Col·lecció de cançons titulada genèricament Ruc-a-billy & Cat Music. Podem trobar-hi rockabilly i també altres ritmes com la sardana, el surf, la rumba o les balades. Posa nova música a cançons populars catalanes com el Gegant del pi, el Gall Kikiriki, Baixant per la font del gat... i també fa un homenatge a Morricone i a artistes i cantautors de Ponent.
És un treball d’art conceptual, essent el que no aparenta ser. Segons paraules de Matías López l’artista “actua a mode d’un dissolvent: hi ha molta ira de la justa en aquest segon volum, una més gran acceleració dels conceptes i de les idees.” Manté la continuïtat amb l’anterior disc quant a texts profunds, intel·ligents, que han fet que creï un imaginari personal –un mapa de topònims ponentins- que ens trobem ja al llibret d’acompanyament del CD. Amb el seu to irònic ens fa una introducció, on descobrim que Alpicat és batejada com a Menphis, Lleida seria El Paso –que ens remet a Ciutat de Pas del primer CD-, Almacelles és batejada com a Tijuana, Raïmat com a Santa Fe... i tots aquests pobles es situen en territori Apatxe.
Tal com explica Matías López Lo Pardal reprèn la temàtica religiosa amb "Les negacions" que ens remet al preludi "Les negacions" del primer CD, però la gran cançó religiosa d’aquest segon CD és "Amor de Déu" que ens remet a "Les tres impostures" del primer volum. Per tant, veiem aquesta continuïtat, reforçada amb la reaparició del personatge Miquelet, llançant el missatge de la impossibilitat de tota redempció. David Esterri ha tornat a demostrar que sol des d’una ferma actitud espiritual davant la vida pot ser esfondrat l’edifici de les falses aparences.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada