TONI PRIM: INSTANTS D'UN TEMPS 1974-2024

PRIM, Toni. Toni Prim : instants d'un temps 1974-2024

Col·lecció Arnó-Vila, 2024.

ISBN 9788409654062

El fotògraf lleidatà Toni Prim publica aquest llibre per tal de conmemorar els 50 anys de la seva carrera professional. Inclou 250 retrats de 275 personatges vinculats a les Terres de Lleida. Així trobem escriptors, científics, arquitectes, docents, periodistes, esportistes, empresaris, cuiners o polítics.  Segons les seves pròpies paraules “En els retrats es pot veure bé una trajectòria, tot i que en el meu cas, com a fotògraf d’una ciutat mitjana, he hagut d’adaptar-me i no es pot mantenir tant un estil” (article d’Antoni Megías Gil)

Editat per Assessor/Col·lecció Arnó Vila i imprès per Norprint S.A., amb la col·laboració de l’IEI i l’Ajuntament de Lleida, és un llibre d’artista de gran format i amb una impressió de qualitat. “Aspiro a que sigui un objecte bonic, preuat”.

El més complicat, assegura, ha estat la selecció; “ha sigut molt dolorós perquè he fotografiat molta gent i segur que ha quedat fora gent que ho mereixeria, però he fet la tria basant-me en l’instint i, sobretot, pel resultat artístic de les imatges”. La coberta i la contracoberta són dues imatges de Josep Vallverdú fetes en un lapse de gairebé quaranta anys, “per fer-li el meu homenatge i perquè també dona una pista de què va el llibre”. A dins, l’estructura –”una altra de les grans dificultats”– no es cronològica ni per àmbits, sinó que “hem intentat crear ‘parelles de ball’, amb imatges que crèiem que tenien similituds estètiques”.

El llibre conté els retrats de tres veïns d’Alpicat:

·       Jordi Souto. Pàg. 148

·       Marta Pallarés. Pàg. 172

·       Pep Castarlenas. Pàg. 206

EM DIC L

CIVIT PONT, Gemma. Em dic L

Ediciones Apuleyo, 2025.

ISBN 9788410605442

El projecte de Em dic “L“ neix per explicar com és el procés de l’acolliment des del punt de vista de l’infant acollit i tots els sentiments que viu a cada moment. A la vegada, fer visible el meravellós món de l’acolliment i animar a totes aquelles famílies que per un instant s’ho hagin plantejat a tirar-ho endavant o obrir les portes del seu cor i de casa seva a un infant que els farà viure i sentir emocions màgiques.

Què vol dir tenir una família d’acollida? En aquest conte el petit L de poc més d’un any explica com va arribar a la que avui dia és la seva família.

Amb aquest conte, l’autora, mama d’acollida de L, vol donar a conèixer als més petits una modalitat de família cada cop més freqüent a les escoles, i alhora fer reflexionar qui el llegeix sobre la possibilitat de ser una de les moltes famílies d’acollida que molts petits somien poder arribar a tenir.

Les il·lustracions són de Júlia Gasión Roure.

EL HECHIZO DE TU NOMBRE

SOLER TORRENTE, Laia. El hechizo de tu nombre

Ediciones SM, 2025.

ISBN 9788419621856

Viena, anys 90. La companya d’Interrail de Tanit l’ha deixat tirada. Quan s’està preguntant si tornar a casa, Evanora i Ariel es creuen al seu camí i l’arrastren a un viatge per llocs, sentiments i secrets l’existència dels quals mai ha sospitat. Un viatge per l’amor, la màgia, l’amistat... i la traïció. Casualitat, destí... o màgia?

LOS HÁBITOS DEL SUEÑO

ROURE, Núria. Los hábitos del sueño

Vergara, 2025.

ISBN 9788410467217

Dormir bé depèn de molt factors. No és suficient estirar-se al llit, tancar els ulls i començar a comptar ovelles. Un descans òptim, de fet, depèn en bona mesura del que fem (i deixem de fer) al llarg del dia; sovint, no som conscients del poder que tenim per regular el nostre son.

La doctora Núria Roure, referent en la divulgació de la medicina del son, ens presenta en aquest llibre les claus per desenvolupar els hàbits necessaris que ens permeten dormir i descansar, ajudant-nos a implementar-los des del moment que ens aixequem fins que tornem a ficar-nos al llit. D’aquesta manera, motivem el nostre cos i la nostra ment per acostumar-los a gaudir d’un bon son. I aprenem que el bon dormir comença amb un bon despertar.

JÚLIA GASIÓN ROURE

Alpicat, 1997

Paraules de la il·lustradura arrel de la seva participació en el projecte Em dic L, que neix per explicar com és el procés de l’acolliment des del punt de vista de l’infant acollit:

Segurament ho trobareu sorprenent, però estic graduada en Educació Social amb un Màster en Psicopedagogia, ambdós expedits per la Universitat de Lleida. El motiu pel qual surt el meu nom en aquest conte com a il·lustradora és perquè durant la pandèmia, mentre treballava en torns de 14 hores i no durant cada dia de la setmana, vaig aficionar-me a pintar. Tenint tantes hores lliures, pintar m’ajudava a gestionar i a relaxar-me, gaudint al màxim de tot el procés fins a veure l’obra final. Sempre m’havien interessat l’art i les pintures, trobava que les persones que s'hi dedicaven tenien una habilitat especial i sentia una gran admiració cap a elles i la seva obra. També he sentit sempre plaer visitant museus i exposicions. Així que, quan vaig tenir temps per a fer-ho, m'hi vaig posar, i a poc a poc he anat perfeccionant la tècnica i trobant la meva essència.

Vaig començar per l’oli i vaig acabar endinsant-me en el meravellós art de l’aquarel·la, que m’ha atrapat des de llavors. Avui en dia, amb tan sols quatre anys de recorregut en aquest món i amb moltes coses per aprendre, faig retrats personalitzats, invitacions de boda o comunions, detalls per a amics, amigues o parelles, etc. La meva manera de veure l’art i l’aquarel·la és una oportunitat de demostrar i de fer que cada parella i persona que em demana un encàrrec s'identifiqui amb allò que estem creant conjuntament. Durant el procés creatiu intento adequar-me totalment i entendre el que la persona té al cap, ja que, per a mi, és un dels moments i detalls més especials.

Vaig sentir que aquest projecte tenia un sentit immens per a mi, ja que és un plaer poder unir dues de les coses que més em defineixen en un projecte tan bonic com és un conte infantil, on poder explicar un altre tipus de família en la qual créixer, ser i trobar suport. I quina millor manera de fer-ho que plasmar-ho amb l’aquarel·la d’una manera dolça i tendra.

HISTÒRIES VIVES DEL SEGRIÀ

Històries vives del Segrià

Consell Comarcal del Segrià, 2024.

DL L 735-2024

Des del Consell Comarcal s’ha editat el setè volum de la publicació Històries Vives del Segrià. Aquesta obra és un compendi de les obres guanyadores i finalistes dels premis que organitza l’Àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià, els textos van acompanyats d’il·lustracions fetes per alumnes de l’Escola Leandre Cristòfol. El Segrià, amb els seus paisatges, les seves tradicions i la seva gent, ha estat l’escenari ideal per a aquests relats. A cada pàgina d’aquest llibre, trobareu una nova finestra a les emocions, als records i als racons que conformen l’essència de la nostra comarca. Les històries que hi trobareu no només són un reflex de la vida al Segrià, sinó també una mostra de la força de la nostra cultura literària. El Premi de Relats Curts i el Premi de Recitació Poètica se celebren cada any, són un espai on les veus i les paraules poden brillar i compartir la seva visió amb tota la comunitat.

El llibre inclou el 10è i 11è Premi de Relats curts Segrià 2023 i 2024.

Els relats guanyadors d'Isabel Bellet Oronich són “Orígens” i “Es pot estimar un arbre?”

ISABEL BELLET ORONICH

Sóc Isabel Bellet Oronich, nascuda a Castelldans, Les Garrigues, Lleida, però també em sento alpicatina ja que fa 40 anys que visc a Alpicat i hi faig vida.

Sóc mestra jubilada i, actualmente, faig voluntariat donant classes d’alfabetització, lectoescriptura i català a diferents entitats de Lleida com Creu Roja, La Tutela i Llar Bonaire.

Entre altres coses m’agrada molt escriure i per això escric contes o petits relats amb els quals, de vegades, he participat en algun concurs.

JOSEFINA ZAMORA BUENAFUENTE

Josefina Zamora Buenafuente, natural  de Marmolejo (Jaén) i nascuda el  1947, és escriptora de contes, relats i poesia. A més a més col·labora amb el diari mensual Granada Costa. Autora del llibre Cuentos del abuelo José (premi Conde de Hubrite) i El gigante bondadoso , a part d’altres contes.

Durant la seva vida laboral ha exercit com a mestressa de casa i agent comercial de mobles. També ha treballat a la residència de padrins Terraferma, Alpicat, on resideix actualment.

EL VALLE DE LA LUNA

ZAMORA BUENAFUENTES, Josefina. El Valle de la Luna

Editorial Club Universitario,.

ISBN 9788419894717

Una noche en la que el Sol y la Luna pudieron estar juntos más tiempo del que solían estarlo, no dejaron de amarse hasta el amanecer. Por esta unión y por el gran amor que estos dos se mantenían, tuvieron una hija. Esta era tan bella y hermosa que sus padres le pusieron el nombre de Flor del Valle, ya que era tan bonita como la flor de aquel radiante y generoso territorio.

Tanto sus padres como los habitantes mágicos del valle no dejaron de protegerla. No importaba que fueran hadas, elfos, duendes gruñones y toda clase de animales mágicos, grandes y pequeños. También la cuidaban los grandes árboles del bosque y de las altas montañas que rodeaban el hermoso valle, donde la reina no era otra que la Luna.

Gawain es un poderoso y guapo elfo que se encarga de cuidar de Flor del Valle y enseñarle todas las cosas que tiene que aprender. Pero, aunque Flor del Valle es inmensamente feliz con aquella vida, siente curiosidad por saber qué es lo que hay fuera del Valle de la Luna y les pide a sus padres que la dejen salir. A pesar de que ellos intentan que no lo haga, Flor no deja de insistir  y de pedirlo una y otra vez hasta que al fin lo consigue y, sola, emprende el camino.  Una vez fuera, Flor del Valle se da cuenta de que no es lo que ella esperaba ver en el exterior de su querido hogar, ya que solo ve tristeza, hambre, miseria y mucho dolor.

ANDANZAS DE UN PEREGRINO DE POCA MISA POR EL CAMINO DE SANTIAGO

LÓPEZ LÓPEZ, Antonio. Andanzas de un peregrino de poca misa por el camino de Santiago

Publicalis, 2023.

ISBN 9788412645644

 

En 2023, en principio sin ninguna intención literaria, religiosa, espiritual o deportiva, el autor decidió emprender el Camino de Santiago desde Roncesvalles, agregándose al río de peregrinos que a diario fluye hasta la plaza del Obradoiro. De ellos, una parte sustancial, creyéndose actores de singularísima gesta, deciden narrar su experiencia sobre el papel sin saber que la mayoría acabarán viendo sus obras sepultadas bajo la montaña de todo a un euro. Antonio López, a pesar de ser mejor escritor que andarín, afirma que nunca tuvo tan osado propósito. Sin embargo, tras cada jornada, más por vicio que por hábito disciplinado, iba redactando, sobre la pantalla de un móvil y en posición de tendido supino, un pequeño diario de navegación ilustrado con imágenes de cualquier suceso pintoresco o extravagante que le hubiera llamado la atención aquel día. De entrada solo pretendía cosechar unos cuantos likes en las redes sociales para poder alimentar su ego, ya de por sí bien nutrido en la medida que huesos, músculos y tendones iban respondiendo al reto atlético. Al final resultó que, de treinta y cinco crónicas hechas a vuela pluma, más algunos episodios que no le cabían en la pantalla, surgió este libro. Por generación espontánea.