Un llibre farcit de testimonis i de records de companys i amics de la Divina.
El llibre proposa possibles projectes i idees per a engrandir la petita i mitjana empresa, en una nova forma d’agricultura i ramaderia.
El llibre pretén actualitzar aspectes clínics a partir de l’experiència d’un grup de professionals que desenvolupen una tasca assistencial interdisciplinària i especialitzada, d’orientació eminentment preventiva, en el Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down des de l’any 1987 fins a l’actualitat i reflectida en més de 1600 històries clíniques. L’obra s’estructura en tres parts.
Els jutges de pau són presents en 897 municipis de Catalunya, allí on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció. Aquests jutges, molts d'ells sense formació jurídica, esdevenen el primer esglaó de l'organització judicial. Homes i dones al servei dels seus veïns, que amb sentit comú i bon criteri administren una veritable justícia de proximitat.
Aquest llibre recull els textos de les reflexions que van tenir lloc en l’encontre de creadors “L’escriptura i el llibre en l’era digital”, celebrat els dies 25, 26 i 27 de maig de 2005 al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.
Aquest llibre recull les ponències impartides en el curs d’especialització celebrat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida el 1998, oganitzat per J. Narciso Pastor.
Aquest llibre és una anàlisi empírica sobre les desigualtats socials als barris de Lleida. L’estudi posa en relació variables d’àmbit socioinstructiu amb variables d’integració al medi com ara el coneixement del català, passant per una anàlisi dels equipaments socials i la participació ciutadana. L’estudi d’aquestes variables permet aproximar-se a la diversitat sociocultural de la ciutat de Lleida. La concepció teòrica que empra l’estudi es basa en la idea de ciutat educadora. Aquesta concepció es fonamenta en tres accions, l’urbanisme com a element integrador social, l’educació com a formació que ha d’equilibrar els nivells socioculturals dels ciutadans i la participació individual o col·lectiva en l’entramat social.
Aquest llibre s’ha fonamentat en uns estudis empírics realitzats a Lleida a partir dels quals s’ha intentat establir una visió sobre els consums, hàbits i pràctiques culturals de la població. A més, l’ús de metodologies diferents ha permès conèixer les concepcions, motivacions i dificultats amb les quals s’enfronten els individus amb relació al tema de la cultura. En definitiva, les anàlisis empíriques constitueixen una excusa per incitar a la reflexió sobre tres aspectes interessants com ara la consideració restringida del concepte de cultura, la necessitat d’educar la població atès que la cultura abasta tots els dominis i accions de l’home en societat i, per tant, una ciutadania menys condicionada pels mitjans de comunicació i, finalment, la potenciació i participació de la ciutadania en la creativitat i producció de la cultura.
D’antuvi, l’anàlisi de les desigualtats que es produeixen en el sistema educatiu s’ha plantejat més com el resultat de diferències cognitives referides a la possessió d’un coeficient intel·lectual determinat que com el resultat de diferències culturals. Tanmateix, ambdós plantejaments s’emparen en dues concepcions ideològiques diferents: la primera atribueix l’èxit o fracàs escolar dels individus a les possibilitats i limitacions pròpies mentre que la segona considera la influència cultural del medi molt important en el desenvolupament psicològic dels infants. Aquest treball s’insereix en aquesta segona perspectiva i té com a objectiu escatir tota una sèrie de relacions entre l’educació dels nois/es, el seu desenvolupament lingüístic i la influència que, en aquest desenvolupament, té el capital cultural familiar. Per aquest motiu es fonamenta en un estudi empíric realitzat a la ciutat de Lleida amb una mostra representativa de tots els nois i noies que han cursat els estudis de primer curs d’Ensenyament Secundari Obligatori a la mateixa ciutat.
