JORDI SOUTO

Nascut a Malpàs el 1965. Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona (UB), màster en Anàlisi Política per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), postgrau en Anàlisi Política, Estratègies i Decisions per la UOC, estudis de Ciències Empresarials per la Universitat de Lleida (UdL) i participant al Programa 2012 d’Estratègies d’Innovació i Lideratge per a la Gestió Pública d’IESE.

Ha dedicat la major part de la seva trajectòria professional a la docència, primer al col·legi Maristes Montserrat de Lleida i després com a funcionari del cos de professors d’ensenyament secundari.

En el període 2007-2011 ha esta vocal del Consell Rector de l’Institut Municipal d’Educació de l’Ajuntament de Lleida.

Ha estat el director dels Serveis Territorials a Lleida, l’Alt Pirineu i l’Aran del Departament de Governació i Relacions Institucionals. Membre de les Comissions Territorials d’Urbanisme de Lleida i de la Val d’Aran, del Consell Rector de l’IDAPA, de la Junta de Govern del Consorci del Montsec, del Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès, de la Junta General del Consorci del Museu de l’Aigua dels Canals d’Urgell i del Consell d’Administració del Consorci del Transport Públic de l’Àrea de Lleida, Autoritat Territorial de Mobilitat.

Conseller Nacional d’UDC, membre del Comitè Executiu de la Intercomarcal de les Terres de Lleida i vicepresident del Comitè Local de la ciutat de Lleida. Desprès de les eleccions de 2015 va ser elegit senador per Lleida.

TRADUCCIONS

Surten publicats en castellà dos llibres de Llorenç Capdevila, un d'ells amb traducció del propi autor. El secreto del bandolero és una novel·la juvenil d'aventures i Serrallonga, el último bandolero és una biografia novel·lada del cèlebre bandoler Joan Sala. És tracta d'una novel·la d'intriga ambientada en la Catalunya del segle XVII. Ambdues novel·les les trobareu també disponibles a la biblioteca en la seva versió original en català.

LA MAROMA

LA MAROMA és el primer volum de la col·lecció “Fulls d’Alpicat” que edita l’Ajuntament d’Alpicat amb la col·laboració de l’IEI. La seva autora va realitzar ara fa 6 anys un treball de recerca del Postgrau de Jocs Tradicionals, fruit del qual n’és aquest llibre.
El llibre es presenta en forma de fitxes (97 en total) amb dibuixos explicatius fets pel Marçal Abella. Hi trobem jocs de falda, jocs de pilota, jocs cantats, jocs de rotllana, jocs d’exterior, jocs de files, jocs de cartes, jocs de corda i confecció de jocs. Es tracta de jocs tradicionals jugats i viscuts a Alpicat fa aproximadament 60 anys i representa una manera de recuperar la història d’Alpicat a través del joc tradicional i de les vivències dels nostres padrins i padrines, que deixen palesa una forma de divertir-se més social i menys materialista i on predominaven els jocs al carrer, en llibertat.
El mètode de treball va consistir a desplaçar-se durant uns quants diumenges a la Llar de jubilats d’Alpicat per fer les entrevistes i recollir anècdotes i jocs. Els padrins i padrines van mostrar des del començament el seu entusiasme per participar i compartir amb la Montse els seus jocs d’infantesa i ella els ha volgut agrair la seva col·laboració deixant constància dels seus noms a cada joc explicat, encara que malauradament alguna d’aquelles persones ja no estigui entre nosaltres.
Les fitxes són senzilles. Apareix el títol del joc, el tipus de joc, lloc on es jugava, el material necessari i el nombre de jugadors. Seguidament, es fa una descripció breu del joc en qüestió i, si és el cas, es transcriu la cançoneta. El dibuix és un complement important, ja que representa amb claredat la idea essencial del joc.
Com no podia ser d’altra manera, el títol d’aquest recull correspon a un joc. La maroma és un joc de files cantat que la Rosita Goixart li va explicar a la filla de la Montse i que com gairebé tots els jocs d’aquest llibre es jugava al carrer i en grup.
Hi trobareu les cançonetes que ara canten els nostres fills i néts i que potser nosaltres mateixos cantàvem de petits, com ara ... ¿Dónde están las llaves?, Les nenes maques, El patio de mi casa, Al corro de la patata o Un, dos, tres, pica paret. També apareixen explicats els jocs de les bitlles, la gallineta cega, el veo veo, la xarranca, el cocherito leré, el buli o els patacons –que es feien amb cartes de baralles velles o amb xapes de cervesa i que avui en dia són els famosos “tazos” que costen 1€ cada dos.

CHARLES BAUDELAIRE. VINT-I-CINC FLORS DEL MAL

Volum 50 de la Col·lecció Versos que dirigeix Pere Rovira, editat per l'Aula de Poesia Jordi Jové de la Universitat de Lleida al juny de 2008.

El professor i poeta Pere Rovira ha preparat en aquesta ocasió una acurada selecció de 25 poemes del poemari Les flors del mal de Charles Baudelaire, que ell mateix ha traduit. El llibre ofereix també la versió original en francès.

RECORD DE DIVINA ESTEVE I QUINTANA

Un llibre farcit de testimonis i de records de companys i amics de la Divina.

Divina Esteve i Quintana, nascuda a Vilaller l’any 1958, morí d’accident d’helicòpter l’any 2002 mentre feia de delegada de Comerç, Industria i Turisme. Professora a la Universitat de Lleida. Casada i amb dos fills, la família era l’eix central d’una vida apassionada per la millora de la cosa pública.

TROBADA SOLIDÀRIA

El passat 19 de febrer va tenir lloc a la sala d'actes del Casal una xerrada-col·loqui a càrrec de la pedagoga Victòria Subirana, fundadora de l'ONG Fundació Vicki Sherpa Eduqual, que té com a finalitat l'establiment de projectes educatius de qualitat per als nens i nenes de les classes socials més marginades del Nepal. Aquesta fundació ha rebut nombrosos premis i distincions al llarg dels seus 19 anys de vida i té establerts tres centres educatius al Nepal i un altre en projecte. Precisament per aquest nou projecte, la Montse Prats i l'ONG Alpicat Solidari van lliurar-li un taló per un valor de 4000 €, recaptats amb la venda de La Maroma, llibre escrit per la Montse Prats, il·lustrat pel Marçal Abella i editat per l'Ajuntament d'Alpicat.

CATALUNYA. AIXI SI "MÉS GRAN QUE MAI"

El llibre proposa possibles projectes i idees per a engrandir la petita i mitjana empresa, en una nova forma d’agricultura i ramaderia.
Dóna idees per a la reforma de la concepció d’agricultor i ramader i per a la reestructuració del sistema agrícola i ramader. També comenta un projecte per a la reforma del sector porcí català i del sector productor d’avellanes, i per a millorar el funcionament frutícola, i a la vegada parla sobre la problemàtica de les ametlles i de com enfocar una nova concepció de futur.

SÍNDROME DE DOWN. ASPECTOS MÉDICOS ACTUALES

El llibre pretén actualitzar aspectes clínics a partir de l’experiència d’un grup de professionals que desenvolupen una tasca assistencial interdisciplinària i especialitzada, d’orientació eminentment preventiva, en el Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down des de l’any 1987 fins a l’actualitat i reflectida en més de 1600 històries clíniques. L’obra s’estructura en tres parts.
La primera descriu els aspectes genètics de la síndrome i les tècniques diagnòstiques d’estudi genètic. També es fa un repàs de les proves de detecció prenatal, la seva fiabilitat i indicacions, i alhora un repàs dels factors que s’han de tenir en compte al realitzar el consell genètic.
A la segona part es descriuen les principals patologies de la síndrome, considerades per especialitats i exposades sota un cert ordre cronològic en la seva possible aparició, distingint la seva importància, les seves aproximacions diagnòstiques i concloent amb unes consideracions pràctiques de cada autor, derivades de la percepció actual dels problemes i de la seva experiència personal.
Finalment, la tercera part descriu el Programa de Salut del Centre Mèdic Down, que sintetitza les intervencions preventives sistemàtiques mínimes que s’haurien de fer als nens i adults atesos en aquest centre, actualitzades anualment d’acord amb les aportacions científiques més recents i l’experiència del propi centre.
L'alpicatí Agustí Serés Santamaria és un dels autors del capítol de la primera part titulat “Genètica, diagnòstic prenatal i consell genètic”.

ELS JUTGES DE PAU. 150 ANYS AL SERVEI DE LA JUSTÍCIA

Els jutges de pau són presents en 897 municipis de Catalunya, allí on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció. Aquests jutges, molts d'ells sense formació jurídica, esdevenen el primer esglaó de l'organització judicial. Homes i dones al servei dels seus veïns, que amb sentit comú i bon criteri administren una veritable justícia de proximitat.

En aquest llibre trobarem les seves reflexions, vivències, anècdotes, poemes, referències històriques i de l'associació que els agrupa, valors, humanitat i esperit de servei. Més de 150 anys són la seva trajectòria, una llarga experiència a tenir en compte.

El Sr. Antoni Gilart Narcís, jutge de pau d'Alpicat, participa en aquest llibre a l'apartat d'anècdotes i records.

L'ESCRIPTURA I EL LLIBRE EN L'ERA DIGITAL

Aquest llibre recull els textos de les reflexions que van tenir lloc en l’encontre de creadors “L’escriptura i el llibre en l’era digital”, celebrat els dies 25, 26 i 27 de maig de 2005 al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.
Pere Rovira és el moderador de la taula rodona “L’escriptura en present” amb la participació de David Castillo, Antoni Clapés, Isaki Lacuesta, Biel Mesquida, Miquel de Palol i Núria Perpinyà.

TECNOLOGÍA DE SUSTRATOS

Aquest llibre recull les ponències impartides en el curs d’especialització celebrat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida el 1998, oganitzat per J. Narciso Pastor.
El llibre inclou les conferències impartides per 12 professionals especialistes del sector de la producció hortícola ornamental i forestal. En ell s’inclouen aspectes que tracten de donar resposta a la utilització del substrat en distints tipus de vivers dedicats a la producció de plantes, especialment en un context de renovació tecnològica com en el que ens trobem. Els substrats i medis de cultiu juguen un paper fonamental en moltes explotacions viverístiques hortícoles, ornamentals i forestals. La major demanda en el sector productiu d’aquest tipus de materials implica que el coneixement de les seves característiques, comportaments, utilització, etc. ha d’ésser l’adequat per la seva correcta gestió i utilització. També es fa referència a la utilització de substrats en el món de la jardineria i els espais verds.
Per últim, es plantegen aspectes relacionats amb l’aparició de nous materials autòctons que poden substituir parcialment als que tradicionalment s’han anat utilitzant, encaixant a més a més amb la dinàmica de sensibilització social cap a l’esgotament de recursos no renovables, cada cop amb més importància en el món en què vivim.

DESIGUALTATS SOCIALS ALS BARRIS DE LLEIDA

Aquest llibre és una anàlisi empírica sobre les desigualtats socials als barris de Lleida. L’estudi posa en relació variables d’àmbit socioinstructiu amb variables d’integració al medi com ara el coneixement del català, passant per una anàlisi dels equipaments socials i la participació ciutadana. L’estudi d’aquestes variables permet aproximar-se a la diversitat sociocultural de la ciutat de Lleida. La concepció teòrica que empra l’estudi es basa en la idea de ciutat educadora. Aquesta concepció es fonamenta en tres accions, l’urbanisme com a element integrador social, l’educació com a formació que ha d’equilibrar els nivells socioculturals dels ciutadans i la participació individual o col·lectiva en l’entramat social.

PERCEPCIONS, PRÀCTIQUES I DIMENSIONS DELS SECTORS CULTURALS A LLEIDA

Aquest llibre s’ha fonamentat en uns estudis empírics realitzats a Lleida a partir dels quals s’ha intentat establir una visió sobre els consums, hàbits i pràctiques culturals de la població. A més, l’ús de metodologies diferents ha permès conèixer les concepcions, motivacions i dificultats amb les quals s’enfronten els individus amb relació al tema de la cultura. En definitiva, les anàlisis empíriques constitueixen una excusa per incitar a la reflexió sobre tres aspectes interessants com ara la consideració restringida del concepte de cultura, la necessitat d’educar la població atès que la cultura abasta tots els dominis i accions de l’home en societat i, per tant, una ciutadania menys condicionada pels mitjans de comunicació i, finalment, la potenciació i participació de la ciutadania en la creativitat i producció de la cultura.
El llibre està escrit en coautoria entre Dolors Mayoral Arqué i Antoni Giró Parramona.

LES DESIGUALTATS OCULTES: LLENGUA, CULTURA I EDUCACIÓ

D’antuvi, l’anàlisi de les desigualtats que es produeixen en el sistema educatiu s’ha plantejat més com el resultat de diferències cognitives referides a la possessió d’un coeficient intel·lectual determinat que com el resultat de diferències culturals. Tanmateix, ambdós plantejaments s’emparen en dues concepcions ideològiques diferents: la primera atribueix l’èxit o fracàs escolar dels individus a les possibilitats i limitacions pròpies mentre que la segona considera la influència cultural del medi molt important en el desenvolupament psicològic dels infants. Aquest treball s’insereix en aquesta segona perspectiva i té com a objectiu escatir tota una sèrie de relacions entre l’educació dels nois/es, el seu desenvolupament lingüístic i la influència que, en aquest desenvolupament, té el capital cultural familiar. Per aquest motiu es fonamenta en un estudi empíric realitzat a la ciutat de Lleida amb una mostra representativa de tots els nois i noies que han cursat els estudis de primer curs d’Ensenyament Secundari Obligatori a la mateixa ciutat.
El llibre està escrit en coautoria entre Dolors Mayoral i Fidel Molina.

DONES I LITERATURA A LLEIDA

Dones i literatura a Lleida va ésser promogut des del Consell Municipal de la Dona, òrgan consultiu i representatiu dels grups i entitats de dones de la ciutat de Lleida, una idea que volia donar presència i protagonisme a les dones lleidatanes a través del reconeixement públic del seu treball. Es va aprofitar la celebració del Dia Internacional de les Dones per fer-ho. Mitjançant una convocatòria oberta es va convidar les escriptores lleidatanes a participar-hi. L’excel·lent resposta va permetre comptar amb la participació de dones amb perfils molt diversos: des d’escriptores de professió amb una trajectòria dilatada i de prestigi en el món literari fins a dones que s’iniciaven en l’escriptura amb una gran vocació però sovint des de l’anonimat.
L’obra s'estructura en dues parts: una primera que reuneix els relats de les autores que són escriptores professionals, que havien estat guardonades o bé havien estat promotores de l’activitat literària; en la segona part es mostra una selecció de textos dels relats breus de les autores que, tot i no disposar d’un currículum literari –en el moment de la publicació d’aquest llibre-, es dediquen a la creació literària, esforç del qual els paràgrafs aquí reproduïts en donen un bon testimoni.

ELS DIARIS DE PASCAL

Llorenç Capdevila novel·la una sèrie emesa a TV3 sobre la figura del fotògraf francès Pascal Danglà. El protagonista és enviat com a corresponsal a Barcelona el 1929 per tal de cobrir la inauguració de l’Exposició Universal. En aquesta ciutat es retroba amb una amiga de la infància que és una periodista compromesa. Ella el posarà en contacte amb diferents persones en un moment decisiu com són els mesos anteriors a la proclamació de la República de 1931. La seva estada s'acaba allargant i així és testimoni de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República, la mort de Francesc Macià i l’esclat de la Guerra Civil.
A través dels diaris de Danglà el lector coneix la Barcelona de l’època. Encara que el protagonista és un personatge fictici els fets relatats són verídics.

HISTÒRIA DE LLEIDA. BAIXA EDAT MITJANA

Aquest volum s’estructura en cinc capítols, dedicats a conèixer el conjunt de manifestacions de la vida ciutadana: les activitats econòmiques, l’urbanisme, els grups socials i les minories religioses –jueus i moriscos-; el desenvolupament de la vida municipal; la fundació, els avenços i els problemes de la universitat; el món de l’Església –dominat per la majestuosa Seu de Lleida, un edifici que ens mostra a bastament el poder assolit pel bisbat i el capítol de la catedral- i, finalment, les reaccions de la ciutat en temps de crisi. Es pot conèixer la ciutat de Lleida en l’època de la que segurament ha estat la seva màxima esplendor.

LES UNIVESITATS DE LA CORONA D'ARAGÓ, AHIR I AVUI. ESTUDIS HISTÒRICS

Recull dels estudis realitzats pels màxims especialistes en la història de les universitats de la Corona d’Aragó (Lleida, Perpinyà, Osca, Girona, Barcelona, Mallorca, València, Saragossa, Gandia i Cervera), tot partint de la universitat medievalitzant fins a la modernització i actualització de la vida acadèmica i científica.
Des dels orígens de les universitats europees a l’Edat Mitjana fins a les prospectives del segle XXI, l’evolució dels estudis universitaris ha estat marcada per diversos factors: les autoritats acadèmiques, el finançament, la metodologia docent, el professorat, l’alumnat, etc.
Aquest estudi, coordinat pels professors de la Universitat de Lleida Joan Busqueta i Juan Pemán, recull la història de les universitats del territori catalanoaragonès des dels vessants polític, sociocultural, jurídic, institucional i acadèmic.
Joan Busqueta escriu el prefaci del llibre titulat "Lleida, ciutat del primer estudi general de la Corona d’Aragó".

HISTÒRIA DE LLEIDA. FINAL DEL SEGLE XX

Tots els capítols del llibre, com indica el seu autor, segueixen una estructura similar. Normalment, sempre s’inicia el text amb una breu introducció temàtica des d’una perspectiva històrica a llarg termini que permet entendre les grans oscil·lacions succeïdes i, sobretot, els elements de continuïtat que són presents en l’actualitat. A aquesta part introductòria i lògicament molt breu, li segueix una anàlisi més detallada del període que va des de la postguerra fins als anys setanta.
La part central del capítol està dedicada a la presentació i anàlisi de les dades que cobreixen el període comprés entre el final dels anys setanta i el dels anys noranta, es dóna, així, una visió global del final de segle. Les aproximacions varien en funció de les dades disponibles, i especialment, d’aquelles que han estat elaborades en altres treballs i s’han pogut utilitzar en la redacció. Per a alguns apartats s’ha elaborat la informació expressament.
El volum està estructurat en cinc capítols, a més a més d’aquesta introducció i d’unes conclusions. El primer capítol, “Evolució urbana i configuració morfològica”, constitueix la presentació de la ciutat actual. En un primer apartat es repassa la història urbana de Lleida tot destacant-hi les principals etapes de creixement, i d’aquestes, pel que fa a l’actualitat que ens interessa, les petjades que hom pot percebre en l’estructura urbana contemporània. A aquesta, la segueix la descripció de l’estructura física i morfològica de la Lleida actual, és a dir, del viari, parcel·lari, edificació i grans usos del sòl.
El segon capítol, “La població”, descriu les característiques demogràfiques, socioeconòmiques i culturals de la població lleidatana. El tercer capítol, “La base econòmica i la distribució de l’activitat” descriu els trets bàsics de l’economia local.
El quart capítol està dedicat a la “Planificació urbana i el creixement de la ciutat”. S’inicia amb la descripció del Pla General Municipal d’Ordenació Urbana de 1979. També trobem dues qüestions amb apartats específics. La primera, la situació de degradació i la lenta recuperació del centre històric; la segona, l’impacte que en el paisatge urbà i el creixement urbanístic ha tingut el desplegament de la Universitat de Lleida i la formació del seu campus dispers a la ciutat.
El cinquè capítol constitueix una anàlisi de com la ciutat articula al seu entorn un ampli territori. En un apartat d’aquest capítol s’estudia l’àrea que sense pertànyer a Lleida està més integrada a la ciutat. Es tracta d’aquells municipis, en bona part amb creixement demogràfic en els últims anys, que s’estan convertint en àrees residencials de població que es desplaça diàriament al centre per raons de treball o estudi i que constitueix un espai de gran cohesió.
Les conclusions constitueixen un breu assaig de síntesi.

TRANSFORMACIONS TERRITORIALS A CATALUNYA (SEGLES XIX-XX)

Aquest llibre analitza les transformacions demogràfiques del món rural i de les ciutats, de l’agricultura, la ramaderia i la indústria, de les comunicacions, de la divisió administrativa i de la producció de cartografia. La col·lecció de capítols, en el seu conjunt, proporciona una síntesi de l’evolució del territori català en l’època contemporània.
Joan Vilagrasa Ibarz és qui té cura de l’edició del llibre, i a la vegada, fa la presentació del mateix en “La tradició catalana de geografia històrica”.
Juntament amb Joan Ganau Casas elabora l’apartat ”Les ciutats i la xarxa urbana”.