GILART CAPDEVILA, Rafael. Cómo he llegado a los 75 años viviendo una buena vida
En aquest llibre hi podeu trobar consells, anècdotes, idees i molta sinceritat, per ajudar-vos a viure millor els anys que us restin de vida.
14/2/11
L'HERÈNCIA DE PROMETEU
L'herència de Prometeu tracta d'exposar, més en forma de relat distret que de dissertació acadèmica, els principals reptes ambientals del present: la pèrdua de qualitat de recursos hídrics, la destrucció de la biodiversitat, l'esgotament dels recursos energètics, la superpoblació, etc. Des d'una perspectiva crítica respecte als plantejaments catastrofistes i mitificadors d'alguns dels moviments ecologistes, s'aporten dades precises i actuals i propostes realistes dirigides a la comprensió i aportació de solucions d'aquests problemes, tot situant-los en el marc social i econòmic que la civilització humana ha creat, en substituir la seva pròpia evolució biològica per una evolució cultural, a hores d'ara desbocada.
EDUCADORS O PREDICADORS?
Educadors o predicadors? intenta exposar una visió crítica -potser alguna vegada càustica-, basada en l'anàlisi de documents i en un estudi de cas, sobre la difusió dels mites, les modes, les creences i els errors de concepte a través dels canals de l'educació i la divulgació ambiental. Tot reconeixent que la complexitat de les qüestions ambientals reclama que l'educació en els valors i la instrucció científica vagin de la mà, el llibre també ofereix un ampli recull de recursos bibliogràfics i adreces d'internet on el lector podrà contrastar idees i adquirir nova informació.
Educadors o predicadors? ha estat l'obra guanyadora del IV Premi Batec a la renovació i innovació educatives, 2000.
11/2/11
MUSEOS DE ACEITE DE ESPAÑA
Aquesta publicació recull, amb un gran desplegament fotogràfic, aquells llocs que van ser fa anys, bressol de l'elaboració de l'oli d'oliva a Espanya i que avui s'han convertit en recursos museístics visitables.
El seu autor, Francisco Lorenzo Tapia, metge nutricionista malagueny i President de l'Associació OLEARUM, Cultura i Patrimoni de l'oli, presenta 88 recursos museístics vinculats al món de l'oli al nostre país, distribuïts en 12 comunitats autonòmiques i 27 províncies.
Al llarg del recorregut l’autor s’atura també al molí d’oli de Ca l'Agustí d' Alpicat. Es tracta d'un lloc digne de coneixença que dóna l'oportunitat de reviure una època de la història recent del nostre territori; quan la manera de viure i guanyar-se la vida estava estretament lligada a la terra i a tot el què ella donava. EI molí és punt de trobada entre passat i el present que saben conjugar-se a la perfecció davant l'atenta mirada del visitant.
El 10 d'abril de 2010 va tenir lloc el lliurament, a la població de Robledillo de Gata (Càceres), del Premi "Agustí Serés, (in Memoriam), Molí de ca l'Agustí", en la seva primera edició, a Francisco Lorenzo Tapia, l’autor d’aquest llibre, en reconeixement a la seva tasca divulgadora de la cultura i del patrimoni de l'oli.
SU HIJO CON SÍNDROME DE DOWN - DE LA A A LA Z
Tradicionalment, s'han estès molts tòpics i inexactituds sobre els problemes i malalties que poden afectar els nens amb síndrome de Down, oferint una informació impròpia de vegades generada per una confusió amb els aspectes constitucionals propis de la síndrome. Aquests nens presenten les mateixes malalties que qualsevol altre de la seva mateixa edat i, tot i que poden estar més predisposats a algunes d'elles, per a altres ho estan menys, i el seu tractament és el mateix i pot, fins i tot, ser més satisfactori i eficaç.
Aquest llibre està dirigit a pares de nens amb síndrome de Down. La seva intenció és oferir-los una primera aproximació objectiva i pràctica als problemes de salut, conducta o desenvolupament que els seus fills puguin presentar. Estructurat en breus capítols, s'inicia amb un recordatori sobre genètica i síndrome de Down, continua amb l'exposició per ordre alfabètic dels aspectes mèdics i finalitza amb un annex que inclou el Programa de Salut i les taules de creixement del Centre Mèdic Down (CMD ) de la Fundació Catalana Síndrome de Down.
En la seva redacció han col·laborat més de 30 especialistes del CMD i d'acreditats Hospitals Universitaris de Catalunya i Equador.
SOCIOLOGÍA PARA LA INTERVENCIÓN SOCIAL Y EDUCATIVA
Aquest llibre apropa la perspectiva sociològica als estudiants i professionals que necessiten aplicar els seus coneixements en la intervenció socioeducativa. Constitueix tant una excel·lent forma d'introducció a l'anàlisi sociològica com una profitosa eina per reflexionar sobre les seves experiències en la intervenció. Els seus autors ofereixen continguts temàtics fonamentals, propostes d'exercicis pràctics, materials de lectura i recursos del web, tot això estructurat en tres parts: Sociologia i polítiques socials, on es repassen els principals conceptes de la disciplina aplicables a la intervenció socioeducativa (societat, processos i agències de socialització, classes socials, poder i estat nacional, etc.); Els col·lectius subjectes a intervenció, dedicat als que reben normalment l'acció socioeducativa (grups d'edat, gènere, immigració, etc.) i Els àmbits d'intervenció, que aprofundeix en problemes socials específics i per als quals es dissenyen programes d'actuació singulars (presons, prostitució, drogues, pobresa, absentisme escolar, inserció laboral, etc.)
Dolors Mayoral participa amb l'article "La organización social del género".
10/2/11
JÓVENES Y DICTADURAS DE ENTREGUERRAS
El llibre és el resultat d'un seminari organitzat per la Universitat de Lleida, per tal de conèixer millor quines van ser les polítiques d'infància i joventut desenvolupades per diferents règims dictatorials d'entreguerres. Cada cop resulta més evident que aquestes dictadures no es van limitar a mantenir el poder recorrent a la repressió, sinó que van demostrar un especial interès en ampliar la base d'un suport social que sens dubte van rebre. Nens i joves van tenir un important paper en aquest escenari, sent objecte d'una especial atenció per la seva qualitat de germen doctrinari d'aquests règims. L'obra reuneix les investigacions dutes a terme per joves investigadors, tots ells dedicats a explorar amb més deteniment un aspecte escassament contemplat fins ara per la historiografia espanyola. La infància i la joventut no només van ser segments socials objecte d'adoctrinament a través d'institucions polítiques, sinó sectors receptors de serveis assistencials dissenyats amb propòsits de control social, però també de socialització. És des d'aquesta perspectiva comparada que s'aprofundeix en el coneixement de les polítiques socials adreçades a nens i joves, en el si del feixisme italià, del nazisme alemany, del totalitarisme japonès i del salazarisme portuguès, tots ells marcs de referència on inserir la realitat de la dictadura franquista, que és especialment atesa en l'obra.
LLEIDA (1890-1936): CACIQUISME POLÍTIC I LLUITA ELECTORAL
Un llibre especialment important que fa llum sobre un aspecte oblidat de la nostra història: els partits i el comportament electoral fora del districte de Barcelona, habitualment privilegiat i únic objecte de comentaris i d’anàlisis. Conxita Mir ens ofereix una quantitat impressionant de dades i les interpreta amb lucidesa i amb precisió. Gràfics, mapes i fotografies augmenten el valor de l’obra.
EL LENGUAJE: DIFERENCIAS CULTURALES Y DESIGUALDADES SOCIALES
Aquest llibre constitueix una introducció a l'anàlisi de les desigualtats socials i la seva influència en la constitució de processos cognitius per mitjà dels recursos i habilitats lingüístiques. Està concebut com un manual vàlid tant per als estudiosos del tema com per a tots els qui es dediquen al món de la docència. En general els docents continuen rebutjant en les seves reflexions i pràctiques la consideració de les desigualtats socials, culturals i lingüístiques com un element decisiu del rendiment i adaptació escolar.CONTROL SOCIAL I QUOTIDIANITAT
TERCERES JORNADES SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL ALS PAÏSOS CATALANSAquestes jornades es van realitzar a Alguaire al novembre de 1999, organitzades pel Departament d’Història de la Universitat de Lleida i pel Patronat Josep Lladonosa de l’Ajuntament d’Alguaire.
En plantejar una temàtica concreta, es pretenia facilitar la realització i difusió d’estudis que lliguessin les diverses formes d’exercir un control sobre la població per part de les classes dirigents, que no es limita només a aspectes socials sinó que implica realitats econòmiques, de poder i culturals; i el de la repercussió en la vida de les persones.
Per tal de facilitar la presentació de les comunicacions es van suggerir tres línies prioritàries d’interès: A) La formació dels grups socials dominants i els canvis en les societats agràries; B) Èlits i control de les institucions polítiques; i C) Vida quotidiana i cultura material.
En plantejar una temàtica concreta, es pretenia facilitar la realització i difusió d’estudis que lliguessin les diverses formes d’exercir un control sobre la població per part de les classes dirigents, que no es limita només a aspectes socials sinó que implica realitats econòmiques, de poder i culturals; i el de la repercussió en la vida de les persones.
Per tal de facilitar la presentació de les comunicacions es van suggerir tres línies prioritàries d’interès: A) La formació dels grups socials dominants i els canvis en les societats agràries; B) Èlits i control de les institucions polítiques; i C) Vida quotidiana i cultura material.
DIÀLEGS AL VOLTANT DE LA INTERCULTURALITAT
Des de sempre hi ha hagut moviments migratoris però en cap període anterior havien estat tan intensos i tan nombrosos com avui dia. És per això que, tot i que no es tracta d’un fenomen nou en les nostres societats, remou les estructures econòmiques, socials, culturals i polítiques.Com regular els fluxos migratoris, com evitar les situacions d’il·legalitat, quin reconeixement donar a les seves cultures, quins trets de les nostres cultures haurien d’acceptar els nouvinguts per garantir un bon nivell de convivència, com establir els principis de participació política d’aquests, com repensar els tradicionals vincles entre nacionalitat i ciutadania, com reflexionar sobre la presència activa d’altres religions... i així una llarga llista de qüestions que mereixen atenció. En aquest llibre es planteja la reflexió sobre alguns d’aquests aspectes.
9/2/11
CONDUCCIÓN DE GRUPOS Y ROL DEL COORDINADOR
Vuitanta fitxes de material didàctic per aprendre a treballar en grups, conduir i exercir el rol de coordinador.Es tracta d’un nou material de l’equip Aula de Salut i respon a l’objectiu d’editar recursos pedagògics per a la formació permanent que proporcionen un aprenentatge creatiu, participatiu i dinàmic.
SALVADOR SÁEZ CÁRDENAS
ATENEU POPULAR DE PONENT (1979-2005)
L'ambient social del país al final de la dictadura havia generat unes importants esperances col·lectives de canvi. Fruit d'aquest ambient, les mobilitzacions veïnals van tenir un protagonisme essencial. El dia 18 d'abril de 1979 un grup de ciutadans presentava una nova entitat cultural a la ciutat de Lleida: l'Ateneu Popular de Ponent.Aquell grup estava format per persones d'origen professional i de tendència ideològica força diferent, però tots compartien un desig comú de millora de la comunitat, d'opció catalanista i democràtica, i de gust per la cultura. Una il·lusió col·lectiva i participativa que formava part de l'ambient del l'època.
L'Ateneu Popular de Ponent, a partir del treball voluntari dels seus associats mitjançant les diferents seccions, i amb la força d'uns valors ben arrelats, ha contribuït, sens dubte, a la millora de la ciutat.
Aquesta edició, la número 32 de la col·lecció "La Banqueta”, està dedicada als 25 anys de l'Ateneu Popular de Ponent.
La col·lecció "La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana" fou creada i impulsada per Jaume Magre l’any 1982, essent la primera col·lecció municipal amb continuïtat i d'edició ininterrompuda. Des d'un principi es va idear amb la finalitat de recollir i divulgar la realitat diversa de la vida lleidatana, tenint en compte els diferents aspectes d'aquesta ciutat.
8/2/11
LES ROSES DE RONSARD - PERE ROVIRA
Antologia bilingüe en francès i català a càrrec de Pere Rovira que signa la traducció i el pròleg.La poesia de Ronsard és més viva que mai. La poesia de Ronsard és, sens dubte, una poesia culta, però va més enllà del culteranisme, pel camí de la vida viscuda, del temps i de l’amor, els dos grans temes dels sonets que conté aquest llibre. La poesia n’ha parlat molt, de l’amor i del temps, i de diverses maneres. Una de les més clàssiques i famoses és la que ens aconsella que visquem mentre puguem, que no deixem escapar els dies, que collim les roses de la vida quan encara és possible.
EL PRICE DELS POETES 25 ANYS
El 25 d'abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona va acollir el I Festival Popular de Poesia Catalana. El Price dels Poetes va aplegar bona part de les tendències de la poesia catalana del segle XX: la jornada es convertí en un acte d’afirmació de les llibertats més elementals.25 anys més tard va tornar a tenir lloc la festa de la poesia. Desaparegut el Price, l’acte es feia al Palau de la Música Catalana. En aquesta ocasió l’acte volia ser tot un memorial. La nova festa de la poesia, en temps ben distints, reivindicava, un cop més, la dignitat contra el pesimisme.
Aquell any 1995 havia mort un amic de tots, poeta i veu de poetes: Ovidi Montllor.
Aquest llibre editat per la Regidoria d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona presenta un recoregut per la poesia catalana durant els 25 anys que separen tots dos esdeveniments.
PERE ROVIRA POESIA 1979-2004
Aquest llibre és l’obra poètica de Pere Rovira, reunida ara en un únic volum per posar-la novament a l’abast dels lectors. Aquest tot unitari és com vint-i-cinc anys d’una vida; i, com en una vida, amb una major presència de la vitalitat, de la ironia i d’un amor apassionat en la primera part de l’obra, que va prenent progressivament una tonalitat més reflexiva, més íntima i amb una major càrrega de sentimentalitat, fins culminar en una escriptura de la memòria, que reflexiona sobre la vellesa i la mort; en definitiva, sobre el pas del temps. Un recorregut que va desgranant altres temes que tenen a veure amb l’amor, la pròpia creació literària, la felicitat, la pèrdua de persones estimades; o que inclou la versió que ha fet l’autor de poemes i cançons alienes.I TROBADA DE POETES PER LA PAU - HOMENATGE A YAEL LANGELLA
L’onze de gener de 2007, la fotògrafa, traductora i poetessa d’origen francès Yael Langella va morir en un desgraciat accident a Lisboa. Ella i el seu company, el pintor alemany resident a Barcelona Uwe Geest, mantenien una estreta relació amb Josep Guinovart, l’Espai Guinovat i Agramunt, on havien fet diverses estades. La seva mort, per tant, va ser especialment sentida.En ocasió de la commemoració del Dia Mundial per la Pau, la Fundació Privada Espai Guinovart i el PEN català, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Agramunt, de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de La Diputació de Lleida, van decidir d’aplegar a Agramunt una colla d’autors i autores en una I Trobada de Poetes per la Pau, com a homenatge i record de Yael Langella.
Aquest llibre, editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, recull els poemes que es van llegir en aquella trobada.
7/2/11
QUARTETS DE PONENT
Col·lecció de quatre quartets de corda de joves compositors lleidatans resultat d’un encàrrec formulat per l’Aula de Música de la Universitat de Lleida. Les obres foren estrenades al Saló Víctor Siurana de la Universitat de Lleida pel Quartet de Barcelona dins la IX Temporada Musical de la UdL el març del 2002. Els compositors representats són: David Esterri, Agustí López, Jordi París i Antoni Tolmos.Quaderns aula de música (QAM) és una col·lecció d’edicions musicals que pretenen posar a l’abast del públic, dels intèrprets i dels investigadors algunes de les obres musicals que, amb caràcter d’estrena o de recuperació, han estat programades dins de les activitats de l’Aula de Música de la Universitat de Lleida.
HISTÒRIA D'UN POLITOXICÒMAN
Aquesta història està basada en fets reals i, com sempre, la realitat supera la ficció. Aquesta narració explica la vida d’una persona de classe mitjana, que a causa d’unes determinades circumstàncies de la seva vida se submergeix dins el món de la drogoaddicció i la delinqüència.La història del Bola pot semblar-nos llunyana; però en circumstàncies similars, potser qualsevol de nosaltres no haguéssim sabut trobar un camí diferent.
4/2/11
LO PARDAL ROQUER VOL. 4
Aquest és el darrer volum de la sèrie, tancant-se la tetralogia del Pardal Roquer.
El títol fa referència a la darrera jornada de la tetralogia de Richard Wagner “L’anell del Nibelung”, representant, doncs, el capvespre del Rockandroll, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort d’en Buddy Holly, una de les icones mes representatives d’aquest estil a nivell internacional.
A nivell iconogràfic, el més reconeixible, a banda de l’estètica wagneriana de la portada, és el tribut al “London Calling” dels Clash, emmarcat en una carpeta del color de l’àlbum blanc dels Beatles, del que es fa referència en alguns moments del disc, i representant l’antítesi del primer de la sèrie del Pardal Roquer, pel que fa a composició i color.
El disc corona la sèrie a nivell conceptual, reprenent leitmotives i temàtiques dels anteriors i creant un esquema general cíclic que tanca la tetralogia en forma de cercle gairebé perfecte. Al principi del llibret s’inclou un esquema general de la tetralogia on queda palesa la simetria de l’estructura i la seva continuïtat.
El títol fa referència a la darrera jornada de la tetralogia de Richard Wagner “L’anell del Nibelung”, representant, doncs, el capvespre del Rockandroll, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort d’en Buddy Holly, una de les icones mes representatives d’aquest estil a nivell internacional.
A nivell iconogràfic, el més reconeixible, a banda de l’estètica wagneriana de la portada, és el tribut al “London Calling” dels Clash, emmarcat en una carpeta del color de l’àlbum blanc dels Beatles, del que es fa referència en alguns moments del disc, i representant l’antítesi del primer de la sèrie del Pardal Roquer, pel que fa a composició i color.
El disc corona la sèrie a nivell conceptual, reprenent leitmotives i temàtiques dels anteriors i creant un esquema general cíclic que tanca la tetralogia en forma de cercle gairebé perfecte. Al principi del llibret s’inclou un esquema general de la tetralogia on queda palesa la simetria de l’estructura i la seva continuïtat.
LO PARDAL ROQUER VOL.3
Tercer volum de la tetralogia de Lo Pardal Roquer titulat “Rocksterri”. Manté una continuïtat amb els dos anteriors quant a concepte, continguts i estructura, però el diferencia l’aportació de Xerramequ i Tiquismiquis (Marc Serrats i Marc Grau, respectivament). Tots els discs contenen 15 cançons dividides en dos grups de set (les set virtuts i els set pecats) separats per un interludi instrumental. Totes d’autoria pròpia a excepció de "La presó de Lleida" –a ritme de surf- i el poema musicat de Guillem Viladot "Metaplasma".
També trobem en aquest disc a l’entranyable Miquelet, Lo Pardal Roquer continua informant-nos de les desventures d’aquest personatge amb la cançó "El retorn de Miquelet".
Amb humor i ironia denúncia temes actuals. Amb la cançó "Xavacanos" remet contra l’ordinarietat de la música dels concursos televisius i amb "La torre de l’oncle Tom" contra l’especulació immobiliària.
Amb aquest nou disc el cantant continua volant, i de fet, ja anuncia l’aparició del darrer disc que tanca aquesta tetralogia per l’any vinent, per tal de celebrar els 50 anys de la mort del Rock’n roll.
LO PARDAL ROQUER, VOL. 2
Col·lecció de cançons titulada genèricament Ruc-a-billy & Cat Music. Podem trobar-hi rockabilly i també altres ritmes com la sardana, el surf, la rumba o les balades. Posa nova música a cançons populars catalanes com el Gegant del pi, el Gall Kikiriki, Baixant per la font del gat... i també fa un homenatge a Morricone i a artistes i cantautors de Ponent.
És un treball d’art conceptual, essent el que no aparenta ser. Segons paraules de Matías López l’artista “actua a mode d’un dissolvent: hi ha molta ira de la justa en aquest segon volum, una més gran acceleració dels conceptes i de les idees.” Manté la continuïtat amb l’anterior disc quant a texts profunds, intel·ligents, que han fet que creï un imaginari personal –un mapa de topònims ponentins- que ens trobem ja al llibret d’acompanyament del CD. Amb el seu to irònic ens fa una introducció, on descobrim que Alpicat és batejada com a Menphis, Lleida seria El Paso –que ens remet a Ciutat de Pas del primer CD-, Almacelles és batejada com a Tijuana, Raïmat com a Santa Fe... i tots aquests pobles es situen en territori Apatxe.
Tal com explica Matías López Lo Pardal reprèn la temàtica religiosa amb "Les negacions" que ens remet al preludi "Les negacions" del primer CD, però la gran cançó religiosa d’aquest segon CD és "Amor de Déu" que ens remet a "Les tres impostures" del primer volum. Per tant, veiem aquesta continuïtat, reforçada amb la reaparició del personatge Miquelet, llançant el missatge de la impossibilitat de tota redempció. David Esterri ha tornat a demostrar que sol des d’una ferma actitud espiritual davant la vida pot ser esfondrat l’edifici de les falses aparences.
3/2/11
SONS DE CIUTAT DVD CONCERT
Aquest recital va ser enregistrat el 17 de febrer de 2006 als TENA Studios. Inclou les obres del CD “Sons de ciutat” i una improvisació sobre el tema tradicional català “La cançó del lladre”.
És una producció de Ferran Blanch per a HARMONIC management 2006.
SONS DE CIUTAT
El disc va ser presentat a Varsòvia el dia 13 de juny de 2005 i a l’Auditori Enric Granados de Lleida el dia 19 de novembre. Al febrer de 2006, l’enregistrà en format DVD al Palau Bofarull de Reus i a l’abril va donar un concert de presentació dels temes a Praga.
La seva música cohesiona amb harmonia les seves principals influències, com és la música clàssica, el jazz, el flamenc i les noves músiques, donant com a resultat unes composicions amb personalitat pròpia.
BLANC
Tercer treball discogràfic del pianista i compositor Antoni Tolmos, pel qual ha comptat per primera vegada amb la participació de diferents músics, incloent a més un tema interpretat pel trompetista Matthew Simon. Tot i així, al disc també hi trobem composicions interpretades a piano solo.Blanc fou presentat en concert a l’Auditori Enric Granados de Lleida el dia 30 de desembre de 2003. El director de cinema Ferran Blanch va realitzar un videoclip del tema “Dins un núvol”, gravat al mateix Auditori i a la població medieval de Guimerà. Es tracta d’un disc molt mediterrani, que fusiona la música clàssica amb el flamenc, el jazz i les noves músiques.
PIANO SOLO - SILENCIS
Aquest CD va ser enregistrat els dies 13 i 14 de març de 2001 a la sala 2 de l’Auditori Enric Granados de Lleida en sessió tancada. Antoni Tolmos és autor i intèrpret de tots els temes, 12 en total, dels quals “No et diré res” i “Plors” van ser improvisats en el moment de la gravació. Algunes de les seves obres s’han utilitzat com a música de sèries i documentals de ràdio i televisió. FRUITS PROHIBITS
La novel·la està ambientada als anys 60 en un petit poble de nom inventat. Ens narra la relació amorosa entre dos joves estudiants d’institut i una professora. L’eix de la història és, doncs, aquest triangle amorós, la relació entre els tres personatges. No obstant això, l’autora recorre també a un altre tòpic literari: el de la dualitat camp-ciutat, l’ofegament que es pateix dins d’un ambient rural contraposat a la llibertat que representa la ciutat. És també una història d’iniciació a la vida. Del complicat pas des de l’adolescència a la primera maduresa, però també del pas, tal vegada impossible, des de la maduresa a una adolescència irrecuperable. Història d’amistats que poden esdevenir amor i d’amors que mai no maduraran en amistat.
SONATA PER A HOMES
Si en Els perills de ser dona trobàvem un variat panorama de personatges femenins, en aquesta Sonata per a homes són aquests els protagonistes de les històries. N’hi ha de tots els colors: ingenus, sensibles, indefensos, immadurs; però també: reaccionaris, covards, ganduls, aprofitats i, fins i tot, un pèl psicòpates. Les històries que componen aquest llibre incideixen i aprofundeixen en les qüestions que interessen a l’autora: la dominació –d’ells i d’elles- la hipocresia, la infidelitat i, és clar, la venjança. El recull és un mosaic d’històries que es llegeixen al compàs d’una sonata, començada, i finalitzada, en allegro, encara que a algun lector -lectora- li pugui sonar a rèquiem.
PERDRÉ LA MEMÒRIA
Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense límits, sense contracte. Un amor boig. Però no és sempre així el veritable amor? Aquesta és la història d’un amor fou. Quan aquest amor va en una sola direcció, pot acabar en la degradació i la servitud de qui estima? I, aleshores, no és millor perdre’n la memòria? O, resulta preferible intentar desfer-se’n, sense preveure, però, les inesperades juguesques de l’atzar?
TREURE LA POLS
La Cinta és una noia d’allò més divertida que, paradoxalment, no acaba d’afinar a l’hora de trobar parella. Té, però, un amic secret a qui contar-li les seves afliccions. Un bon dia, en un rampell, l’abandona i aquesta amistat acaba coberta per una capa de pols. Passat el temps, aclaparada per la realitat massa feixuga que l’envolta, decideix treure la pols acumulada. Això canviarà la seva vida.
DESAMORS
Les cartes de desamor han acabat convertint-se en un subgènere dins de la literatura epistolar. El ressò del premi instituït per l’Associació de Veïns de Pardinyes a la ciutat de Lleida n’és un testimoni. En aquests deu anys centenars d’escriptors i escriptores hi han aportat creacions inspirades en un sentiment que, tot i ser prou estès, de vegades no té molt bona acollida en les persones desestimades. En clau d’humor, de tendresa o de tragèdia fins i tot, aquest llibre us porta les cartes premiades en les últimes edicions del premi (1997-2001) i us mostra com el desamor esdevé tan capaç de generar bona literatura com l’amor.
Andreu Loncà Loncà en va ser guanyador amb el relat titulat "Mel i vinagre".
EL DARRER COMTE DEL PIRINEU
Podríem començar com en els còmics d’Astèrix, imaginant una data que seria l’any 1484, mostrant els perfils geogràfics de la Península Ibèrica i destriant-hi tres taques de color diferent, dues al nord i una al sud. Llavors escriuríem que som a finals del segle XV i que els antics regnes peninsulars estan sota el control dels Reis Catòlics. Però no tots! Queden els regnes de Granada i Navarra, i el comtat del Pallars, on Hug Roger III acaba d’assolir la màxima extensió d’un territori que va d’Àger a la Vall d’Aran i de la Ribagorça al Segre. Ara que el comte ja raneja la cinquantena, ha esdevingut un noble llegendari i els seus súbdits, de grat o per força, el reconeixen com a “Senyor en les muntanyes”.
En aquest recull de narracions, cinc reconeguts escriptors catalans ens acosten a l’enigmàtica figura d’un personatge oblidat: coneixerem les transcendents decisions de la seva muller i la tràgica història que els va tocar de viure.
Andreu Loncà Loncà és un dels autors d’aquest volum, participant amb la narració titulada “El comte i el rossinyolet salvatge”.
LUX MUNDI - RELATS DE LA RIBAGORÇA
Lux mundi recull els relats d’escriptors catalans i bascos que van participar en l’onzena Trobada d’Escriptors al Pirineu, un encontre que, l’any 2004, va afavorir, per primer cop, una relació bilateral entre la literatura basca i la catalana centrada en la geogrfia comuna pirinenca. D’aquelles jornades de descobriments i d’amistats n’han sorgit els relats de Lux mundi. En aquest llibre la literatura es passeja per la geografia, la història, la tradició i la vida de la Ribagorça, i l’acció de les diferents narracions del recull comparteix protagonisme amb l’ombra dels vells edificis romànics, el misteri dels pantocràtors, els enigmes mitològics de les pintures murals, l’arquitectura mineral i aquàtica del parc nacional d’Aigüestortes i la bellesa d’uns paisatges únics de muntanya.Andreu Loncà Loncà hi participa amb la narració "La fosca alzina de Ponent".
AIGUANEIX - RELATS DE LA VALL FOSCA
La vall Fosca, en l’eix obert pel Flamicell baixant de l’estany Gento a Senterada, conforma un dels darrers paradisos dels Pirineus. Discretament amagada al ponent més septentrional del Pallars Sobirà, el seu nom té a veure amb el caràcter recòndit que encara manifesta i sembla venir-li d’una estretor geològica i una orientació assolellada de les valls pirinenques.Paradoxalment, però, de la vall Fosca van sortir les primeres indústries de llum de la Catalunya del segle XX i encara sorprenen les colossals obres hidràuliques que van furgar-li l’ànima entre 1914 i els anys trenta del segle passat.
Amb els relats del volum Aiguaneix, la vall Fosca s’il·lumina amb la claror d’unes històries que passegen pels seus paisatges, fan niu entre la Torre de Capdella i Molinas, grimpen de Sallente a l’estany Gento i es mouen d’Espui a la Pobleta de Bellveí. Entreu-hi sense complexos i deixeu-vos seduir pel florilegi de contes escrits per autors d’arreu dels Països Catalans.
Andreu Loncà Loncà hi participa amb el relat titulat "Germà"."
SET CLAUS - RELATS D'ANDORRA
Andorra és una realitat polièdrica i profunda. La capital, Andorra la Vella, fa de façana urbana a un país petit però modern, i de sud a nord s’obre una vall de negocis i de serveis que fa equilibris per harmonitzar la modernitat i la tradició, els avenços tecnològics i el respecte a l’entorn natural. Més enrere, encara, un paradís humà i natural solcat per la i grega de les Valires.Els contes i narracions que s’apleguen a Set claus s’adrecen a totes les cares d’aquesta Andorra plural i arriscada, tradicional i moderna, amb la participació d’algun dels millors autors de la narrativa catalana actual. Andreu Loncà Loncà hi participa amb el relat “La tieta d’Andorra”.
TE DE ROCA - LITERATURA A LA RIBAGORZA
Un bon te, natural, amb bona taula i una bona companyia és el que us ofereix aquest llibre. L’experiència és única, però ja ha creat tradició en les nostres lletres: cada any, les valls pirinenques acullen un grup d’escriptors de tots els territoris de parla catalana: poetes, narradors, dramaturgs, periodistes. La voluntat és descobrir el nord del país, l’eix pirinenc bressol de la llengua i del territori. Però el propòsit també és enriquir una literatura que té, en aquestes valls, el seu punt de referència.Te de roca recull les narracions de tretze escriptors que participaren en la sisena trobada feta a la Ribagorça i que tenen, en aquest escenari, el centre de la seva acció. Tretze contes i tretze autors de diversa trajectòria literària però que compten entre els més representatius de la nostra literatura. Andreu Loncà Loncà hi participa amb la narració titulada “El dret de recordar”.
CAMINS I RIEROLS
Música impresa de sardana per a cobla publicada per La mà de Guido l'any 2009. Aquesta composició va guanyar l'accèssit de c omposició de música per a cobla del concurs Ciutat de Mollet del Vallès de l'edició del 2008.
CANÇÓ D'UN DOBLE AMOR
Música impresa per a veu i piano sobre un poema de Josep Carner del mateix títol. Publicat per La mà de Guido l'any 2004.
L'AJORNAMENT
Música impres per a veu i piano sobre el poema de Josep Carner del mateix títol i publicat per La mà de Guido l'any 2004.
2/2/11
SONATA PER A VIOLÍ I PIANO
Sonata per a violí i piano en Mi menor publicada per Edicions La mà de Guido el 2008
PETITA QUELIDÒNIA
És una sardana per a cobla tradicional d’onze instrumentistes i amb l’esquema de curts i llargs corresponent, que segueixen els balladors. Quelidònia és el nom de la filla de l’autor, un derivat pirenaic de Celdònia, nom per tant d’origen grecollatí i no pas anglosaxó com pensen alguns, que també es refereix a un tipus de flor. El fet de dedicar les sardanes a éssers estimats del compositor, fins al punt de donar el títol de l’obra, és un fenomen habitual i molt nostrat en el món de la cultura sardanística.ÀNGEL MARTÍN RODA
Nascut a Lleida el 1973, any de la crisi del petroli. Llicenciat en Història per la Universitat de Lleida (UdL). Va fer el CAP, Curs d'adaptació pedagògica, a l'Institut Manuel de Montsuar. No ha exercit de professor a cap centre escolar, però si en el seu àmbit laboral. Actualment és funcionari de la Generalitat i entre les seves funcions destaca la mediació en conflictes i la docència a un nivell ampli. L'escriptura, la narració i la lectura són aficions de les quals en gaudeix profundament.
1/2/11
COM VEIEREN ELS PAÏSOS CATALANS ALGUNS VIATGERS DEL SEGLE XVI
El llibre narra com veieren les terres catalanes alguns dels viatgers estrangers, que durant el segle XVI, van passar-hi i tingueren la voluntat de fer un diari del que anaven veient. La major part dels cops, aquesta tasca devia anar més o menys lligada a la seva feina oficial. També anava, però, lligada a un desig de coneixement de la terra, de la gent i dels costums, aspiració que va desvetllar-se amb força durant el Renaixement. Alguns foren: Hieronimus Münzer, Francesco Guicciardini, Andrea Navagero, Hernando Colón, Gaspar Barreiros, Segismondo Cavalli, Felip II, Barthélémy Joly.AIMADA NAIMA
És una sardana per a cobla tradicional d’onze instruments, editada en forma de particel·la, que a diferència de la partitura tan sols conté la part individual de cada instrument. Així que l’edició de cada sardana conté la col·lecció de les onze particel·les “a punt de solfa” per a ser tocades per una cobla.La dedicatòria a éssers estimats pel compositor, familiars i amics o colles, és una constant en el món de la sardana. Les dues sardanes de l’autor són sardanes tonals amb pinzellades modals, de melodies clares i ritmes marcats que tenen la funció de fer ballar el públic.
TRÍPTIC INFANTIL
Tríptic infantil és una petita cantata que va fer l’autor per celebrar un final de curs de l’escola de música del Sícoris Club quan hi treballava de professor de violí i harmonia. La idea va consistir en seleccionar tres cançons “Don Lluís”, “L’hostal de la Peira” i “En Pere Gallerí” i ajuntar-les en una obra contínua, a l’estil de les sonates clàssiques. Així es troba una llarga introducció instrumental abans no apareix la primera cançó, que se separa de la següent de la mateixa manera, per crear un interludi, destinat a crear un pont de canvi d’ambient entre les cançons, sense contrastos abruptes. Va optar per utilitzar un tipus de combinació original i poc usual en el món de la música de cambra: violí, viola, violoncel, contrabaix i piano. La primera i la tercera cançó són tractades amb un llenguatge clàssic o romàntic i la segona és d’estil neoclàssic.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)