Un llibre farcit de testimonis i de records de companys i amics de la Divina.
El llibre proposa possibles projectes i idees per a engrandir la petita i mitjana empresa, en una nova forma d’agricultura i ramaderia.
El llibre pretén actualitzar aspectes clínics a partir de l’experiència d’un grup de professionals que desenvolupen una tasca assistencial interdisciplinària i especialitzada, d’orientació eminentment preventiva, en el Centre Mèdic Down de la Fundació Catalana Síndrome de Down des de l’any 1987 fins a l’actualitat i reflectida en més de 1600 històries clíniques. L’obra s’estructura en tres parts.
Els jutges de pau són presents en 897 municipis de Catalunya, allí on no hi ha jutjats de primera instància i instrucció. Aquests jutges, molts d'ells sense formació jurídica, esdevenen el primer esglaó de l'organització judicial. Homes i dones al servei dels seus veïns, que amb sentit comú i bon criteri administren una veritable justícia de proximitat.
Aquest llibre recull els textos de les reflexions que van tenir lloc en l’encontre de creadors “L’escriptura i el llibre en l’era digital”, celebrat els dies 25, 26 i 27 de maig de 2005 al Campus de Cappont de la Universitat de Lleida.
Aquest llibre recull les ponències impartides en el curs d’especialització celebrat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida el 1998, oganitzat per J. Narciso Pastor.
Aquest llibre és una anàlisi empírica sobre les desigualtats socials als barris de Lleida. L’estudi posa en relació variables d’àmbit socioinstructiu amb variables d’integració al medi com ara el coneixement del català, passant per una anàlisi dels equipaments socials i la participació ciutadana. L’estudi d’aquestes variables permet aproximar-se a la diversitat sociocultural de la ciutat de Lleida. La concepció teòrica que empra l’estudi es basa en la idea de ciutat educadora. Aquesta concepció es fonamenta en tres accions, l’urbanisme com a element integrador social, l’educació com a formació que ha d’equilibrar els nivells socioculturals dels ciutadans i la participació individual o col·lectiva en l’entramat social.
Aquest llibre s’ha fonamentat en uns estudis empírics realitzats a Lleida a partir dels quals s’ha intentat establir una visió sobre els consums, hàbits i pràctiques culturals de la població. A més, l’ús de metodologies diferents ha permès conèixer les concepcions, motivacions i dificultats amb les quals s’enfronten els individus amb relació al tema de la cultura. En definitiva, les anàlisis empíriques constitueixen una excusa per incitar a la reflexió sobre tres aspectes interessants com ara la consideració restringida del concepte de cultura, la necessitat d’educar la població atès que la cultura abasta tots els dominis i accions de l’home en societat i, per tant, una ciutadania menys condicionada pels mitjans de comunicació i, finalment, la potenciació i participació de la ciutadania en la creativitat i producció de la cultura.
D’antuvi, l’anàlisi de les desigualtats que es produeixen en el sistema educatiu s’ha plantejat més com el resultat de diferències cognitives referides a la possessió d’un coeficient intel·lectual determinat que com el resultat de diferències culturals. Tanmateix, ambdós plantejaments s’emparen en dues concepcions ideològiques diferents: la primera atribueix l’èxit o fracàs escolar dels individus a les possibilitats i limitacions pròpies mentre que la segona considera la influència cultural del medi molt important en el desenvolupament psicològic dels infants. Aquest treball s’insereix en aquesta segona perspectiva i té com a objectiu escatir tota una sèrie de relacions entre l’educació dels nois/es, el seu desenvolupament lingüístic i la influència que, en aquest desenvolupament, té el capital cultural familiar. Per aquest motiu es fonamenta en un estudi empíric realitzat a la ciutat de Lleida amb una mostra representativa de tots els nois i noies que han cursat els estudis de primer curs d’Ensenyament Secundari Obligatori a la mateixa ciutat.
Dones i literatura a Lleida va ésser promogut des del Consell Municipal de la Dona, òrgan consultiu i representatiu dels grups i entitats de dones de la ciutat de Lleida, una idea que volia donar presència i protagonisme a les dones lleidatanes a través del reconeixement públic del seu treball. Es va aprofitar la celebració del Dia Internacional de les Dones per fer-ho. Mitjançant una convocatòria oberta es va convidar les escriptores lleidatanes a participar-hi. L’excel·lent resposta va permetre comptar amb la participació de dones amb perfils molt diversos: des d’escriptores de professió amb una trajectòria dilatada i de prestigi en el món literari fins a dones que s’iniciaven en l’escriptura amb una gran vocació però sovint des de l’anonimat.
Llorenç Capdevila novel·la una sèrie emesa a TV3 sobre la figura del fotògraf francès Pascal Danglà. El protagonista és enviat com a corresponsal a Barcelona el 1929 per tal de cobrir la inauguració de l’Exposició Universal. En aquesta ciutat es retroba amb una amiga de la infància que és una periodista compromesa. Ella el posarà en contacte amb diferents persones en un moment decisiu com són els mesos anteriors a la proclamació de la República de 1931. La seva estada s'acaba allargant i així és testimoni de la fi de la Dictadura de Primo de Rivera, la proclamació de la Segona República, la mort de Francesc Macià i l’esclat de la Guerra Civil.
Aquest volum s’estructura en cinc capítols, dedicats a conèixer el conjunt de manifestacions de la vida ciutadana: les activitats econòmiques, l’urbanisme, els grups socials i les minories religioses –jueus i moriscos-; el desenvolupament de la vida municipal; la fundació, els avenços i els problemes de la universitat; el món de l’Església –dominat per la majestuosa Seu de Lleida, un edifici que ens mostra a bastament el poder assolit pel bisbat i el capítol de la catedral- i, finalment, les reaccions de la ciutat en temps de crisi. Es pot conèixer la ciutat de Lleida en l’època de la que segurament ha estat la seva màxima esplendor.
Recull dels estudis realitzats pels màxims especialistes en la història de les universitats de la Corona d’Aragó (Lleida, Perpinyà, Osca, Girona, Barcelona, Mallorca, València, Saragossa, Gandia i Cervera), tot partint de la universitat medievalitzant fins a la modernització i actualització de la vida acadèmica i científica.
Tots els capítols del llibre, com indica el seu autor, segueixen una estructura similar. Normalment, sempre s’inicia el text amb una breu introducció temàtica des d’una perspectiva històrica a llarg termini que permet entendre les grans oscil·lacions succeïdes i, sobretot, els elements de continuïtat que són presents en l’actualitat. A aquesta part introductòria i lògicament molt breu, li segueix una anàlisi més detallada del període que va des de la postguerra fins als anys setanta.
Aquest llibre analitza les transformacions demogràfiques del món rural i de les ciutats, de l’agricultura, la ramaderia i la indústria, de les comunicacions, de la divisió administrativa i de la producció de cartografia. La col·lecció de capítols, en el seu conjunt, proporciona una síntesi de l’evolució del territori català en l’època contemporània.
La vida dels diferents personatges de la novel·la es creuen a Arkana, una petita ciutat d’interior dins la qual mai passa res. Una sèrie de successos aparentment inconnexos alterarà l’existència dels habitants d’aquesta ciutat. En paraules de l’autora, en una entrevista concedida a un diari, comenta de la novel·la que “hi ha evidències de que res és el que sembla, de la fragilitat de la vida humana, que depenem dels nostres records... i sobre tot que la realitat és com una ceba a la qual se li pot anar traient capes i capes fins fer-la desaparèixer”.
De vegades vivim sense adonar-nos-en de què estem al món. Però tan sols cal que ens esdevingui alguna cosa que trenqui la inèrcia (en podem dir malaltia, mort, amor, desamor, amistat...) per a què ens despertem desconcertats. Del desconcert neixen els interrogants sobre el sentit de la nostra vida. Els personatges de El secreto de mi nombre necessiten respondre a aquests interrogants per a situar-se en una realitat que els produeix desassossec. I busquen les respostes a través de l’escriptura, convertida en reflexió sobre la pròpia trajectòria vital. Aquest procés els porta a reconstruir la seva existència sobre les pàgines que escriuen. Per aquest camí comproven que és possible reinventar la realitat o que, al fer-ho, poden assimilar tot allò que els altera.
Aquest és el títol guanyador del I Premi Leandre Colomer de novel·la d’història de Catalunya atorgat per Columna.
Racó de món va ésser guardonada amb el premi "Vila d’Ascó" l’any 1999. Aquest llibre és un relat actual on es barregen els interessos immobiliaris, les posicions ecologistes i els plantejaments polítics. Al voltant d’un tema força actual i polèmic, la construcció d’un camp de golf, es construeix una trama on els personatges van mostrant els seus aspectes més foscos o la força dels seus ideals.