Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense límits, sense contracte. Un amor boig. Però no és sempre així el veritable amor? Aquesta és la història d’un amor fou. Quan aquest amor va en una sola direcció, pot acabar en la degradació i la servitud de qui estima? I, aleshores, no és millor perdre’n la memòria? O, resulta preferible intentar desfer-se’n, sense preveure, però, les inesperades juguesques de l’atzar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada