SET TARGARINS I CINC LLEIDATANS GRAVADORS

Set targarins i cinc lleidatans gravadors. Editat per Josep Manel Simó. Lleida, 2008

DL: L-673/2008

Set targarins i cinc lleidatans gravadors reuneix el treball gràfic de dotze gravadors, cadascun d’ells amb personalitat artística diferenciada. Tots junts conformen un ventall estètic divers en què hi tenen cabuda tant propostes de tendència figurativa com aquelles que s’aproximen més a l’abstracció.

L’obra gràfica d’aquests dotze creadors mostra que no hi ha necessitat de descartar cap opció, sinó que l’ecosistema creatiu s’enriqueix amb la sinèrgia generada pel contacte entre els habitants més figuratius d’aquest ecosistema i els que ho són menys. El comissari, Josep Manel Simó, que és també un dels artistes participants, elabora un discurs no bel·ligerant, donant aixopluc a propostes estètiques diverses, convocant tant a creadors consolidats i reconeguts amb guardons de notable ressò públic com a d’altres més pròxims al perfil d’artista emergent.

Josep Manel Simó té gust pel paisatgisme, insinua espais amplis utilitzant textures, colors i traços que en ocasions fan de la seva obra una hereva de l’informalisme o l’abstracció.

José Enrique Ruiz incorpora la tipografia mecànica i els mitjans de comunicació en peces que utilitzen la repetició, evocant referents de l’art pop més crític i corrosiu.

Els dotze artistes utilitzen les tècniques del gravat per donar forma a una matèria tan canviant com la sorra per acabar oferint-nos unes obres tan sòlides com el ferro.

VERSIONS, RARESES I PETITS FRACASSOS #1

Jordi Gasion acaba de gravar el seu tercer CD com a Gasion. Un disc amb 8 cançons  gravades a Alpicat durant el mes d'abril i masteritzades a El Zulo d'Almacelles.  Col·laboren en el disc Ramon Godes, Meritxell Gené i Txabi Àbrego.     

Aquest nou treball inclou tres versions: 'De mica en mica' de J.M. Serrat, 'Quedar amb tu' d'Abús i 'Com havíem somiat', una adaptació al català del tema 'Tonight will be fine' de Leonard Cohen. I tres cançons que s'han mantingut inèdites fins a la data: 'Excés brutal', 'Les velles sabates' i 'Preparatius inútils' (poema musicat de Meritxell Nus). Per acabar, dues cançons de nova fornada: 'De sants i de costums' i 'Tot el que sabem'.

Es va presentar el dia 3 de maig a la Sala La Unió d'Alpicat.

UN ALTRE AHIR

A Un altre ahir, es pot escoltar a un Gasion gaudint de les cançons i de la música com si cantés de nou per primer per cop. Segueix incansablement buscant aquella melodia que encaixi perfectament en cada acord, i ho aconsegueix amb escreix. La veu agafa un paper prioritari i les paraules sonen més clares. Versiona a Miquel Àngel Tena,  on l'acompanya la veu de Xavier Baró i la de Meritxell Gené i continua amb la tradició d'incloure una versió per disc, que ja va començar en les primeres maquetes.
Vesteix musicalment el poema d'Amat Baró, "Cançó de la fi de l'estiu", que al disc Les cançons urgents es va disfressar en una peça instrumental anomenada, "Cançó per a una pel·lícula muda", i que aquí torna a la seva versió original.
Gravat a L'exili dels amants (Alpicat) amb un so i una producció que s'apropa com mai a la sonoritat que Gasion ofereix en directe, Un Altre Ahir és sens dubte, de nou, un pas al front en la carrera d'aquest inquiet creador.

LES CANÇONS URGENTS

Gasion és el nou projecte del músic alpicatí Jordi Gasion, altrament conegut per la majoria com El Fill del Mestre. Sota aquest nom ha editat tres treballs discogràfics, "78" (Satchmo, 06), "Aquella estranya mania de creure en la vida" (Quadrant, 07) i “Ha calat foc a la casa” (Klhamor Records, 10) .
Ara torna amb un nou disc: "Les Cançons Urgents" (Khlamor Records, 11) on Gasion s'enfronta tot sol a les composicions escrites amb els primers freds. Cançons solitàries i acabades de sortir del forn, acords urgents que brollen lliures d’artificis, radicals, entre el fatalisme dels finals i l’esperança dels inicis.
El paradís musical d’en Gasion roman tranquil en un estil tan íntim i personal com d’enorme calat quant al missatge que amaga. La seva és una sensibilitat que vesteix indumentària informal malgrat que elegant, però on res és aparent ni de franc, sinó autèntic, de carn i os, real. La seva veu reposada i dúctil, envoltada per un bonic i efectista contrapunt instrumental, embolcalla agres radiografies d’aquest present incert que no ens toca més que suportar, que deixa entreveure una altra realitat del nostre dia a dia convertint en formós i màgic l’amor i en transcendents les més senzilles i insignificants històries que ens envolten. Des de la perspectiva d’un món interior aparentment petit però que és tot al contrari, les seves cançons demostren que a la vida, la de tots nosaltres, poden i mereixen coexistir més pensament i actitud que aquests que, segons sembla, alguns ens volen imposar.

Javier de Castro

LAIA SOLER TORRENTE

Lleida, 1991

Ha estudiat Periodisme i va ser administradora del bloc literari Alas de papel durant cinc anys. També és redactora de la revista on line Off the Record, especialitzada en literatura juvenil. 

Podeu trobar-la a Twitter (@SeleneLilac), Goodreads (Laia Soler) i Facebook (Laia Soler Torrente).

ELS DIES QUE ENS SEPAREN

SOLER, Laia. Els dies que ens separen. Plataforma , 2013
ISBN: 9788415750246

La jove escriptora Laia Soler acaba de publicar la seva primera novel·la, guanyadora del primer premi literari La Caixa/Plataforma. Té prevista la presentació de l'obra a la llibreria Caselles de Lleida el proper 12 d'abril a les 19:00 hores.

Els dies que ens separen ens ofereix una història romàntica ambientada entre la Barcelona de 1914 i l'actual. Narra la història de l'Abril, una noia del present que somia totes les nits amb la Marina i el Víctor, una parella de la Barcelona de 1914. Poc a poc, el lector coneixerà tots els detalls de la intensa història d'amor que van viure els protagonistes de començaments del segle XX, així com la relació que els uneix amb l'Abril. La novel·la representa també un homenatge a la ciutat de Barcelona i als seus llocs més emblemàtics.

L'autora ha sorprès al jurat per la treballada caracterització dels personatges, el domini de la tècnica narrativa i l'excel·lent documentació que ha portat a terme. En paraules de Francesc Miralles es tracta d'un "sorprenent debut, tant per la joventut de l'autora com per l'elaborada màgia que emana de la novel·la".

LA CULTURA A LLEIDA

La cultura a Lleida. Diari La Mañana, 2011

DL: L-1178/11

L’obra, un esforç col·lectiu signat per noms de prestigi en llurs respectives especialitats, ofereix una profunda perspectiva sobre camps molt diversos, tant pel que fa a la creació artística (des de la pintura, la música i el teatre fins a la dansa i la fotografia) com a la participació associativa en el món cultural, la cura de les infraestructures culturals, la gestió del patrimoni, la revitalització i el manteniment de la cultura popular i fins i tot l’ordenació del nou urbanisme a la capital de Ponent.

El llibre compta amb el testimoni il·lustratiu d’artistes plàstics de renom i les anàlisis de reconeguts especialistes. Joan J. Busqueta col·labora amb Escenari i testimoni. Entorn d’alguns elements del patrimoni històric al paisatge urbà de la ciutat de Lleida.

A FER PUNYETES!

CAPDEVILA, Llorenç. A fer punyetes! Barcanova, 2012

ISBN: 9788448929114

Tot comença quan uns encaputxats entren, de nit, a l'institut de Vilanova del Tossal i ho destrossen tot. L'endemà, s'han de suspendre les classes i tothom es demana qui deuen ser els autors dels desperfectes.

