3/6/16

L'ÚLTIM SANT JORDI DE TEA SPUTNIK


JOVEGUILLE. L'últim Sant Jordi de Tea Sputnik
 
De Falces, 2016

ISBN: 9788460854555

Tea Sputnik, una immigrant que treballa d'escombriaire en una ciutat de Catalunya, decideix ajudar a algú en perill la vigília de Sant Jordi. Sense saber-ho, fent això es veu involucrada en un embolic i perseguida per una banda organitzada.

Al lector se li farà de seguida evident que els protagonistes, les víctimes, de "L'últim Sant Jordi de Tea Sputnik" són gent que viuen al marge de les interessades normes socials que els poderosos ens imposen, de les seves feines, dels seus contractes i de les seves certeses. Gent que treballa a deshora, quan la resta es diverteix o descansa. Però tenen, a diferència de qui acata la submissió que ens reclamen, un sistema de valors en què la solidaritat és pilar fonamental. No sé si afegir que, com la majoria de vegades es tracta, a més a més, d'estrangers -odiosa paraula aquesta-, la seva visió del món i de les relacions humanes sembla marcada per una sociabilitat que entre nosaltres manca des de bastant temps endarrere. Carlos Taibo

2/6/16

OSLO

Rovira Alegre, Emília. Oslo
Viena, 2016
ISBN: 9788483308783

Emília Rovira, amb molt bon criteri, manté sempre d'una manera estricta l'aspecte formal de l'haiku occidental. Però els haikus d'aquest llibre tenen una propietat difícil de trobar entre les incorporacions occidentals de l'haiku. L'Emília assoleix que el rastre religiós-filosòfic budista, amb la duresa pessimista que en caracteritza els orígens, ni es violenti d'una manera abrupta, ni se sotmeti a imitació i maquillatge. Essent poemes en el sentit que entenem des de fa molts segles a occident, contenen en canvi un respecte formal més que sil·làbic a la seva procedència, un respecte que és d'actitud, de perfum, i que jo penso que prové d'una característica sorprenent: l'autora acosta aquesta antiga forma poètica al nostre temps recolzant-se en la remota alegria taoista, que, així, d'una manera imperceptible, substitueix amb suavitat aquella duresa pessimista que he esmentat. Joan Margarit

Obra guanyadora del XLIX Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d'Olot. Haikus en línia 2015.

NOSOTROS DESPUÉS DE LAS DOCE

SOLER TORRENTE, Laia. Nosotros después de las doce
Puck, 2016
ISBN: 9788496886575

Així és la vida, una suma de moments feliços i instants difícils, de reunions i comiats, d'amors i desenganys. No, la vida no és un conte de fades, però... Què passaria si sabessis un encanteri per a què les carrosses mai es transformin en carabasses? L'utilitzaries? O voldries saber què passa després de la mitjanit?
La novel·la de Laia Soler és un relat potent i actual, amanit amb màgia, sobre una noia que navega per les aigües turbulentes de la memòria, el dolor i l'amor per a descobrir tot allò que ens uneix, ens separa i ens fa créixer com a persones.

1/6/16

CANÇÓ PER A HELENA

HERNÀEZ, Enric. Cançó per a Helena
Picap, 2014

Disc amb arranjaments de vent i aires jazzístics que porta el seu món líric, propi o prestat dels seus poetes de capçalera, cap a un peculiar equilibri entre sentiment i swing. Cançó per a Helena parteix de la mirada a la seva filla i combina reflexions existencials amb estrofes emotives i mirades a la història col·lectiva. Textos propis i de Joan Brossa, Àngel Guimerà, Josep Palau i Fabre i David Castillo.
Cançó per a Helena és un projecte que va néixer de les converses amb Lluís Cabrera i Enric Palomar del Taller de Músics i amb la col·laboració del jove músic, Javi Garrabella. El disc ha estat gravat als Estudis Bonsó de Gràcia (Barcelona), amb la producció de Guille Pérez la primavera de 2014.

5/5/16

JAVIER GARRABELLA URDÁNIZ

Nascut a la Seu d'Urgell el 1990 i domicilat a Alpicat a partir de 1995, comença a estudiar música a l'edat de 13 anys a l'escola l'Intèrpret de Lleida, on es forma en solfeig, piano, bateria, baix i harmonia amb Jaume Olivé.

El 2015 es llicencia del Grau Superior de Música Moderna amb l'especialitat en baix elèctric, a l'ESEM Taller de Músics de Barcelona amb Pepe Cucurella i Dee Jay Foster. També estudia composició amb Enric Palomar i després s'inicia en els ritmes carnàtics de la mà de Rafa Reina (2 anys de formació continuada a l'ESMUC).

Els seus projectes actius actualment com a intèrpret i compositor, són: Los Aurora (flamenc, jazz contemporani), Ethic Labs (fusió avantguardista) i Max Villavechia trio. També ha col·laborat en les sessions de free (improvisació lliure) dels locals Soda Acústic, Sinestèsia i Robadors 23.

Amb Los Aurora ha gravat dos discs:

"Aurora" amb el qual han fet diverses gires per Catalunya, per diferents comunitats autònomes (Illes Balears, Canàries, Madrid, País Basc, Andalusia, Castella-Lleó, Castella-La Manxa, València, Astúries i Galícia) i per diferents països (Alemanya, Rússia, Canadà, Xile, Islàndia, Alemanya, Hongria, Israel, Polònia i Corea del Sud). 

"La balsa de la Medusa", que ha estat la seva consagració i els ha portat arreu del món.

Altres enregistraments destacables són el disc de Magnus Lluna Clarobscur d'atzur (homenatge a la poesia de Joan Vinyoli, amb Max Villavechia i Anna Ferrer); les tres últimes produccions d'Enric Hernàez, Cançó per a Helena, Prop la via del tren i Himnes (fent els arranjaments per a trio de vents, quartet de corda i veus, respectivament), el disc de fusió avantguardista amb Ethic Labs i el seu disc de música electrònica experimental Electronativa.

http://losaurora.com/

4/3/16

JARDÍ FRANCÈS

ROVIRA, Pere. Jardí francés. De Villon a Rimbaud
Pagès editors, 2016
ISBN: 9788499756783

Jardí francès. De Villon a Rimbaud conté poemes de vint-i-cinc autors dels quatre segles que hi ha entre aquests dos noms. Els he triat seguint el criteri del gust, el qual s’ha deixat convèncer de vegades per la singularitat, l’extravagància o la diversió, i tots els poemes els he traduït perquè m’agradaven, per un motiu o altre. He procurat traduir-los sent fidel a la poesia, que és el que compta: en la traducció d’un poema només hi ha poesia si el resultat també és un poema. Quasi mai tan bo com l’original, és cert, però un poema. Aquest propòsit és desesperant, perquè molt rarament s’arriba on es volia arribar, però la humilitat que el traductor necessita no faria res de bo sense l’ambició. Ja sabem el que passarà quan traduirem Villon, Baudelaire o Nerval, sabem que sempre quedarem lluny d’ells, però hem d’intentar quedar-hi el menys possible.

Pere Rovira va començar a traduir poemes francesos per devoció, però també per necessitat de distracció, en un moment difícil. L’any 2008 va publicar Vint-i-cinc flors del mal de Charles Baudelaire, i l’any següent, Les roses de Ronsard, que era el primer recull d’una certa extensió que de Pierre de Ronsard es publicava en català.

PACTE DE SILENCI

CAPDEVILA, Llorenç. Pacte de silenci
Pagès editors, 2016
ISBN: 9788499757254
 
El Robert Duran fuig d’un passat que el turmenta. El setembre de 1935 arriba a Vilanova del Tossal, un poblet a prop de Lleida, per ocupar una plaça de mestre. Quan posa els peus al poble es troba amb els carrers deserts, fins que ensopega amb un estrany seguici fúnebre, al qual només assisteix la vídua. De seguida s’adona que tothom s’ha quedat tancat a casa i que ningú no vol parlar del difunt, ni de les circumstàncies que envolten aquella misteriosa mort. Aviat, però, descobrirà que aquest pacte de silenci és l’única cosa que uneix els vilanovins. Enmig d’una comunitat que reflecteix les rivalitats dels mesos que van precedir l’esclat de la Guerra Civil, el Robert s’enfrontarà a tres reptes: impulsar una renovació pedagògica republicana a l’escola, superar les raons íntimes que li han fet deixar Barcelona i, sobretot, treure l’entrellat d’un misteri que, com més hi aprofundeix, més va creixent. Odis, enveges, amors i secrets es barregen en una trama sorprenent que absorbeix el lector fins a l’última pàgina.
Premi Ferran Canyameres de Novel·la 2015

LA FINESTRA DE VERMEER

ROVIRA, Pere. La finestra de Vermeer: un dietari
Proa, 2016
ISBN: 9788475886053

La finestra de Vermeer és un extens dietari que acaba de publicar Pere Rovira. És un llibre admirable. En essència, podria definir-se com un art d’envellir —cosa que requereix un aprenentatge laboriós, sovint ingrat—, però també com un art de viure i d’escriure, en la mesura que es puguen distingir, quan qui se’ns adreça és un escriptor que viu el seu ofici un dia rere l’altre, sense defalliment. Les pàgines cobreixen tot un any, el 2013, i quasi no hi ha cap dia sense alguna anotació.
A partir d’una certa edat, quan un escriptor reflexiu parla de la vida, ja no es refereix a una abstracció, ni tampoc a projeccions més o menys il·lusionades —o il·luses—, que és el que podem trobar quan ens en parla un jove. Es refereix a fets, decantats per una llarga sedimentació d’experiència (la vida, llavors, no és ja una idea; és el que s’ha viscut i es viu). Igualment quan parla de l’escriptura. Rovira té molt a dir de les dues coses. Com és natural, La finestra de Vermeer parla també de totes aquelles coses de què solen parlar els dietaris: paisatges, converses, llibres, pel·lícules, somnis, records, menjars, gustos i disgustos i alguns bons propòsits, també de política i del que podríem dir la sociologia del present. Sobre tots aquests temes, Rovira es despatxa a gust, perquè no és persona que tinga costum de deixar-se res al pap ni d’anar amb circumloquis. Els curiosos de la tafaneria literària podran trobar anècdotes sucoses, com la de la pàgina 497, on, sense dir noms, es documenta un cas extrem de misèria moral dins la nostra petita societat lletraferida, aparentment tan civilitzada. Els exemples es podrien multiplicar. Els elogis, ací, no són menys rotunds que els dicteris. I com que Rovira és un lector molt fi, quan parla dels col·legues que admira —i tant fa que siguen Espriu, Vinyoli, Pascal o Baudelaire—, cal prestar molta atenció al que en diu.
Tot això està escrit amb una prosa ullprenedora. Un malentés estrany porta alguns a suposar que la prosa dels poetes deu ser ornamental, refistoladament artificiosa, quan sol ser a l’inrevés. La de Rovira és prosa de poeta perquè busca sempre el mot just, la condensació expressiva i la claredat, i perquè els troba. La faramalla verbal és el guix dels mediocres. Els escriptors de raça treballen amb materials nobles. Aquesta és una prosa extremadament nítida i ben ritmada. Les seues descripcions són d’una bellesa transparent, mentre que els capbussaments en el món esmunyedís dels estats d’ànim tenen precisió i sinceritat trasbalsadores.
Els llargs anys de professor universitari i d’escriptor sociable han dotat Rovira d’una excel·lent plataforma per a observar la situació actual de la nostra cultura. El que hi veu no li agrada: facultats d’humanitats buides, llibres tancats i raberes d’ignorants infatuats predicant inèpcies per tots els altaveus. És cert que tot això no és nou, però també ho és que vivim en temps singularment confusos. No sabem on anem, i els instruments que ens podrien permetre d’esbrinar-ho van caient en desús. Per a una mirada entrenada en el rigor —aquell rigor que fa possibles els versos memorables, la gran prosa—, hi ha molt de grotesc en el nostre present. Rovira posseeix aquesta mirada, i la capacitat de dir el que en pensa sense embuts. La radiografia que fa dels nostres dies, sovint irònica, a voltes irritada, pot tenir cordialitat, però no és indulgent.
Enric Sòria. El País, 3/3/2016

5/2/16

ANTONIETA BARAHONA

La Dra. Antonieta Barahona és llicenciada en medicina per la Universitat de Lleida (1994) i màster en Ciència i Tecnologia dels aliments per la Universitat de Barcelona (1997).
 
Activitat professional
  • Docent de la Universitat de Lleida en la llicenciatura de Tecnologia d’aliments, grau de Nutrició i Dietètica Humana, postgrau de Nutrició Clínica, títol Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia, Aula oberta a la gent gran i cursos en la Universitat d’Estiu
  • Directora d’una clínica de nutrició on exerceix de metge nutricionista i que compta amb una escola de cuina, especialitzada en l’estudi i la divulgació de l’alimentació i la cuina saludable
  • Assessora  nutricional de diversos menjadors escolars, geriàtrics, llars d’infants i albergs juvenils
  • Assessora nutricional dels supermercats Plusfresc
  • Membre del comitè tècnic de AECC (Associació Espanyola Contra el Càncer) de Lleida
  • Col·laboradora habitual en mitjans de comunicació en temes de nutrició, alimentació i salut, i realitza conferències i cursos sobre alimentació i nutrició
  • Pertany a les principals societats científiques de nutrició

4/2/16

EMÍLIA ROVIRA ALEGRE


Reus, 1989. Músic i escriptora lleidatana, té el grau superior de piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona i un màster en composició musical per la Universitat dEdimburg. Ha publicat el disc Com la veu de l’aigua. EnVers canta Màrius Torres (Quadrant Records, 2010); és intèrpret i coautora de la cançó principal del videojoc Lords of the Fallen (Deck13 Interactive i CI Games), que va ser nominada als Hollywood Music in Media Awards 2014; i ha produït i musicat la pel·lícula Contra la Mort – Against Death, basada en els poemes del seu pare, lescriptor Pere Rovira. El seu primer llibre de poemes, titulat Oslo (Viena Edicions, 2016), va guanyar el XLIX Premi Joan Teixidor de Poesia de la Ciutat d’Olot 2015. Actualment viu a Oslo (Noruega), on compagina la direcció de lOslo International Piano Studio amb la literatura i la música.

29/1/16

L'HERÈNCIA DEL VELL PIRATA

CAPDEVILA, Llorenç. L'herència del vell pirata
 
Cruïlla, 2015
 
ISBN: 9788466139687

L’avi del Met acaba de morir i, poc després del funeral, a la biblioteca de l’avi, el noi hi descobreix un sobre amb el seu nom. El sobre conté un enigma que el portarà a iniciar una aventura que li farà descobrir un passat del seu avi que desconeixia.
L’herència del vell pirata  és una historia sobre com s’aprèn a conviure amb la mort, però és també una aventura que gira al voltant de la recuperació de la memòria històrica.
 
Premi Gran Angular 2015

JORDI I OSLO. LES PRIMERES TIRES

JOVEGUILLE. Jordi i Oslo. Les primeres tires 
 
Editorial De Falces, 2015

ISBN: 9788461737512

"He dibuixat en Jordi, l’Oslo i la Sígrid i les seues tires des de 2011 i quasi sempre diàriament. Ara ha arribat un punt en el qual tinc tantes tires que no em caben a casa, i he decidit ficar-les en 1.000 llibres per fer espai per a més. Les tires les faig a tinta xina sobre paper d’aquarel·la i amb pinzell. A l’antiga."

L'autor va voler ajuntar les millors tires en un llibre mitjançant la plataforma de crowdfunding Verkami. Les tires són en blanc i negre amb algunes pàgines en color. Les tires incloses en el llibre foren creades entre els anys 2011 i 2014. Els protagonistes d'aquestes historietes són el petit cavaller Jordi i el drac Oslo.