CUANDO SIENTO NO ESCRIBO (UN ENSAYO SOBRE BÉCQUER)

"Cuando siento no escribo" és una frase desafiant de Bécquer que, a partir del que a vegades s'ha dit d'ell, també podria prendre's com una protecció que el poeta va voler llançar cap al futur de la seva obra. No sempre li ha servit, és clar: els plantejaments pseudomístics, les divagacions sobre l'inefable i de la insuficiència de la paraula poètica, un tractament purità de la qüestió amorosa, la caricaturesca imatge d'un Bécquer truculentament romàntic, o maleït, o angèlic i intuïtiu, és a dir, incapaç de raonar ... tots aquests, i altres falsejaments i prejudicis han aconseguit posar a Bécquer sota una aurèola que probablement ell hagués rebutjat i que desenfoca el més viu i modern que hi ha en la seva obra. Però l'autor de las Rimas té poc a veure amb el Bécquer més tòpic: és un ciutadà que ha trencat (per decepció o lucidesa) amb el que representa la somiadora imatge juvenil que encara avui acostuma a il·lustrar les edicions dels llibres.