Proa, 2018
ISBN: 9788475887357
El llibre més revolucionari i més terrible, segons
Edgar Poe, seria un que es titulés El meu cor despullat i que mantingués la
promesa del seu títol; Poe no creia que hi
hagués “ningú capaç d’escriure’l, fins i tot si gosés proposar-s’ho”.
Però Charles Baudelaire va recollir aquest desafiament, i va projectar “un gran
llibre sobre mi mateix, les meves Confessions,
on amuntegaré totes les meves còleres [...]. Vull fer sentir incessantment que
em sento com un estranger al món i als seus cultes”. D’aquest llibre, “la
veritable passió del meu cervell”, Baudelaire va deixar-ne els fragments que
ara publiquem, ferotges, desesperats i lúcids. El volum conté també una
selecció de la correspondència de Baudelaire, la qual configura un autoretrat
tan fidedigne com camaleònic del poeta, que un dia ofereix la imatge més
suplicant, i l’endemà, la d’un dandi irònic a qui tot li sobra.
Pere Rovira és el responsable de l’edició i traducció. Comenta al
pròleg que “el llibre que presento està fet amb pàgines que no estaven
destinades a la publicació, en el cas de les cartes, per raons òbvies, i en el
de les sèries d’escrits, pel seu caràcter inacabat. Traduint-les, he procurat,
a més a més de ser fidel al text original, respectar les peculiaritats que hi
va deixar el seu autor. En la nostra llengua, Baudelaire ha tingut una certa
sort i se n’han traduït valuosament algunes de les obres més importants; potser
les pàgines que publiquem ara, tan
íntimes, afavoriran una percepció més propera del poeta, sense els filtres i
els mites que de vegades encara desfiguren la seva imatge”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada