CUANDO SIENTO NO ESCRIBO (UN ENSAYO SOBRE BÉCQUER)

"Cuando siento no escribo" és una frase desafiant de Bécquer que, a partir del que a vegades s'ha dit d'ell, també podria prendre's com una protecció que el poeta va voler llançar cap al futur de la seva obra. No sempre li ha servit, és clar: els plantejaments pseudomístics, les divagacions sobre l'inefable i de la insuficiència de la paraula poètica, un tractament purità de la qüestió amorosa, la caricaturesca imatge d'un Bécquer truculentament romàntic, o maleït, o angèlic i intuïtiu, és a dir, incapaç de raonar ... tots aquests, i altres falsejaments i prejudicis han aconseguit posar a Bécquer sota una aurèola que probablement ell hagués rebutjat i que desenfoca el més viu i modern que hi ha en la seva obra. Però l'autor de las Rimas té poc a veure amb el Bécquer més tòpic: és un ciutadà que ha trencat (per decepció o lucidesa) amb el que representa la somiadora imatge juvenil que encara avui acostuma a il·lustrar les edicions dels llibres.

AFINIDADES PELIGROSAS - UN ESTUDIO SOBRE LA REGENTA

A la Regenta de Clarín, Ana Ozores i el Magistral són dos éssers que tal com els presenta el narrador, mereixerien protagonitzar un amor veritable. Aquest estudi, escrit per Celina Alegre, aborda les relacions i paral·lelismes entre dos herois infeliços que, tot i compartir tantes afinitats, no podran deixar de ser-ho. Per què un canonge i una dona casada que semblen fets l'un per l'altre no arriben a unir les seves vides? Entre el agradable sabor que ens ofereixen les pàgines de la gran novel·la de Clarín estarà sempre aguaitant la tragèdia de dos personatges incapacitats per a l'amor en una societat injusta que veu com perillós allò que podria ser meravellós.

ET PUIS UN JOUR LA GUERRE CIVILE ECLATA...

Isidre Ibars Gilart, nascut l’any 1926 a Alpicat, com moltes altres persones de la seva generació, van acabar a l’exili com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Va fer cap a Cahuzac-sur-Vère (Tarn - França) on va exercí l’ofici de pagès.

En aquest llibre, escrit en francès, explica la seva experiència a la nova terra d’adopció.

LA LLENGUA CATALANA A LA CIUTAT DE LLEIDA

La definició del tema a investigar i l'enfocament metodològic i d'objectius amb el qual es formula aquest interessant treball, és l'extensió de l'ús del català en un àmbit geogràfic de treball i de relacions comuns: el territori de Lleida. Sorgeix del convenciment que en l'ús del català com a vehicle de comunicació, juguen factors determinats: el grau de preparació cultural i acadèmica, i també l'entorn mediàtic i immediat i la "rendibilitat", social, laboral, etc.

ELS JOCS TRADICIONALS AL PALLARS SOBIRÀ

El present llibre és el fruit d'una recerca per a la recuperació i dinamització del patrimoni lúdic tradicional de la comarca del Pallars Sobirà .

En una primera part es fa una descripció sobre iniciatives diverses de coneixement, recuperació, divulgació i aplicació dels jocs tradicionals a Catalunya alhora que un estudi del context on apareixen els jocs: el sistema familiar, la casa, les ocupacions en la comunitat rural, l'aprenentatge, el cicle de l'any...

A la segona part es presenta un inventari de 39 jocs populars i tradicionals de la comarca descrits segons un sistema de fitxes que posa de relleu el reglament del joc i el seu context sòciocultural.

Com diu Ramona Violant al pròleg, «en general es tracta de jocs que despleguen diverses formes d'activitat fí sica mitjançant l'habilitat corporal i la força, sovint combinades, i que resulten excel·lents exercicis fí sics. Responen normalment a una actitud de competició i d'aposta, i ofereixen una gran economia de mitjans que contrasta amb el ritual del joc mateix; sovint, el ritual apareix enriquit per determinades fórmules verbals que inicien o acompanyen el joc i que li confereixen un cert caràcter quasi cerimonial.»

CANÇONER POPULAR DE PONENT

Aquest projecte neix amb la voluntat que l'obra del Cançoner Popular de Catalunya no acabés sent només un recull de totes les cançons per a guardar-les en un arxiu, com a record d'una vitalitat musical oral perduda, sinó que servís d'inspiració als compositors.

Des del Cor de Cambra de l'Auditori de Lleida s'ha volgut contribuir a aquest projecte, escollint melodies de totes les comarques de les terres lleidatanes, i servir-les a sis compositors de ponent amb l'encàrrec de fer les versions corals. Així sorgeix el Cançoner Popular de Ponent: un recull de 22 cançons per a cor mixt “a capel·la” o amb acompanyament de piano. Entre els compositors escollits, hi ha una gran experiència en el terreny coral i de l'harmonització de cançó popular: Ramón Andreu, Josep Lluís Guzman-Antich, Pedro Pardo, Josep Prenafeta, Xavier Puig i Antoni Tolmos.

A tot aquest recorregut musical, s'afegeixen les paraules de Josep Borrell, a més de les descripcions de cada comarca de la mà de Josep Vallverdú (extretes de la sèrie de volums "Catalunya Visió").

EMBORRAPÀ, JOCS DE CARRER JUGATS A AMPOSTA

Aquest llibre pot semblar, de primer antuvi, un recull de jocs locals de carrer, de caire popular i tradicional, tradicional-popular o popular-tradicional...

Aquest recull, però ha estat fet sobre la base d’aplegar jocs jugats, és a dir, jocs que han estat part de l’experiència individual dels informadors de l’autor, i que, en conjunt, han conformat una part important del bagatge cultural i patrimonial que els identifica i els arrela com a col·lectiu humà; i amb l’objectiu de que aquests jocs siguin novament jugats.

I és que, jugar es practicar, i la pràctica és la mateixa vida. I, com la vida, Emborrapà! té múltiples registres i lectures.

LLEIDA 1983 FOTOGRAFIES DE JOSÉ DEMARÍA "CAMPÚA"

José Demaría Vázquez, conegut com Pepe Campúa, va ser un fotògraf i empresari teatral i cinematogràfic nascut a Jerez de la Frontera el 1900 i mort a Madrid el 28 de febrer de 1975. Era fill del també fotògraf José Demaría López "Campúa", del qual heretà el seu nom artístic.

Acabat els seus estudis al Liceu decideix que la seva vocació és la fotografia i el periodisme i amb 19 anys s'independitza dels seus pares i crea la "Agència Express". Al mateix temps comença a col·laborar en diversos mitjans com El Fígaro, Prensa Gráfica, Mundo Gráfico i La Esfera entre altres i realitza importants treballs fotogràfics durant les accions bèl·liques desenvolupades al nord d'Àfrica.

Durant la guerra civil va realitzar gran quantitat de fotografies tant al front com a la reraguarda. No obstant, la majoria de les seves fotografies de guerra no s'han pogut contemplar exposades fins al segle XXI. N’és un bon exemple l'exposició Lleida 1938. Fotografies de José Demaría Campúa organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, del 5 d’agost al 7 de setembre de 2008.

Aquí us presentem el catàleg d’aquesta exposició. Es tracta de fotografies captades per José Demaría just després de l’entrada de l’exèrcit franquista amb el general Yagüe al capdavant. La documentació obtinguda indica que les imatges van ser captades pel fotògraf el 4 d’abril de 1938, un dia després de l’entrada dels exèrcits del general Yagüe. El reporter gràfic va arribar el 4 d’abril a la ciutat de Lleida, probablement amb més periodistes. Va recórrer el centre de la ciutat acompanyat per escortes militars i va captar aquells racons o escenes que li van cridar l’atenció.

En l’elaboració d’aquest catàleg hi va intervenir, entre d’altres, Joan Busqueta Riu, director aleshores de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

LLEIDA CANTA AL MÓN

El Cor del Conservatori de Música de Lleida va nèixer l'any 1997, fundat per la profesora Divina Valios, que resideix a Alpicat. Totes les músiques poden ser bones, com demostra el repertori d'aquest Cor, i la qualitat interpretativa, la confiança i l'alegria de cantar que hi ha en les seves veus demostren també una altra questió important: que una de les coses que ens poden salvar de la brutalitat d'aquest món és la música, tal com la viuen i ens la fan viure els joves cantants del Cor del Conservatori de Lleida.

TOTS A LA CUINA

Aquest llibre presenta un total de 42 receptes elaborades per 42 parelles formades per ciutadans amb la Síndrome de Down i personatges rellevants de la societat lleidatana. En la iniciativa hi han participat  l’artista Ignasi Puente i l’escriptora Maria Pons, tot dos veïns d’Alpicat.

El llibre està prologat pel prestigiós cuiner català Ferran Adrià que defensa la cuina com a espai d'integració. Les 42 receptes estan repartides entre primers plats, segons plats i postres. 17 fotògrafs han realitzat les fotografies que integren el treball.

60 MENÚS DIFERENTES PARA ADELGAZAR COMIENDO

GILART CAPDEVILA, Rafael. 60 menús diferentes para adelgazar comiendo

Aquest llibre és el resultat de vuit anys posant en pràctica el mètode unes quantes persones i el propi autor. L'èxit rau en aquestes tres qualitats: 

1.    explica com aprimar menjant

2.    ensenya a menjar bé

3.    orienta en la preparació dels menús de cada dia

What do you want to do ?

New mail

BÉNS COMUNALS ALS PAÏSOS CATALANS I A L'EUROPA CONTEMPORÀNIA

Aquest llibre enceta una col.lecció d’actes sota el títol genèric Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans on es recullen les actes de les jornades que, bianualment, organitzen el Patronat Municipal Josep Lladonosa d’Alguaire i el Departament d’Història de la UdL. Aquestes jornades sobre els aprofitaments comunals giren entorn de tot un seguit de problemes, que ja havien preocupat els juristes i polítics de les darreries del segle passat, que han d’ésser considerats pel conjunt de la historiografia, rural i urbana també. Problemes que incideixen en la disposició i organització del territori, en les relacions entre els nuclis rurals i els nuclis urbans, entre el camp i la ciutat, que generen conflicte, per l’apropiació d’aquells usos per part dels poderosos, o que ens manifesten la voluntat de cohesió de les diferents comunitats, les estructures del poder local.
L'edició de l'obra ha estat a càrrec de Joan J. Busqueta i Enric Vicedo.

COMO HE LLEGADO A LOS 75 AÑOS VIVIENDO UNA BUENA VIDA

GILART CAPDEVILA, Rafael. Cómo he llegado a los 75 años viviendo una buena vida 

En aquest llibre hi podeu trobar consells, anècdotes, idees i molta sinceritat, per ajudar-vos a viure millor els anys que us restin de vida.

L'HERÈNCIA DE PROMETEU

L'herència de Prometeu tracta d'exposar, més en forma de relat distret que de dissertació acadèmica, els principals reptes ambientals del present: la pèrdua de qualitat de recursos hídrics, la destrucció de la biodiversitat, l'esgotament dels recursos energètics, la superpoblació, etc. Des d'una perspectiva crítica respecte als plantejaments catastrofistes i mitificadors d'alguns dels moviments ecologistes, s'aporten dades precises i actuals i propostes realistes dirigides a la comprensió i aportació de solucions d'aquests problemes, tot situant-los en el marc social i econòmic que la civilització humana ha creat, en substituir la seva pròpia evolució biològica per una evolució cultural, a hores d'ara desbocada.

EDUCADORS O PREDICADORS?

Educadors o predicadors? intenta exposar una visió crítica -potser alguna vegada càustica-, basada en l'anàlisi de documents i en un estudi de cas, sobre la difusió dels mites, les modes, les creences i els errors de concepte a través dels canals de l'educació i la divulgació ambiental. Tot reconeixent que la complexitat de les qüestions ambientals reclama que l'educació en els valors i la instrucció científica vagin de la mà, el llibre també ofereix un ampli recull de recursos bibliogràfics i adreces d'internet on el lector podrà contrastar idees i adquirir nova informació. 

Educadors o predicadors? ha estat l'obra guanyadora del IV Premi Batec a la renovació i innovació educatives, 2000.