UNA CERTA PENOMBRA

IBÁÑEZ, Antoni. Una certa penombra. Edicions 62, 2005
ISBN: 8429757074

Aquesta obra ha obtingut el IV Premi de Poesia de Sant Cugat a la memoria de Gabriel Ferrater (2005), convocat per l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès amb la col·laboració de la Comissió Ciutadana Gabriel Ferrater i Edicions 62.

"UCP no és un poemari qualsevol. Sobta, d’antuvi, per la seva peculiaritat formal. L'editor d'Edicions 62 Jordi Cornudella va precisar que es tracta d'un llibre de prosa poètica escrit d'una sola tirada, tot i que, visualment, sembla un poema en vers. El jurat ha destacat la innovació formal de l’obra guanyadora, la seva gran intensitat, la densitat expressiva. Segons Cornudella, en aquesta edició s'ha tornat a fer "una aposta pel risc i per la voluntat d'innovació". (El Punt, 27.4.05)

"És un text literàriament prou sostenible i engrescador, més que molts altres d'aparença més convencional. Es tracta d'un garbuix de veus entrellaçades, intencionadament desconcertant; no segueix cap fil conductor, sinó que conté diferents línies temàtiques que resten totes obertes; escriptura automàtica amb puntuació perfecta i uns quants lemes provocatius... Un exemple de cap on es pot anar, un cop abandonades les formes tradicionals d'escriure. Que consti que és un magnífic intent." (Manuel Castaño, El Periódico 16.2.06)

DARRER POEMA

IBÀÑEZ, Antoni. Darrer poema. Granollers, 2000
ISBN: 8488649347

Primera novel·la de l'autor, guardonada amb el IX Premi Comarcal de Narrativa Òmnium Cultural de Granollers 1998.

Lisboa. Principis de segle. Un poeta anomenat Fernando Pessoa coneix la noia amb la qual viurà l’única història d’amor de tota la seva vida. Ella es diu Ofèlia Queirós. Aquest serà el preludi d’una estranya relació que es perllongarà gràcies al misteriós protagonisme  de la Literatura. Ofèlia ens ofereix aquí un relat on es barregen records i sentiments contradictoris, un bagul ple de paraules, un diari molt personal, una ciutat omnipresent i un enigmàtic poema que serà la clau final de tot plegat. A cavall  de la realitat i la ficció, a través d’una prosa poètica intimista, podem resseguir pas a pas l’infructuós itinerari d’aquestes dues ànimes unides i separades pel destí. 

TONI IBÀÑEZ

Nom de ploma d'Antoni Ibáñez i Ros

Lleida, 10 de març de 1964

Filòsof, escriptor i blogaire.

1964. Peixos ascendent escorpí amb la lluna a capricorn, nascut un dimarts; drac a l'horòscop xinès. Primogènit de sis germans, va aprendre les beceroles al Col·legi Episcopal de Lleida. Als 17 anys es va fer membre numerari de l'Opus Dei. Va estudiar filosofia i teologia a la Universidad de Navarra. Va deixar l'Opus i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona. L'any 1989 va treure les oposicions i es va casar. Va treballar 20 anys com a professor de secundària al Vallès Oriental, feina que compaginava amb l'escriptura. Va guanyar un sarpat de premis literaris. Escriptor del segle XXI, el 2000 va publicar el primer llibre i l'any 2004 va crear el primer blog. Pioner i promotor de la Catosfera. Divorciat i pare d'una filla.

[fins aquí la vida convencional d'un petit burgès convergent integrat en el sistema]

2009. Tenia 45 anys quan va patir la síndrome de Gaughin arran de la qual va viatjar a Rapa Nui. Allà va experimentar un salt quàntic, una metamorfosi existencial. El somnàmbul va despertar. El cuc va esdevenir papallona. Es va tatuar el braç dret amb un Tangata Manu (Home Ocell). Així va iniciar el seu particular walkabout. Va tornar a Lleida. Es va reinventar. En un segon viatge a Xile va recórrer la Patagònia tot aprofundint en la cultura maputxe. Encabat es va retirar a Terradets (Montsec) a fer vida eremítica. L'any següent va residir a l'Alt Empordà, ben atramuntanat i amb vistes a la badia de Roses. Ara té instal·lat el "camp base" a Alpicat.

Amb més ales  que arrels, aventurer inquiet, nòmada existencial, llibertari, practica la vida alternativa. Els seus interessos són essencialment espirituals. Tauista tàntric, alquimista, nudista, vegetarià, fa reiki, no mira la TV, escolta Delicatessen, gaudeix caminant, blogueja, escriu un dietari, somia futurs viatges i la independència de Catalunya...1994 Va fer el Camino de Santiago en bici.
2013 Va caminar pel tram del Finis Terrae.

[fins aquí les coses més confessables, tenint en compte que l'autobiografia és un gènere de ficció]

Es defineix com a Outsider, Freethinker, Vanaprastha, Steppenwolf, Vogelfrei, Tangata Manu... però en el fons és un poeta.

Si en voleu saber més, haureu de llegir les 2.000 entrades del seu blog i els seus 18 llibres. 
http://entrellum.blogspot.com.es/2004/01/toni-ibanyes-ros-lleida-1964.html

BARÓ & GASION

Després d’anys de treballar junts realitzant un bon grapat de concerts i col·laborant en les respectives gravacions,  Xavier Baró i Jordi Gasion han gravat un disc junts. Un EP que conté tres cançons que commemoren l’aniversari del cicle "Les cançons dels altres", que ofereixen tots els mesos al Casal dels Artistes d’Alpicat.

Aquests concerts van néixer amb la idea de retornar a l’esperit de les cançons de taverna, fora de les imposicions del mercat i del so moribund de la ràdio. Es tracta d’un retrobament amb les cançons que formen part de la memòria i la tradició.  És un breu recull de les desenes de cançons que mensualment interpreten al Casal dels Artistes d’Alpicat.

Es va iniciar el primer concert amb la idea de cantar cançons no escrites per ells, extretes del cofre de les cançons immemorials. 

Són concerts sense els artilugis d’un concert, a peu pla, sense micròfons, entre la gent, que els fan sentir, no només a ells sinó també a la gent que els acompanya, nova branca de la tradició joglaresca tavernera.

El disc es va presentar el 22 de novembre i conté Balada per a un trobador (J.M. Serrat), la popular cançó eivissenca Sa serena cau menuda i El riu de la lluna (H. Mancini – J. Mercer).

DE L'ALBA AL CAPVESPRE

Niubó i Cabau, Núria. De l'alba al capvespre
ARC, 2013
ISBN: 9772014303903

El llibre De l’alba al capvespre està dividit en tres apartats: en el primer, Del desamor a l’amor,  l’autora fa un recorregut per l’amor partint de l’adolescència i seguint el camí d’una vida madura. De l’adolescència s’enyoren les il·lusions, els somnis i les tendres carícies.

La vida d’una dona adulta reclama amor, de vegades fugisser, trencadís, que ella canta en versos intimistes. Sent com l’amor es clivella, com ja no hi ha retorn, així i tot, sap que la vida té nous camins i encara es pot oferir l’amor intacte. Intueix que no s’ha de renunciar a l’amor.
En la segona part, Batecs d’emocions, l’autora rememora la seva vida familiar: la mare, els contes i llegendes de la veu del seu pare, el dol i la llàgrima furtiva pel germà desaparegut físicament, però que ella rememora cada cop que fa codonyat. Nascuda bastant més tard que els altres germans, va ser caprici de germans i recrea el món infantil.  També fa al·lusió a les seves dues filles. Deixa el seu testament vital en el poema “A la terra vull tornar” i s’endinsa en el món de les paraules, amigues desitjades i enyorades, gaudint de les llicències de poeta que li permeten crear-se un món, inventar-se qualsevol sentiment i regalar-se emocions no viscudes.
En la tercera i última part del llibre, Fragments de vida,  l’autora es mostra com una persona sensible als problemes de la nostra societat: la violència de gènere, la deshumanització de la nostra societat, els qui viuen dels altres i el salvatge costum d’amputar els genitals a les nenes d’alguns països.
La poesia de la Núria Niubó té totes els ingredients per al gaudi de ser llegida i rellegida: per la seva sensibilitat, per la seva força i el magnífic imaginari amb el que ens regala en cadascuna de les seves obres.
Extret del pròleg d’Aurora Marco Arbonés de la mateixa obra

CANÇÓ DEL FILL PETIT

El 9 de novembre de 2013 es va presentar en concert a Alpicat, al Molí de l'oli de Ca l'Agustí, aquest nou single de Gasion titulat "Cançó del fill petit".

Conté Cançó del fill petit, poema d'Amat Baró musicat per Jordi Gasion, i Cançons de bressol (versió de 2005).

La portada del single és una obra de Josep Pascual.

CANÇÓ DEL FILL PETIT 

Anava, mare, al prat florit. 

Hi anava, mare, amb greu turment. 

Portava, mare, un trau al pit. 

Sagnava, mare, i jo content! 

Tenia, mare, un flabiol. 

Sonava, mare, com el vent. 

Plaïa, mare, el so als follets. 

I em daren, mare, somnis nets.

Sortia, mare, a sol eixit.

Moria, mare, al sol ponent.