L'Eduard, el protagonista d'aquesta novel·la, no sap què fer. Li agrada estar amb els seus amics de sempre al Lokal, on es troben habitualment. Allà xerren, beuen i escolten música. Però darrerament també l'atrau una altra mena de diversió: la que li ofereix la colla de l'Albert i el Kevin, als quals agrada viure al límit amb les drogues, la violència i l'alcohol. L'Eduard se sent arrossegat per tot de dubtes que el porten a debatre's entre continuar estudiant o enviar-ho tot a fer punyetes.

Aquesta és la segona novel·la juvenil que publica Llorenç Capdevila.

UN SEGLE D'HISTÒRIA DE CATALUNYA EN FOTOGRAFIES

Aquesta obra en 4 volums vol oferir una visió diferent del passat de Catalunya a través de la fotografia en blanc i negre.

El 10 de novembre de 1839, molt poc després de la invenció del daguerreotip a França, una imatge de l'edifici de la Llotja de Barcelona sobre una placa de coure esdevingué la primera fotografia obtinguda a l'Estat espanyol. Aquest era només un exponent de l'ampli procés de canvi científic, tecnològic i cultural iniciat a l'Europa del primer terç del segle XIX.

A Catalunya aquesta transformació presentà algunes singularitats, atès que la Revolució industrial s'hi desenvolupà en un marc polític convuls, determinat per la realitat d'una Espanya que no acabava de desprendre's ni de les velles estructures absolutistes, ni de la depressió endèmica d'una societat rural, que encara depenia dels fenòmens naturals.

S'ha comptat amb la participació d'un nombrós equip d'historiadors i documentalistes. La direcció general del projecte és de Manel Risques, doctor en història contemporània. La direcció del primer volum ha anat a càrrec de Conxita Mir.

1r volum: Un temps entre el passat i el futur (fins el 1931)

2n volum: Temps de reforma, guerra i revolució (1931-1939)

3r volum: Temps de dictadura (1939-1969)

4t volum: Temps de crisi i de transició (1969-1980)

EVA ESPEJO FAJARDO

Lleida, 1987. Titulada en Teatre Musical i Post-grau especialitzat en dansa. Titulada per la Royal Academy of Dance de Londres com a ballarina i professora. Màster en comèdia musical. Guanyadora del primer premi del jurat en estil clàssic individual de la Beca Mercè Mor 2007 i del segon premi al millor curt musical 2013. En televisió, ha actuat al programa de TV3 El català de l’Any, ha presentat el programa Festes i Tradicions de La Manyana Televisió, ha fet de ballarina per la desfilada d'inauguració de Pronovias 2012 i també en diferents spots publicitaris i videoclips. Ha participat en els musicals "Cop de Rock", "Peter Pan" i "Hoy no me puedo levantar" i en la pel·lícula documental "L'endemà".

COP DE ROCK

COP DE ROCK és un missatge d’amor, d’admiració, i d’agraïment a les bandes mítiques que van fer possible el miracle del ROCK CATALÀ a principis de la dècada dels 90 del segle XX i fins als nostres dies. També és un missatge d’estímul i record a un públic enfervorit que va omplir a vessar els recintes on tocaven, i que, amb el seu suport i amb l’expressió dels seus desigs i sentiments, van modelar i donar sentit a aquest moviment musical que va moure tota una generació.

El nostre missatge està ficat dins d’una ampolla, com tots els missatges llegendaris; una ampolla que sura per la Mediterrània i que cerca els seus destinataris de dalt a baix dels Països Catalans. Va adreçat a tots aquells que, en el seu moment, van ser fidels seguidors del ROCK CATALÀ, i també va adreçat als que no ho van ser (amb l’esperança que ara se’n facin), però també, el nostre missatge va adreçat als més joves, a aquells que encara anaven amb bolquers quan va començar aquest fenòmen, i als més grans que no van exampar el moment i que ara tenen una bona oportunitat per gaudir-ne.

Perquè estem convençuts que les cançons que van sonar en aquesta època són inmortals i algunes d’elles han esdevingut autèntics himnes.

El guió i la direcció d'aquest musical de Dagoll Dagom sobre el Rock català van a càrrec de Joan Lluís Bozzo. L'alpicatina Eva Espejo fa els papers de Berta i Cíntia.

AHIR VAIG OBRIR ELS ULLS

Aquest nen que acaba d'obrir els ulls, entremaliat, curiós, lúcid, no entén els adults ni el món que l'envolta. Amb una frescor innocent ens va explicant les seves reflexions, petites històries entranyables, gracioses, plenes de veritat. Perles lligades una rere l'altra que llueixen per si soles i van explicant una història que aporta molta claror a l'època obscura que li ha tocat viure. Amb una narrativa àgil, rica, innovadora, la Maria Pons ens atrapa des de la primera línia fins a la darrera, ja que va directa als sentiments.

NUTRIGENÓMICA Y NUTRIGENÉTICA. HACIA LA NUTRICIÓN PERSONALIZADA

Una epidèmia nutricional marcarà el segle XXI: les malalties infeccioses han deixat de ser la principal causa de mortalitat, hi apareixen com a primera causa les malalties derivades d'una inadequada nutrició.

La seqüenciació del genoma humà i els avenços en genòmica, aplicats al camp de la nutrició i la salut humana, han donat lloc a la Genòmica Nutricional. La nutrigenòmica ha permès l'aparició del concepte de dieta personalitzada: una nutrició adaptada a les necessitats individuals amb la qual s'inaugura l'era de la nutrició preventiva. Després d'una dècada d'avenços en la investigació de la nutrigenòmica, ha arribat el moment de revisar i donar a conèixer els fruits d'aquesta disciplina i les seves aplicacions a totes les empreses i professionals del sector: clíniques i hospitals, farmàcies, nutricionistes, dietistes, endocrins, genetistes, fisiòlegs, empreses de la indústria alimentària, responsables de polítiques de salut de l'Administració Pública...

Escrita amb llenguatge rigurós i didàctic, aquesta obra posa a l'abast de tothom, professionals o no, les claus per entendre una revolució científica i social que pot canviar la vida de molts en un futur pròxim.                                                                                                                                                                                                                                  

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "AHIR VAIG OBRIR ELS ULLS"

Maria Pons presenta el proper dia 16 la novel·la Ahir vaig obrir els ulls, editada per Pagès Editors. L'acte, que tindrà lloc a la Sala d'actes de la Biblioteca Pública de Lleida a les 19:30 hores, anirà a càrrec de Matías López i Lluís Pagès.

REINALD PAMPLONA GRAS

Sant Boi de Llobregat, 1963

Catedràtic de Fisiologia de la Universitat de Lleida. Actualment és responsable del grup d'investigació de Fisiopatologia Metabòlica, director del departament de Medicina Experimental de la UdL i subdirector de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Lleida. Llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i amb una formació pre i postdoctoral a Barcelona, Madrid i Columbia. Ha centrat les seves investigacions en l'estudi del paper de l'estrès oxidatiu en el procés d'envelliment i les malalties associades a l'edat i la seva modulació mijançant intervencions nutricionals. Acredita més de 150 publicacions internacionals que han estat citades en més de 3.000 ocasions, ha escrit com autor o coautor més de 20 llibres científics sobre l'envelliment, ha impartit més de 50 conferències en congressos científics nacionals i internacionals, ha participat en més de 30 projectes d'investigació bàsica i aplicada i ha rebut diversos premis nacionals i internacionals en reconeixement a la seva activitat científica.

Enllaços a entrevistes i notícies relacionades:

http://www.tv3.cat/videos/3074730

http://www.araponent.cat/noticia/32717/la-udl-presenta-un-llibre-sobre-la-mala-nutricio

http://www.youtube.com/watch?v=wZgObQXZuo0

http://www.tv3.cat/videos/3202670/mapaweb.htm

http://noticias.universia.es/ciencia-nn-tt/noticia/2009/02/13/576387/universitat-lleida-impulsa-unico-centroespana-docencia-e-investigacion-nutrigenomica.html

SOTA EL CEL D'ISTAMBUL

Ella. La Regina és una dona que encadena relacions de parella desafortunades i sent el desesper d'algú que pensa que mai coneixerà la persona adequada amb qui compartir la seva vida. Però la literatura i la lectura la porten a descobrir-lo a ell, un home que la fascina. Ell, és en Francesc, un escriptor d'èxit però ple de dubtes vitals. Es coneixen i s'enamoren, i junts comencen un viatge real que els porta des de les terres de Lleida a diverses ciutats europees, però sobretot a Istambul.
Istambul, una ciutat que amb la bellesa del seu cel els embolcalla i actua com a testimoni silent d'un altre viatge, el viatge interior i més personal que despulla davant del lector la veritable essència i la natura certament humana dels seus protagonistes.

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE "SOTA EL CEL D'ISTAMBUL"

La Biblioteca us convida el proper divendres 16 de desembre a les 8 de la tarda a la presentació del llibre Sota el cel d'Istambul de Rosa M. Giralt. La presentació anirà a càrrec de l'escriptora Maria Pons i comptarem amb la presència de l'editor Germán París. L'acte tindrà lloc a la sala d'actes del Casal.

Aquesta és la seva tercera novel·la.

MANUEL DE MONTSUAR: CONTRA L'AUTORITARISME

Joan J. Busqueta presenta un llibre basat en la figura de Manuel de Montsuar (1410-1490). Aquest volum forma part de la col·lecció Biblioteca de lleidatans il·lustres i explica la gran figura medieval de Lleida que va transformar la ciutat. Manuel de Montsuar, jurista i canonge, donà impuls a la construcció de l'antic Hospital de Sant Maria -actual IEI- i decidí introduir la imprenta de Gutenberg a Lleida, essent una de les primeres ciutats de la Península en tenir aquest invent. Montsuar estava implicat en la finalització del claustre de la Seu Vella, d'un pòrtic de la Porta dels Apostols i en la reforma de Santa Maria l'Antiga. Altres mèrits d'aquest personatge foren la restauració de l'antic edifici de la Cancelleria de l'Estudi General i el Palau Episcopal.

Fou canonge-degà de Lleida el 1451, vicari general de la diòcesi, presidí la Generalitat (Diputació del General) de 1461 a 1464 i, finalment, fou canceller de l'Estudi General.

RAMÓN FERNÁNDEZ-PAREDES MESTRES

Nascut a Lleida el 1953 és metge especialista en cirurgia cardiovascular. Iniciat a la Masoneria l'any 1986, fou fundador i Venerable Mestre de la Respectable Logia Silenci de Lleida. Ha estat Gran Oficial de la Gran Logia de Espanya i de la Gran Logia Provincial de Catalunya, membre electe del Gran Cónclave de la Gran Logia de Espanya i membre de la Comisión de Instrucción del Tribunal de Justicia Masónica per designació del Gran Mestre. És cavaller Kadosh 33º del Ritus Escocès Antic i Acceptat i ha presidit el Sobirà Capítol Rosacruz Méndez Núñez de Lleida. En l'actualitat és membre actiu del Consell de Cavallers Kadosh Unión Fraterna de Barcelona.

UN TOMB PER LA HISTÒRIA D'ALPICAT

El dia 25 de març de 2011 va tenir lloc la presentació del llibre Un tomb per la història d'Alpicat, llibre gràfic escrit per l'historiador local Fabià Corretgé i il·lustrat pel dibuixant Marçal Abella.

Es tracta d'una publicació que vol acostar la història del nostre poble a petits i grans d’una forma gràfica, divertida i amena, alhora que rigorosa, una nova manera de veure la nostra història, amb dibuixos, il·lustracions i recreacions de com podia ser la vida al nostre municipi.

Aquest llibre és una síntesi històrica del passat d'Alpicat, fruit de la col·laboració entre un historiador i un il·lustrador. És un viatge en el temps que ens apropa tot allò que sempre hem imaginat i hem volgut saber i que ara podem descobrir: el poble, la gent, l'església, el paisatge, els fets...

Cada vinyeta és una pinzellada que, d'una forma gràfica i concisa, ens evoca els esdeveniments més importants de cada període. Una obra feta amb rigor, amb caràcter pedagògic, entenedora per a tothom i destinada a un ampli públic.

Passejant pels carrers i camins del nostre terme podrem descobrir el com, el quan i el perquè de l'actual Alpicat, allò que els nostres avantpassats van viure, els successors que van marcar les generacions anteriors i que h an definit el nostre present.