Dones i literatura a Lleida va ésser promogut des del Consell Municipal de la Dona, òrgan consultiu i representatiu dels grups i entitats de dones de la ciutat de Lleida, una idea que volia donar presència i protagonisme a les dones lleidatanes a través del reconeixement públic del seu treball. Es va aprofitar la celebració del Dia Internacional de les Dones per fer-ho. Mitjançant una convocatòria oberta es va convidar les escriptores lleidatanes a participar-hi. L’excel·lent resposta va permetre comptar amb la participació de dones amb perfils molt diversos: des d’escriptores de professió amb una trajectòria dilatada i de prestigi en el món literari fins a dones que s’iniciaven en l’escriptura amb una gran vocació però sovint des de l’anonimat.
Llorenç Capdevila novel·la una sèrie emesa a TV3 sobre la figura del fotògraf francès Pascal Danglà. El protagonista és enviat com a corresponsal a Barcelona el 1929 per tal de cobrir la inauguració de l’Exposició Universal. En aquesta ciutat es retroba amb una amiga de la infància que és una periodista compromesa. Ella el posarà en contacte amb diferents persones en un moment decisiu com són els mesos anteriors a la proclamació de la República de 1931. La seva estada s'acaba allargant i així és testimoni de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República, la mort de Francesc Macià i l’esclat de la Guerra Civil.
Aquest volum s’estructura en cinc capítols, dedicats a conèixer el conjunt de manifestacions de la vida ciutadana: les activitats econòmiques, l’urbanisme, els grups socials i les minories religioses –jueus i moriscos-; el desenvolupament de la vida municipal; la fundació, els avenços i els problemes de la universitat; el món de l’Església –dominat per la majestuosa Seu de Lleida, un edifici que ens mostra a bastament el poder assolit pel bisbat i el capítol de la catedral- i, finalment, les reaccions de la ciutat en temps de crisi. Es pot conèixer la ciutat de Lleida en l’època de la que segurament ha estat la seva màxima esplendor.
Recull dels estudis realitzats pels màxims especialistes en la història de les universitats de la Corona d’Aragó (Lleida, Perpinyà, Osca, Girona, Barcelona, Mallorca, València, Saragossa, Gandia i Cervera), tot partint de la universitat medievalitzant fins a la modernització i actualització de la vida acadèmica i científica.
Tots els capítols del llibre, com indica el seu autor, segueixen una estructura similar. Normalment, sempre s’inicia el text amb una breu introducció temàtica des d’una perspectiva històrica a llarg termini que permet entendre les grans oscil·lacions succeïdes i, sobretot, els elements de continuïtat que són presents en l’actualitat. A aquesta part introductòria i lògicament molt breu, li segueix una anàlisi més detallada del període que va des de la postguerra fins als anys setanta.
Aquest llibre analitza les transformacions demogràfiques del món rural i de les ciutats, de l’agricultura, la ramaderia i la indústria, de les comunicacions, de la divisió administrativa i de la producció de cartografia. La col·lecció de capítols, en el seu conjunt, proporciona una síntesi de l’evolució del territori català en l’època contemporània.
La vida dels diferents personatges de la novel·la es creuen a Arkana, una petita ciutat d’interior dins la qual mai passa res. Una sèrie de successos aparentment inconnexos alterarà l’existència dels habitants d’aquesta ciutat. En paraules de l’autora, en una entrevista concedida a un diari, comenta de la novel·la que “hi ha evidències de que res és el que sembla, de la fragilitat de la vida humana, que depenem dels nostres records... i sobre tot que la realitat és com una ceba a la qual se li pot anar traient capes i capes fins fer-la desaparèixer”.
De vegades vivim sense adonar-nos-en de què estem al món. Però tan sols cal que ens esdevingui alguna cosa que trenqui la inèrcia (en podem dir malaltia, mort, amor, desamor, amistat...) per a què ens despertem desconcertats. Del desconcert neixen els interrogants sobre el sentit de la nostra vida. Els personatges de El secreto de mi nombre necessiten respondre a aquests interrogants per a situar-se en una realitat que els produeix desassossec. I busquen les respostes a través de l’escriptura, convertida en reflexió sobre la pròpia trajectòria vital. Aquest procés els porta a reconstruir la seva existència sobre les pàgines que escriuen. Per aquest camí comproven que és possible reinventar la realitat o que, al fer-ho, poden assimilar tot allò que els altera.
Aquest és el títol guanyador del I Premi Leandre Colomer de novel·la d’història de Catalunya atorgat per Columna.
Racó de món va ésser guardonada amb el premi "Vila d’Ascó" l’any 1999. Aquest llibre és un relat actual on es barregen els interessos immobiliaris, les posicions ecologistes i els plantejaments polítics. Al voltant d’un tema força actual i polèmic, la construcció d’un camp de golf, es construeix una trama on els personatges van mostrant els seus aspectes més foscos o la força dels seus ideals.
Les protagonistes d’aquestes històries són dones normals. Estudiants de bona família, mestresses de casa, treballadores, esposes i mares amatents. I, com passa sovint en dones normals, víctimes de desamors, abandonades pels marits, perseguides sexualment a la feina i enganyades pels homes. Són, però, també dones que tenen la força suficient per a reaccionar davant la dissort. I ho fan les unes d’una manera enèrgica i les altres de manera sorprenent. Així doncs, cada narració es converteix en un thriller impactant.
Aquest llibre presenta l’estudi de gairebé quatre mil causes incoades a la província de Lleida segons la Llei de Responsabilitats Polítiques de febrer de 1939. Aquesta llei, que establia diferents graus de penalitzacions econòmiques per a tots aquells que haguessin participat en la vida política republicana entre els fets d’octubre de 1934 i el final de la guerra, va ser concebuda com un instrument de càstig col·lectiu de llarga durada i tenia un important efecte desmobilitzador de la població, amb l’objectiu d’evitar el ressorgiment de possibles veus dissidents en el futur. D’altra part, aquestes fonts judicials mostren un cop més la repressió de postguerra com una prolongació de la guerra, malgrat hagués finalitzat la confrontació en el camp de batalla. Així mateix fan palès que, amb la repressió de caire econòmic, a més d’ajudar a la generalització de la por, es cercava criminalitzar el sistema democràtic, ja que van ser expedientats tant els homes i dones que van creure que l’hora de la revolució havia arribat l’estiu de 1936, com els impulsors de la vida política i institucional republicana.
La violència no va ésser una conseqüència de la guerra civil, si no que era part essencial del pla dels sublevats i ho va seguir essent de la dictadura de Franco fins a la seva hora final. Més enllà del recompte de les víctimes, aquest llibre, sorgit de la col·laboració de quatre investigadors, transformarà la nostra visió de mig segle de la història d’Espanya.
Segons paraules dels propis autors, la intenció del llibre era recuperar les antigues imatges i la vella memòria dels carrers i places, dels estris de treball, de les aules escolars... A la vegada el llibre és també un llibre d’història de l’últim segle de la ciutat de Lleida. L’ordenació d’aquesta història no s’ha fet per cronologia estricta, sinó a partir de les diferents activitats –econòmiques, culturals, polítiques, religioses, esportives o festives- desenvolupades pels homes que ens han precedit en aquestes contrades.
El llibre repassa cronològicament la història d’Alpicat des dels seus orígens fins a l’arribada de la democràcia.
Segons paraules dels autors, el llibre va sorgir fruit de la col·laboració amb l’Associació Cultural de Dones d’Alpicat i aquells alpicatins que els van prestar fotografies per poder fer la tria que ara podem gaudir.
Llibre que consta de quatre apartats. El primer exposa la problemàtica d’Alpicat pel que fa referència a la planificació urbanística. El segon ens planteja el futur d’una societat de pagesos explotadors o un futur reformat a través d’una ensenyança empresarial, dedicada a la producció, amb una universitat empresarial agrícola i ramadera d’especialització, que treballaria conjuntament amb les branques professionals complementàries de serveis. El tercer exposa el treball de rectificació del tram de Lleida a Almacelles, de l’autovia Lleida-Osca.
Primer treball discogràfic de David Esterri. El disc conté 17 cançons pròpies on les lletres tenen una gran importància, entre transcendents i quotidianes. Els referents vitals: Pau Casals, Lluís Companys, el filòsof àrab Averrois, Sant Joan, Bécquer, Dalí, García Márquez, Mahoma i Jesucrist. Tota la instrumentació del disc és de la seva autoria, excepte algunes percussions a càrrec de Emma Moussaoui. En aquestes cançons toca la guitarra, el contrabaix, el violí, la viola i fins i tot un tres cubà. El so bàsic és rockabilly, però amb fresques pinzellades de sons cubans, rumba lleidatana i el seu toc inconfusible i personal. Tot amanit amb una forta càrrega irònica i de sarcasme. Com ell ha reconegut humilment, ha fet el primer disc de rockabilly en català.
Aquest CD consta d’onze cançons a piano composades i interpretades per l’autor.
El primer dels volums dedicats a la comarca del Segrià pertanyent a la sèrie de trenta-dos volums que duu el títol genèric de Fets, costums i llegendes. 
El mèrit dels relats que conformen aquest llibre és emfatitzat en el pròleg de Miquel Pueyo per les virtuts que converteixen Cua de bou en un pla de lectura dels qui s’agradin de la natura simplíssima –com deia Homer-, o de la intensitat universal i carnosa i humana de Shakespeare, i també la dels bons sentiments a la manera d’Ivan i Alioixa Karamàzov.
Conte sobre óssos il·lustrat pel Marçal, en el qual cada escola de la Zona Educativa Rural de l'Alt Bergadà en va treballar un capítol. El resultat d'aquest projecte en comú és una narració sobre la vida de la Girbi, que ha publicat el Parc Natural del Cadí-Moixeró per introduir els nens i les nenes en el coneixement i el respecte envers l'ós bru i la natura en general.
Catàleg de la 10ena Festa de la caricatura celebrada a Lousa, Portugal l’any 2003. Marçal Abella és un dels artistes convidats. Dins del catàleg també podem veure una mostra d’humor català, amb la presència de molts dels nostres il·lustradors.
Recull dels 80 dibuixos que varen ser publicats en el suplement dominical REVISTA del diari La Mañana, sobre situacions humorístiques d’un Papa de Roma.
Els autors d’aquests relats comparteixen una ciutat (Lleida), un ofici dur (tots són professors d’institut) i una passió(narrar històries).
L’obra presenta la particularitat d’estar escrita a quatre mans, sent coautora la també filòloga Maria-Pau Cornadó. En tot cas, en cap moment el lector notarà que la feina l’han portat a terme dues escriptores, ja que les seves veus s’han fos perfectament en una sola a l’hora de relatar-nos la història i també en la creació dels personatges.
Recull de les tires del primer any de Els Farrús, publicades diàriament a la contraportada del diari La Mañana, sobre una família de classe mitja amb casa adossada i jardinet.
Recital-concert per a dos poetes i trio. Aquest disc és el punt de trobada de tres músics i dos poetes. Joan Margarit i Pere Rovira reciten els seus poemes i Perico Sambeat (saxo alt), Xavier Monge (piano) i David Mengual (contrabaix) hi posen música. Els arranjaments musicals corren a càrrec de Sambeat.
Pere Rovira va fer la seva tesi doctoral sobre Jaime Gil de Biedma. José Manuel Blecua, al pròleg, escriu que Pere Rovira es va trobar davant de poemes relativament senzills; però comenta que no s’ha d’oblidar el fet que és més fàcil explicar el difícil poètic que el fàcil, que és menys dificultós comentar un sonet gongorí que una rima de Bécquer. I la poesia de Gil de Biedma es caracteritza des dels seus primers escrits per la recerca d’una expressió deliberadament clara i sense complicacions d’imatges ni de metàfores. Però amb aquesta senzillesa expressiva Gil de Biedma pot escriure uns poemes molt intensos, carregats d’un lirisme apressant, de vegades angoixós, o de tipus realista, o simplement notes sentimentals i afectives, d’una bellesa sorprenent. Blecua conclou dient que la lectura d’aquest llibre serà imprescindible per a tots els estudiosos de la poesia de Gil de Biedma.
Edició, traducció i notes a càrrec de Pere Rovira.
Els textos que composen aquest llibre, tot i haver nascut a partir de la columna que el seu autor publicava al diari Avui, no són fruit de la urgència de l’actualitat. Pere Rovira recrea els records o els inventa, pensa els sentiments, busca els noms i les correspondències de les sensacions, per salvar trossos de vida indefensa i de vida perduda. El resultat és una obra refinada, crítica i emotiva; en les seves pàgines hi ha la calidesa i l’estremiment de l’anotació íntima i els ritmes i la plasticitat del poema en prosa. Pere Rovira, “un dels mestres vius i en actiu de la nostra poesia”, segons Enric Sòria, es revela com a prosista en aquest llibre.
Edició de la poesia completa de l’escriptor. Aquest volum aplega revisats els seus quatre llibres de poesia, publicats al llarg de vint-i-cinc anys.
Aquest llibre vol ser una eina per als educadors i educands que va néixer amb la idea d’aportar un marc de treball i de reflexió a l’entorn de la Cultura de la Pau. En format de diccionari, hi ha un conjunt de paraules definides per estudiants de diferents centres educatius entre els 6 i els 15 anys. Les entrades, i les que el lector hi vulgui afegir, són un vehicle per a pensar i poder jugar amb uns valors que es troben presents en la nostra quotidianitat.
La protagonista de la història és una dona amb un baix concepte de la seva vàlua. Quan es queda sola comença a veure tot el que té dins, tot el que semblava adormit. Ella mateixa es veu aclaparada pels esdeveniments.
Títol del segon llibre publicat per l'autora. Es tracta d’un recull de deu relats amb dues característiques comunes. La primera és el seu títol: cadascun d’ells fa referència a diversos fenòmens meteorològics, amb avantatge clar per la boira (quatre relats contenen precisament aquest mot, quedant així reflectida la influència del lloc de naixença de l’escriptora). La segona característica comuna a tots els relats és el fet de tenir una protagonista femenina. Les dones protagonistes d’aquest llibre es veuen forçades a un canvi per fets inesperats o casuals, que fan que les seves vides es capgirin i que es vegin obligades a agafar els regnes de les seves noves vides. Cadascuna té un bagatge de circumstàncies molt diferents i és un fet quotidià, com una trobada d’ex-alumnes, el descobriment d’un adulteri, la pèrdua d’una cartera, la celebració d’un comiat de soltera, el trencament d’una guardiola, trobar un número de loteria premiat, el fet de dir una mentida a la mare que-tot-ho-controla, la separació d’uns veïns o la detecció d’un càncer.... el que farà de detonant del canvi.
Existeix l’amor boig? Pot donar-se una foguerada d’amor tan intensa com la que van viure els protagonistes d’aquesta novel·la? La passió desfermada entre Clara i Esteve els va empènyer, encara adolescents, a fugir de casa i de la petita ciutat per buscar-se un lloc a la Barcelona dels anys seixanta.
Aquest és el quart llibre de poemes de Pere Rovira, amb el qual obtingué l’any 2002 el Premi Carles Riba. Compta amb una versió al castellà a càrrec de Celina Alegre.
Cinquena novel·la de l’autor.
Després de la novel·la titulada El color del crepuscle, O rei o res! suposa la segona part de la trilogia sobre l’inici de la decadència catalana, que es tancarà amb la novel·la Ànima de llop.