JORDI BOLÒS

Jordi Bolòs i Masclans (Barcelona, 1955) és historiador medievalista. Catedràtic d'Història Medieval de la UdL. Ha centrat les seves recerques en l'estudi de la societat medieval catalana rural (parròquia del Sallent de Santa Pau, la Garrotxa) i urbana (Lleida, segles XIV i XV) i del paisatge històric (Els orígens medievals del paisatge català). Amb aquesta darrera obra va guanyar, l'any 2005, el Premi Crítica Serra d'Or de Recerca. Publicà l'Atlas Històric d'Andorra i també diversos atles històrics dels comtats carolingis (col·lecció dels Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia) de Besalú, Empúries-Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, comtats de Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet i comtats de Pallars i Ribagorça, en col·laboració amb Víctor Hurtado. Publicà Castells de la Catalunya Central i el Diccionari de la Catalunya medieval. L'any 2001 publicà Cartografia i història medieval i el 2002 Paisatge i història en època medieval a la Catalunya Nord (Agramunt i Vall de Sió).Va participar en la realització del RAC I (Repertori d'Antropònims catalans dels segles IX i X), conjuntament amb Josep Moran, publicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Va coordinar la secció d'arquitectura civil i militar i arqueologia de l'obra Catalunya Romànica, editada per l'editorial Enciclopèdia Catalana. La seva tesi de doctorat, dedicada a l'estudi del monestir de Santa Maria de Serrateix (Berguedà), va publicar-se l'any 2006. L'any 2008  publicà Dins les muralles de la ciutat. Carrers i oficis a la Lleida dels segles XIV i XV  i el Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella l'any 2009. S'ha aproximat al coneixement de la vida quotidiana medieval mitjançant la realització d'excavacions arqueològiques (Mas B de Vilosiu) i l'estudi dels documents escrits. Editor de la publicació "Territori i Societat a l'Edat Mitjana i  Territori i Societat: el paisatge històric", de la UdL. Editor també del V, VI i VII "Congrés sobre sistemes agraris, organització social i poder local". L'any 2007, va publicar el volum Estudiar i gestionar el paisatge històric medieval i ha impulsat el Manifest per a l'estudi i la conservació del paisatge històric a Catalunya i a la resta d'Europa. L'any 2010, va començar a dirigir el projecte PaHisCat (Paisatge Històric de Catalunya) que, d'una manera semblant a allò que es fa en el projecte Historic Landscape Characterisation (HLC) anglès, pretén cartografiar els grans canvis que s'han esdevingut en el paisatge al llarg dels segles, amb la doble finalitat de conèixer més bé el passat i de poder gestionar millor el territori en el futur. El 2014 publica Les etapes de la construcció del terriotori a Catalunya. Torrefarrera i la Catalunya occidental i Inventaris i encants conservats a l'Arxiu Capitular de Lleida (segles XIV i XVI).

NÚRIA NIUBÓ

Núria Niubó i Cabau (Lleida, 1946) cursà estudis de mestra, treballant en l’especialitat d’Educació Infantil i Llenguatge Plàstic fins a l’edat de la jubilació. Actualment estudia el Programa Sènior en la UdL.

Forma part del grup de poetes Addictes al Vers i de les agrupacions Coral Sícoris i Rapsodes del Sícoris, de Lleida, participant activament en recitals i concerts commemoratius. A l’agost de 2005 publicà per primera vegada un poema al web Relats en català. Des de llavors ha compartit poemes i relats en aquest mateix web i en altres, com Versos.cat i la revista cultural Lo Càntich, en la qual col·labora des dels inicis en l’apartat “Creadors d’ara i avui” amb la secció “Paraula de Núria”.

Li han musicat poemes, ha publicat en revistes de divulgació local i diverses emissores de ràdio han fet difusió de la seva obra.

Edità el seu primer poemari, Pensaments, l’any 2007 i participà en la publicació de quatre poemaris col·lectius: Abraçada a la meva pròpia pell (2011), Tensant el vers (2011), Llibertat (2012), Poemes per a la Marató (2012), i en el recull de contes infantils Les Estrelles (2012).

L'AGRICULTURA A LES TERRES DE LLEIDA EN EL SEGLE XXI

L'agricultura a les Terres de Lleida en el segle XXI. La Mañana, 2010

DL: L-1492/10

Llibre commemoratiu del 72è aniversari del diari La Mañana. Compta amb la col·laboració de 25 experts, catedràtics, investigadors o professionals que han contribuït amb llurs treballs a definir una profunda visió de conjunt de l’activitat agrícola, sense defugir anhels, possibilitats ni problemes.  Els 16 capítols d’aquest volum analitzen l’agricultura i la ramaderia lleidatana des de diferents sectors i vessants; de vegades, tot explicant l’herència del passat per tal d’albirar les punyents perspectives d’un futur proper, i d’altres, fins i tot des de punts de vista contraposats. Josep Cabré Clariana fa la seva aportació amb el capítol titulat "El pes del sector fruiter a les Terres de Ponent."

TRINITARIS A LES TERRES DE LLEIDA: ELS CONVENTS D'AVIGANYA, LLEIDA, ANGLESOLA I BELLVÍS

GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT. Trinitaris a les Terres de Lleida: els convents d'Aviganya, Lleida, Anglesola i Bellvís. Anglesola, 2012.

ISBN: 9789461635030

Actes de la XLI Jornada de Treball de 2010 del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

El llibre està estructurat en dues parts, els estudis sobre la Santa Creu d’Anglesola i els estudis sobre l’ordre dels trinitaris a Catalunya i en particular a les Terres de Lleida, sobretot a Aviganya, Lleida, Bellvís i Anglesola. Dedicat al primer historiador del poble, mossèn Josep Binefa i Monjo.

Joan J. Busqueta participa a la jornada de treball amb Europa vers 1200: el moviment trinitari en el context d’una nova religiositat. El domini de caritas.

Com a cloenda, el llibre atorga la Segona Distinció ATHÀNAGIA del Grup de Recerques de  Ponent al Dr. Joan J. Busqueta en reconeixement a l'entusiasme que sempre ha demostrat amb la tasca dels centres d'estudis i les entitats culturals de les Terres de Lleida.

L'ÈLIA VA DE BÒLIT

Capdevila, Llorenç. L'Èlia va de bòlit

Barcanova, 2013
ISBN: 9788448932190

Reescrivim l'article publicat al diari Regió7 el 21/06/2013

Llorenç Capdevila s'estrena en la literatura infantil amb el llibre L'Èlia va de bòlit

"Ha estat l'únic llibre on el primer que he fet ha estat escriure el títol". L'escriptor Llorenç Capdevila (Alpicat, 1969), professor de l'IES d'Auro de Santpedor i resident a Manresa des de fa anys, ha debutat en el gènere infantil amb el llibre L'Èlia va de bòlit, adreçat a lectores i lectors a partir de 8 anys. Una estrena que va ser, en realitat, un regal que li va fer a la seva filla Èlia.

La narració, sobre les aventures d'una nena que sempre va "amb el coet al cul", la va imaginar Capdevila pensant en un regal especial per al desè aniversari de la seva filla: "rumiava una història on ella hi estés implicada". El títol ja portava el seu nom i la protagonista s'inspira en ella: "s'hi reconeix" tot i que, somriu Capdevila, "ja no és la mateixa. La canalla a aquesta edat és molt canviant". La història li va agradar molt a l'Èlia -i el regal també- i Capdevila va decidir enviar-la a l'editorial Barcanova, que el 2012 li va publicar la novel·la juvenil A fer punyetes!. I també, aquesta primavera, L'Èlia va de bòlit, amb les il·lustracions de Marta Biel. Per a un autor, que decideixin publicar la teva obra sempre és una notícia que es rep amb il·lusió. I en aquest cas encara més "pel component sentimental que hi ha al darrere". 

Capdevila explica que va encarar la narració infantil pensant "en un públic concret que ja tenia a casa". I que és "diferent" del juvenil perquè, aquest darrer, "pràcticament pot llegir el mateix que un adult". L'esforç més gran ha estat, subratlla, "trobar un llenguatge entenedor però que no fos simple i treballar frases més aviat curtes perquè jo tinc tibada a les subordinades". Això sí, al lector, "tingui 8 o 50 anys, l'has de tractar amb respecte". I quan es parla de públic infantil s'ha de pensar, diu que no per petit és menys "exigent: si no els agrada deixen el llibre, són implacables, sense prejudicis".

L'Èlia va de bòlit és, diu, una novel·la d'aventures sobre una nena atabalada de deures, extraescolars i que menja molt a poc a poc. Un vespre, després d'una bronca amb els pares "l'Èlia té el desig de ser com la seva gossa Espurna, que menja i jeu quan vol. I quan es lleva, el desig s'ha fet realitat". A partir d'aquí, aventures i desventures en una ciutat el dia de Sant Jordi. Pràcticament el mateix text que va llegir l'Èlia per celebrar els seus deu anys és el que ara es poden trobar els lectors a les llibreries, exceptuant "algunes expressions dialectals que fem servir a casa". Capdevila no descarta tornar a la literatura infantil: "m'ho vaig passar molt bé i la vaig escriure a consciència, pensant que podria ser publicable". 

Tot i que Capdevila, articulista d'aquest diari, ha conreat especialment la novel·la històrica (El color del crepuscle, O rei o res! o Ànima de llop), l'escriptor, especialment en les seves últimes novel·les, no ha deixat de banda el temps actual, amb llibres com Sota la pell. Ara mateix, explica, té al cap una novel·la per a adults ambientada en els anys previs (1935-36) a l'esclat de la Guerra Civil Espanyola: "un poble dividit en els últims mesos de la República". L'estiu servirà, diu, "per remar a fons en la novel·la".

LES GUERRES DEL PARE

ROVIRA, Pere. Les guerres del pare. Proa, 2013
ISBN: 9788475883960

Pere Rovira, un dels poetes més reconeguts de la literatura catalana de les darreres dècades, sorprenia fa uns quants anys públic i crítica amb una novel·la, L’amor boig (Proa, 2007), que amb una prosa impecable narrava, des de diferents punts de vista, una història sobre la passió amorosa. Al cap de sis anys, i després de publicar, el 2011, un excel·lent poemari (Contra la mort), Rovira torna amb un nou artefacte narratiu que jo trobo encara millor que l’anterior: Les guerres del pare (Proa, 2013). El lector percep, a cada pàgina, la comoditat amb què l’autor es mou per aquest gènere en què de vegades als poetes els costa trobar una veu prou personal que sí que aconsegueixen a través de la poesia. De principi a fi, Rovira desplega una capacitat extraordinària com a narrador d’històries. Les guerres del pare és una autobiografia novel·lada i té dos protagonistes centrals, un pare i un fill. El pare, el Baster, és un home excepcional (honest, franc, irònic, intel·ligent, lliure, “humil, sense rebaixar-se, i digne, sense enfilar-se”) que acompanya el fill en el transcendental trajecte que va des de la infantesa (l’escola franquista i els jocs a les vies del tren) fins a l’adolescència (amb el descobriment de l’atracció femenina). A la primera meitat de la novel·la, assistim als orígens i la joventut del Baster i als primers passos per la vida del seu fill, que és qui ho narra. A la segona meitat, sota el títol de “La guerra dels metges”, es recrea l’ambient del Florida, un espai de diversió enmig d’un poble dominat per la mesquinesa i dividit en dos bàndols irreconciliables, amb el rerefons de com la corrupció urbanística va arribar als pobles de la costa als anys seixanta. Carregada de tendresa i ironia, Les guerres del pare és una novel·la sobre el pas del temps (“som perquè fugim”) i la voluntat de viure en llibertat. “He guanyat la meva guerra de no tenir amos, de creure en el que vull”, diu el Baster des de la vellesa, mentre evoca la seva joventut. Les guerres del pare és tota una lliçó de vida.

Llorenç Capdevila (Article publicat a la revista "El Pou de la Gallina", en el número de juny de 2013)

RETAULE DE TEXTOS DEL SEGLE XV DEL FONS DE L'ARXIU PARROQUIAL DE LES BORGES BLANQUES

BUSQUETA, Joan J.; SATORRA, Jordi.  Retaule de textos del segle XV dels fons de l'arxiu parroquial de Les Borges Blanques. Apunts històrics i filològics. Editorial Fonoll, 2012

ISBN: 9788493919351

Estudi basat en un conjunt de documents del segle XV de l'arxiu parroquial de les Borges Blanques, que són els documents estudiats més antics de l'onomàstica local. Un cop transcrits els textos, s'ha iniciat la recerca toponímica per elaborar l'estudi filològic que permeti posar en relleu els usos lingüístics en els textos notarials de l'època i fer una petita pinzellada de l'evolució històrica del català.

SET TARGARINS I CINC LLEIDATANS GRAVADORS

Set targarins i cinc lleidatans gravadors. Editat per Josep Manel Simó. Lleida, 2008

DL: L-673/2008

Set targarins i cinc lleidatans gravadors reuneix el treball gràfic de dotze gravadors, cadascun d’ells amb personalitat artística diferenciada. Tots junts conformen un ventall estètic divers en què hi tenen cabuda tant propostes de tendència figurativa com aquelles que s’aproximen més a l’abstracció.

L’obra gràfica d’aquests dotze creadors mostra que no hi ha necessitat de descartar cap opció, sinó que l’ecosistema creatiu s’enriqueix amb la sinèrgia generada pel contacte entre els habitants més figuratius d’aquest ecosistema i els que ho són menys. El comissari, Josep Manel Simó, que és també un dels artistes participants, elabora un discurs no bel·ligerant, donant aixopluc a propostes estètiques diverses, convocant tant a creadors consolidats i reconeguts amb guardons de notable ressò públic com a d’altres més pròxims al perfil d’artista emergent.

Josep Manel Simó té gust pel paisatgisme, insinua espais amplis utilitzant textures, colors i traços que en ocasions fan de la seva obra una hereva de l’informalisme o l’abstracció.

José Enrique Ruiz incorpora la tipografia mecànica i els mitjans de comunicació en peces que utilitzen la repetició, evocant referents de l’art pop més crític i corrosiu.

Els dotze artistes utilitzen les tècniques del gravat per donar forma a una matèria tan canviant com la sorra per acabar oferint-nos unes obres tan sòlides com el ferro.

