El llibre és el resultat d'un seminari organitzat per la Universitat de Lleida, per tal de conèixer millor quines van ser les polítiques d'infància i joventut desenvolupades per diferents règims dictatorials d'entreguerres. Cada cop resulta més evident que aquestes dictadures no es van limitar a mantenir el poder recorrent a la repressió, sinó que van demostrar un especial interès en ampliar la base d'un suport social que sens dubte van rebre. Nens i joves van tenir un important paper en aquest escenari, sent objecte d'una especial atenció per la seva qualitat de germen doctrinari d'aquests règims. L'obra reuneix les investigacions dutes a terme per joves investigadors, tots ells dedicats a explorar amb més deteniment un aspecte escassament contemplat fins ara per la historiografia espanyola. La infància i la joventut no només van ser segments socials objecte d'adoctrinament a través d'institucions polítiques, sinó sectors receptors de serveis assistencials dissenyats amb propòsits de control social, però també de socialització. És des d'aquesta perspectiva comparada que s'aprofundeix en el coneixement de les polítiques socials adreçades a nens i joves, en el si del feixisme italià, del nazisme alemany, del totalitarisme japonès i del salazarisme portuguès, tots ells marcs de referència on inserir la realitat de la dictadura franquista, que és especialment atesa en l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada