, somia futurs viatges i la independència de Catalunya...1994 Va fer el Camino de Santiago en bici.
2013 Va caminar pel tram del Finis Terrae.

[fins aquí les coses més confessables, tenint en compte que l'autobiografia és un gènere de ficció]

Es defineix com a Outsider, Freethinker, Vanaprastha, Steppenwolf, Vogelfrei, Tangata Manu... però en el fons és un poeta.

Si en voleu saber més, haureu de llegir les 2.000 entrades del seu blog i els seus 18 llibres. 
http://entrellum.blogspot.com.es/2004/01/toni-ibanyes-ros-lleida-1964.html

BARÓ & GASION

Després d’anys de treballar junts realitzant un bon grapat de concerts i col·laborant en les respectives gravacions,  Xavier Baró i Jordi Gasion han gravat un disc junts. Un EP que conté tres cançons que commemoren l’aniversari del cicle "Les cançons dels altres", que ofereixen tots els mesos al Casal dels Artistes d’Alpicat.

Aquests concerts van néixer amb la idea de retornar a l’esperit de les cançons de taverna, fora de les imposicions del mercat i del so moribund de la ràdio. Es tracta d’un retrobament amb les cançons que formen part de la memòria i la tradició.  És un breu recull de les desenes de cançons que mensualment interpreten al Casal dels Artistes d’Alpicat.

Es va iniciar el primer concert amb la idea de cantar cançons no escrites per ells, extretes del cofre de les cançons immemorials. 

Són concerts sense els artilugis d’un concert, a peu pla, sense micròfons, entre la gent, que els fan sentir, no només a ells sinó també a la gent que els acompanya, nova branca de la tradició joglaresca tavernera.

El disc es va presentar el 22 de novembre i conté Balada per a un trobador (J.M. Serrat), la popular cançó eivissenca Sa serena cau menuda i El riu de la lluna (H. Mancini – J. Mercer).

DE L'ALBA AL CAPVESPRE

Niubó i Cabau, Núria. De l'alba al capvespre
ARC, 2013
ISBN: 9772014303903

El llibre De l’alba al capvespre està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l’amor,  l’autora fa un recorregut per l’amor partint de l’adolescència i seguint el camí d’una vida madura. De l’adolescència s’enyoren les il·lusions, els somnis i les tendres carícies.

La vida d’una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes. Sent com l’amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l’amor intacte. Intueix que no s’ha de renunciar a l’amor.
En la segona part, Batecs d’emocions, l’autora rememora la seva vida familiar: la mare, els contes i llegendes de la veu del seu pare, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat. Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser caprici de germans i recrea el món infantil.  També fa al·lusió a les seves dues filles. Deixa el seu testament vital en el poema “A la terra vull tornar” i s’endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.
En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida,  l’autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de la nostra societat, els qui viuen dels altres i el salvatge costum d’amputar els genitals a les nenes d’alguns països.
La poesia de la Núria Niubó té totes els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.
Extret del pròleg d’Aurora Marco Arbonés de la mateixa obra

CANÇÓ DEL FILL PETIT

El 9 de novembre de 2013 es va presentar en concert a Alpicat, al Molí de l'oli de Ca l'Agustí, aquest nou single de Gasion titulat "Cançó del fill petit".

Conté Cançó del fill petit, poema d'Amat Baró musicat per Jordi Gasion, i Cançons de bressol (versió de 2005).

La portada del single és una obra de Josep Pascual.

CANÇÓ DEL FILL PETIT 

Anava, mare, al prat florit. 

Hi anava, mare, amb greu turment. 

Portava, mare, un trau al pit. 

Sagnava, mare, i jo content! 

Tenia, mare, un flabiol. 

Sonava, mare, com el vent. 

Plaïa, mare, el so als follets. 

I em daren, mare, somnis nets.

Sortia, mare, a sol eixit.

Moria, mare, al sol ponent.

JORDI BOLÒS

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és historiador medievalista. Catedràtic d'Història Medieval de la UdL. Ha centrat les seves recerques en l'estudi de la societat medieval catalana rural (parròquia del Sallent de Santa Pau, la Garrotxa) i urbana (Lleida, segles XIV i XV) i del paisatge històric (Els orígens medievals del paisatge català). Amb aquesta darrera obra va guanyar, l'any 2005, el Premi Crítica Serra d'Or de Recerca. Publicà l'Atlas Històric d'Andorra i també diversos atles històrics dels comtats carolingis (col·lecció dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet i comtats de Pallars i Ribagorça, en col·laboració amb Víctor Hurtado. Publicà Castells de la Catalunya Central i el Diccionari de la Catalunya medieval. L'any 2001 publicà Cartografia i història medieval i el 2002 Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nord (Agramunt i Vall de Sió).Va participar en la realització del RAC I (Repertori d'Antropònims catalans dels segles IX i X), conjuntament amb Josep Moran, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Va coordinar la secció d'arquitectura civil i militar i arqueologia de l'obra Catalunya Romànica, editada per l'editorial Enciclopèdia Catalana. La seva tesi de doctorat, dedicada a l'estudi del monestir de Santa Maria de Serrateix (Berguedà), va publicar-se l'any 2006. L'any 2008  publicà Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV  i el Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 2009. S'ha aproximat al coneixement de la vida quotidiana medieval mitjançant la realització d'excavacions arqueològiques (Mas B de Vilosiu) i l'estudi dels documents escrits. Editor de la publicació "Territori i Societat a l'Edat Mitjana i  Territori i Societat: el paisatge històric", de la UdL. Editor també del V, VI i VII "Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local". L'any 2007, va publicar el volum Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval i ha impulsat el Manifest per a l'estudi i la conservació del paisatge històric a Catalunya i a la resta d'Europa. L'any 2010, va començar a dirigir el projecte PaHisCat (Paisatge Històric de Catalunya) que, d'una manera semblant a allò que es fa en el projecte Historic Landscape Characterisation (HLC) anglès, pretén cartografiar els grans canvis que s'han esdevingut en el paisatge al llarg dels segles, amb la doble finalitat de conèixer més bé el passat i de poder gestionar millor el territori en el futur. El 2014 publica Les etapes de la construcció del terriotori a Catalunya. Torrefarrera i la Catalunya occidental i Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV i XVI).