VERSIONS, RARESES I PETITS FRACASSOS #1

Jordi Gasion acaba de gravar el seu tercer CD com a Gasion. Un disc amb 8 cançons  gravades a Alpicat durant el mes d'abril i masteritzades a El Zulo d'Almacelles.  Col·laboren en el disc Ramon Godes, Meritxell Gené i Txabi Àbrego.     

Aquest nou treball inclou tres versions: 'De mica en mica' de J.M. Serrat, 'Quedar amb tu' d'Abús i 'Com havíem somiat', una adaptació al català del tema 'Tonight will be fine' de Leonard Cohen. I tres cançons que s'han mantingut inèdites fins a la data: 'Excés brutal', 'Les velles sabates' i 'Preparatius inútils' (poema musicat de Meritxell Nus). Per acabar, dues cançons de nova fornada: 'De sants i de costums' i 'Tot el que sabem'.

Es va presentar el dia 3 de maig a la Sala La Unió d'Alpicat.

UN ALTRE AHIR

A Un altre ahir, es pot escoltar a un Gasion gaudint de les cançons i de la música com si cantés de nou per primer per cop. Segueix incansablement buscant aquella melodia que encaixi perfectament en cada acord, i ho aconsegueix amb escreix. La veu agafa un paper prioritari i les paraules sonen més clares. Versiona a Miquel Àngel Tena,  on l'acompanya la veu de Xavier Baró i la de Meritxell Gené i continua amb la tradició d'incloure una versió per disc, que ja va començar en les primeres maquetes.
Vesteix musicalment el poema d'Amat Baró, "Cançó de la fi de l'estiu", que al disc Les cançons urgents es va disfressar en una peça instrumental anomenada, "Cançó per a una pel·lícula muda", i que aquí torna a la seva versió original.
Gravat a L'exili dels amants (Alpicat) amb un so i una producció que s'apropa com mai a la sonoritat que Gasion ofereix en directe, Un Altre Ahir és sens dubte, de nou, un pas al front en la carrera d'aquest inquiet creador.

LES CANÇONS URGENTS

Gasion és el nou projecte del músic alpicatí Jordi Gasion, altrament conegut per la majoria com El Fill del Mestre. Sota aquest nom ha editat tres treballs discogràfics, "78" (Satchmo, 06), "Aquella estranya mania de creure en la vida" (Quadrant, 07) i “Ha calat foc a la casa” (Klhamor Records, 10) .
Ara torna amb un nou disc: "Les Cançons Urgents" (Khlamor Records, 11) on Gasion s'enfronta tot sol a les composicions escrites amb els primers freds. Cançons solitàries i acabades de sortir del forn, acords urgents que brollen lliures d’artificis, radicals, entre el fatalisme dels finals i l’esperança dels inicis.
El paradís musical d’en Gasion roman tranquil en un estil tan íntim i personal com d’enorme calat quant al missatge que amaga. La seva és una sensibilitat que vesteix indumentària informal malgrat que elegant, però on res és aparent ni de franc, sinó autèntic, de carn i os, real. La seva veu reposada i dúctil, envoltada per un bonic i efectista contrapunt instrumental, embolcalla agres radiografies d’aquest present incert que no ens toca més que suportar, que deixa entreveure una altra realitat del nostre dia a dia convertint en formós i màgic l’amor i en transcendents les més senzilles i insignificants històries que ens envolten. Des de la perspectiva d’un món interior aparentment petit però que és tot al contrari, les seves cançons demostren que a la vida, la de tots nosaltres, poden i mereixen coexistir més pensament i actitud que aquests que, segons sembla, alguns ens volen imposar.

Javier de Castro

LAIA SOLER TORRENTE

Lleida, 1991

Ha estudiat Periodisme i va ser administradora del bloc literari Alas de papel durant cinc anys. També és redactora de la revista on line Off the Record, especialitzada en literatura juvenil. 

Podeu trobar-la a Twitter (@SeleneLilac), Goodreads (Laia Soler) i Facebook (Laia Soler Torrente).

ELS DIES QUE ENS SEPAREN

SOLER, Laia. Els dies que ens separen. Plataforma , 2013
ISBN: 9788415750246

La jove escriptora Laia Soler acaba de publicar la seva primera novel·la, guanyadora del primer premi literari La Caixa/Plataforma. Té prevista la presentació de l'obra a la llibreria Caselles de Lleida el proper 12 d'abril a les 19:00 hores.

Els dies que ens separen ens ofereix una història romàntica ambientada entre la Barcelona de 1914 i l'actual. Narra la història de l'Abril, una noia del present que somia totes les nits amb la Marina i el Víctor, una parella de la Barcelona de 1914. Poc a poc, el lector coneixerà tots els detalls de la intensa història d'amor que van viure els protagonistes de començaments del segle XX, així com la relació que els uneix amb l'Abril. La novel·la representa també un homenatge a la ciutat de Barcelona i als seus llocs més emblemàtics.

L'autora ha sorprès al jurat per la treballada caracterització dels personatges, el domini de la tècnica narrativa i l'excel·lent documentació que ha portat a terme. En paraules de Francesc Miralles es tracta d'un "sorprenent debut, tant per la joventut de l'autora com per l'elaborada màgia que emana de la novel·la".

LA CULTURA A LLEIDA

La cultura a Lleida. Diari La Mañana, 2011

DL: L-1178/11

L’obra, un esforç col·lectiu signat per noms de prestigi en llurs respectives especialitats, ofereix una profunda perspectiva sobre camps molt diversos, tant pel que fa a la creació artística (des de la pintura, la música i el teatre fins a la dansa i la fotografia) com a la participació associativa en el món cultural, la cura de les infraestructures culturals, la gestió del patrimoni, la revitalització i el manteniment de la cultura popular i fins i tot l’ordenació del nou urbanisme a la capital de Ponent.

El llibre compta amb el testimoni il·lustratiu d’artistes plàstics de renom i les anàlisis de reconeguts especialistes. Joan J. Busqueta col·labora amb Escenari i testimoni. Entorn d’alguns elements del patrimoni històric al paisatge urbà de la ciutat de Lleida.

A FER PUNYETES!

CAPDEVILA, Llorenç. A fer punyetes! Barcanova, 2012

ISBN: 9788448929114

Tot comença quan uns encaputxats entren, de nit, a l'institut de Vilanova del Tossal i ho destrossen tot. L'endemà, s'han de suspendre les classes i tothom es demana qui deuen ser els autors dels desperfectes.

L'Eduard, el protagonista d'aquesta novel·la, no sap què fer. Li agrada estar amb els seus amics de sempre al Lokal, on es troben habitualment. Allà xerren, beuen i escolten música. Però darrerament també l'atrau una altra mena de diversió: la que li ofereix la colla de l'Albert i el Kevin, als quals agrada viure al límit amb les drogues, la violència i l'alcohol. L'Eduard se sent arrossegat per tot de dubtes que el porten a debatre's entre continuar estudiant o enviar-ho tot a fer punyetes.

Aquesta és la segona novel·la juvenil que publica Llorenç Capdevila.

UN SEGLE D'HISTÒRIA DE CATALUNYA EN FOTOGRAFIES

Aquesta obra en 4 volums vol oferir una visió diferent del passat de Catalunya a través de la fotografia en blanc i negre.

El 10 de novembre de 1839, molt poc després de la invenció del daguerreotip a França, una imatge de l'edifici de la Llotja de Barcelona sobre una placa de coure esdevingué la primera fotografia obtinguda a l'Estat espanyol. Aquest era només un exponent de l'ampli procés de canvi científic, tecnològic i cultural iniciat a l'Europa del primer terç del segle XIX.

A Catalunya aquesta transformació presentà algunes singularitats, atès que la Revolució industrial s'hi desenvolupà en un marc polític convuls, determinat per la realitat d'una Espanya que no acabava de desprendre's ni de les velles estructures absolutistes, ni de la depressió endèmica d'una societat rural, que encara depenia dels fenòmens naturals.

S'ha comptat amb la participació d'un nombrós equip d'historiadors i documentalistes. La direcció general del projecte és de Manel Risques, doctor en història contemporània. La direcció del primer volum ha anat a càrrec de Conxita Mir.

1r volum: Un temps entre el passat i el futur (fins el 1931)

2n volum: Temps de reforma, guerra i revolució (1931-1939)

3r volum: Temps de dictadura (1939-1969)

4t volum: Temps de crisi i de transició (1969-1980)

EVA ESPEJO FAJARDO

Lleida, 1987. Titulada en Teatre Musical i Post-grau especialitzat en dansa. Titulada per la Royal Academy of Dance de Londres com a ballarina i professora. Màster en comèdia musical. Guanyadora del primer premi del jurat en estil clàssic individual de la Beca Mercè Mor 2007 i del segon premi al millor curt musical 2013. En televisió, ha actuat al programa de TV3 El català de l’Any, ha presentat el programa Festes i Tradicions de La Manyana Televisió, ha fet de ballarina per la desfilada d'inauguració de Pronovias 2012 i també en diferents spots publicitaris i videoclips. Ha participat en els musicals "Cop de Rock", "Peter Pan" i "Hoy no me puedo levantar" i en la pel·lícula documental "L'endemà".

COP DE ROCK

COP DE ROCK és un missatge d’amor, d’admiració, i d’agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del ROCK CATALÀ a principis de la dècada dels 90 del segle XX i fins als nostres dies. També és un missatge d’estímul i record a un públic enfervorit que va omplir a vessar els recintes on tocaven, i que, amb el seu suport i amb l’expressió dels seus desigs i sentiments, van modelar i donar sentit a aquest moviment musical que va moure tota una generació.

