29/10/13

L'ÈLIA VA DE BÒLIT

Capdevila, Llorenç. L'Èlia va de bòlit
Barcanova, 2013
ISBN: 9788448932190

Reescrivim l'article publicat al diari Regió7 el 21/06/2013

Llorenç Capdevila s'estrena en la literatura infantil amb el llibre L'Èlia va de bòlit

"Ha estat l'únic llibre on el primer que he fet ha estat escriure el títol". L'escriptor Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969), professor de l'IES d'Auro de Santpedor i resident a Manresa des de fa anys, ha debutat en el gènere infantil amb el llibre L'Èlia va de bòlit, adreçat a lectores i lectors a partir de 8 anys. Una estrena que va ser, en realitat, un regal que li va fer a la seva filla Èlia.
La narració, sobre les aventures d'una nena que sempre va "amb el coet al cul", la va imaginar Capdevila pensant en un regal especial per al desè aniversari de la seva filla: "rumiava una història on ella hi estés implicada". El títol ja portava el seu nom i la protagonista s'inspira en ella: "s'hi reconeix" tot i que, somriu Capdevila, "ja no és la mateixa. La canalla a aquesta edat és molt canviant". La història li va agradar molt a l'Èlia -i el regal també- i Capdevila va decidir enviar-la a l'editorial Barcanova, que el 2012 li va publicar la novel·la juvenil A fer punyetes!. I també, aquesta primavera, L'Èlia va de bòlit, amb les il·lustracions de Marta Biel. Per a un autor, que decideixin publicar la teva obra sempre és una notícia que es rep amb il·lusió. I en aquest cas encara més "pel component sentimental que hi ha al darrere". 


Capdevila explica que va encarar la narració infantil pensant "en un públic concret que ja tenia a casa". I que és "diferent" del juvenil perquè, aquest darrer, "pràcticament pot llegir el mateix que un adult". L'esforç més gran ha estat, subratlla, "trobar un llenguatge entenedor però que no fos simple i treballar frases més aviat curtes perquè jo tinc tibada a les subordinades". Això sí, al lector, "tingui 8 o 50 anys, l'has de tractar amb respecte". I quan es parla de públic infantil s'ha de pensar, diu que no per petit és menys "exigent: si no els agrada deixen el llibre, són implacables, sense prejudicis".

L'Èlia va de bòlit és, diu, una novel·la d'aventures sobre una nena atabalada de deures, extraescolars i que menja molt a poc a poc. Un vespre, després d'una bronca amb els pares "l'Èlia té el desig de ser com la seva gossa Espurna, que menja i jeu quan vol. I quan es lleva, el desig s'ha fet realitat". A partir d'aquí, aventures i desventures en una ciutat el dia de Sant Jordi. Pràcticament el mateix text que va llegir l'Èlia per celebrar els seus deu anys és el que ara es poden trobar els lectors a les llibreries, exceptuant "algunes expressions dialectals que fem servir a casa". Capdevila no descarta tornar a la literatura infantil: "m'ho vaig passar molt bé i la vaig escriure a consciència, pensant que podria ser publicable". 
Tot i que Capdevila, articulista d'aquest diari, ha conreat especialment la novel·la històrica (El color del crepuscle, O rei o res! o Ànima de llop), l'escriptor, especialment en les seves últimes novel·les, no ha deixat de banda el temps actual, amb llibres com Sota la pell. Ara mateix, explica, té al cap una novel·la per a adults ambientada en els anys previs (1935-36) a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola: "un poble dividit en els últims mesos de la República". L'estiu servirà, diu, "per remar a fons en la novel·la".



LES GUERRES DEL PARE


ROVIRA, Pere. Les guerres del pare. Proa, 2013
ISBN: 9788475883960

Pere Rovira, un dels poetes més reconeguts de la literatura catalana de les darreres dècades, sorprenia fa uns quants anys públic i crítica amb una novel·la, L’amor boig (Proa, 2007), que amb una prosa impecable narrava, des de diferents punts de vista, una història sobre la passió amorosa. Al cap de sis anys, i després de publicar, el 2011, un excel·lent poemari (Contra la mort), Rovira torna amb un nou artefacte narratiu que jo trobo encara millor que l’anterior: Les guerres del pare (Proa, 2013). El lector percep, a cada pàgina, la comoditat amb què l’autor es mou per aquest gènere en què de vegades als poetes els costa trobar una veu prou personal que sí que aconsegueixen a través de la poesia. De principi a fi, Rovira desplega una capacitat extraordinària com a narrador d’històries. Les guerres del pare és una autobiografia novel·lada i té dos protagonistes centrals, un pare i un fill. El pare, el Baster, és un home excepcional (honest, franc, irònic, intel·ligent, lliure, “humil, sense rebaixar-se, i digne, sense enfilar-se”) que acompanya el fill en el transcendental trajecte que va des de la infantesa (l’escola franquista i els jocs a les vies del tren) fins a l’adolescència (amb el descobriment de l’atracció femenina). A la primera meitat de la novel·la, assistim als orígens i la joventut del Baster i als primers passos per la vida del seu fill, que és qui ho narra. A la segona meitat, sota el títol de “La guerra dels metges”, es recrea l’ambient del Florida, un espai de diversió enmig d’un poble dominat per la mesquinesa i dividit en dos bàndols irreconciliables, amb el rerefons de com la corrupció urbanística va arribar als pobles de la costa als anys seixanta. Carregada de tendresa i ironia, Les guerres del pare és una novel·la sobre el pas del temps (“som perquè fugim”) i la voluntat de viure en llibertat. “He guanyat la meva guerra de no tenir amos, de creure en el que vull”, diu el Baster des de la vellesa, mentre evoca la seva joventut. Les guerres del pare és tota una lliçó de vida.

Llorenç Capdevila (Article publicat a la revista "El Pou de la Gallina", en el número de juny de 2013)