El nostre missatge està ficat dins d’una ampolla, com tots els missatges llegendaris; una ampolla que sura per la Mediterrània i que cerca els seus destinataris de dalt a baix dels Països Catalans. Va adreçat a tots aquells que, en el seu moment, van ser fidels seguidors del ROCK CATALÀ, i també va adreçat als que no ho van ser (amb l’esperança que ara se’n facin), però també, el nostre missatge va adreçat als més joves, a aquells que encara anaven amb bolquers quan va començar aquest fenòmen, i als més grans que no van exampar el moment i que ara tenen una bona oportunitat per gaudir-ne.

Perquè estem convençuts que les cançons que van sonar en aquesta època són inmortals i algunes d’elles han esdevingut autèntics himnes.

El guió i la direcció d'aquest musical de Dagoll Dagom sobre el Rock català van a càrrec de Joan Lluís Bozzo. L'alpicatina Eva Espejo fa els papers de Berta i Cíntia.

AHIR VAIG OBRIR ELS ULLS

Aquest nen que acaba d'obrir els ulls, entremaliat, curiós, lúcid, no entén els adults ni el món que l'envolta. Amb una frescor innocent ens va explicant les seves reflexions, petites històries entranyables, gracioses, plenes de veritat. Perles lligades una rere l'altra que llueixen per si soles i van explicant una història que aporta molta claror a l'època obscura que li ha tocat viure. Amb una narrativa àgil, rica, innovadora, la Maria Pons ens atrapa des de la primera línia fins a la darrera, ja que va directa als sentiments.

NUTRIGENÓMICA Y NUTRIGENÉTICA. HACIA LA NUTRICIÓN PERSONALIZADA

Una epidèmia nutricional marcarà el segle XXI: les malalties infeccioses han deixat de ser la principal causa de mortalitat, hi apareixen com a primera causa les malalties derivades d'una inadequada nutrició.

La seqüenciació del genoma humà i els avenços en genòmica, aplicats al camp de la nutrició i la salut humana, han donat lloc a la Genòmica Nutricional. La nutrigenòmica ha permès l'aparició del concepte de dieta personalitzada: una nutrició adaptada a les necessitats individuals amb la qual s'inaugura l'era de la nutrició preventiva. Després d'una dècada d'avenços en la investigació de la nutrigenòmica, ha arribat el moment de revisar i donar a conèixer els fruits d'aquesta disciplina i les seves aplicacions a totes les empreses i professionals del sector: clíniques i hospitals, farmàcies, nutricionistes, dietistes, endocrins, genetistes, fisiòlegs, empreses de la indústria alimentària, responsables de polítiques de salut de l'Administració Pública...

Escrita amb llenguatge rigurós i didàctic, aquesta obra posa a l'abast de tothom, professionals o no, les claus per entendre una revolució científica i social que pot canviar la vida de molts en un futur pròxim.                                                                                                                                                                                                                                  

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "AHIR VAIG OBRIR ELS ULLS"

Maria Pons presenta el proper dia 16 la novel·la Ahir vaig obrir els ulls, editada per Pagès Editors. L'acte, que tindrà lloc a la Sala d'actes de la Biblioteca Pública de Lleida a les 19:30 hores, anirà a càrrec de Matías López i Lluís Pagès.

REINALD PAMPLONA GRAS

Sant Boi de Llobregat, 1963

Catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Lleida. Actualment és responsable del grup d'investigació de Fisiopatologia Metabòlica, director del departament de Medicina Experimental de la UdL i subdirector de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Lleida. Llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i amb una formació pre i postdoctoral a Barcelona, Madrid i Columbia. Ha centrat les seves investigacions en l'estudi del paper de l'estrès oxidatiu en el procés d'envelliment i les malalties associades a l'edat i la seva modulació mijançant intervencions nutricionals. Acredita més de 150 publicacions internacionals que han estat citades en més de 3.000 ocasions, ha escrit com autor o coautor més de 20 llibres científics sobre l'envelliment, ha impartit més de 50 conferències en congressos científics nacionals i internacionals, ha participat en més de 30 projectes d'investigació bàsica i aplicada i ha rebut diversos premis nacionals i internacionals en reconeixement a la seva activitat científica.

Enllaços a entrevistes i notícies relacionades:

http://www.tv3.cat/videos/3074730

http://www.araponent.cat/noticia/32717/la-udl-presenta-un-llibre-sobre-la-mala-nutricio

http://www.youtube.com/watch?v=wZgObQXZuo0

http://www.tv3.cat/videos/3202670/mapaweb.htm

http://noticias.universia.es/ciencia-nn-tt/noticia/2009/02/13/576387/universitat-lleida-impulsa-unico-centroespana-docencia-e-investigacion-nutrigenomica.html