LIBRI

Libri. Testes temporum: el fons de reserva, l'estructura i el funcionament del Servei de Biblioteca i Documentació

Universitat de Lleida, 2000

ISBN: 9788484090830

Libri, plural llatí de llibres, entesos aquí com allò que veritablement són: testimonis savis o plens de saviesa que al llarg del temps (testes temporum, en paraules de Ciceró) han anat perpetuant, mostrant i transmetent els coneixements que la cultura i la ciència en general han generat durant segles i segles en benefici de la humanitat.

Libri recull una selecció de textos de les diverses branques del saber impartides a la Universitat de Lleida, amb la voluntat de ser un petit mostreig dels milers de llibres, publicacions periòdiques i documents diversos que els professors i investigadors de la UdL, a través de l’SBD, han anat incorporant al llarg dels anys a les prestatgeries de la biblioteca universitària.

A més, aquest llibre constitueix un estudi sobre l’estructura i el funcionament del Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida, així com de la seva història i de les diverses prestacions que ofereix.

Joan Busqueta hi col·labora amb un dels Estudis i la bibliotecària Mònica Gràcia com a responsable de l'Àrea d'Adquisicions.

 

TRINITARIS A LES TERRES DE LLEIDA: ELS CONVENTS D'AVIGANYA, LLEIDA, ANGLESOLA I BELLVÍS

GRUP DE RECERQUES DE LES TERRES DE PONENT. Trinitaris a les Terres de Lleida: els convents d'Aviganya, Lleida, Anglesola i Bellvís. Anglesola, 2012.

ISBN: 9789461635030

Actes de la XLI Jornada de Treball de 2010 del Grup de Recerques de les Terres de Ponent.

El llibre està estructurat en dues parts, els estudis sobre la Santa Creu d’Anglesola i els estudis sobre l’ordre dels trinitaris a Catalunya i en particular a les Terres de Lleida, sobretot a Aviganya, Lleida, Bellvís i Anglesola. Dedicat al primer historiador del poble, mossèn Josep Binefa i Monjo.

Joan J. Busqueta participa a la jornada de treball amb Europa vers 1200: el moviment trinitari en el context d’una nova religiositat. El domini de caritas.

Com a cloenda, el llibre atorga la Segona Distinció ATHÀNAGIA del Grup de Recerques de  Ponent al Dr. Joan J. Busqueta en reconeixement a l'entusiasme que sempre ha demostrat amb la tasca dels centres d'estudis i les entitats culturals de les Terres de Lleida.

RETAULE DE TEXTOS DEL SEGLE XV DEL FONS DE L'ARXIU PARROQUIAL DE LES BORGES BLANQUES

BUSQUETA, Joan J.; SATORRA, Jordi.  Retaule de textos del segle XV dels fons de l'arxiu parroquial de Les Borges Blanques. Apunts històrics i filològics. Editorial Fonoll, 2012

ISBN: 9788493919351

Estudi basat en un conjunt de documents del segle XV de l'arxiu parroquial de les Borges Blanques, que són els documents estudiats més antics de l'onomàstica local. Un cop transcrits els textos, s'ha iniciat la recerca toponímica per elaborar l'estudi filològic que permeti posar en relleu els usos lingüístics en els textos notarials de l'època i fer una petita pinzellada de l'evolució històrica del català.

LA CULTURA A LLEIDA

La cultura a Lleida. Diari La Mañana, 2011

DL: L-1178/11

L’obra, un esforç col·lectiu signat per noms de prestigi en llurs respectives especialitats, ofereix una profunda perspectiva sobre camps molt diversos, tant pel que fa a la creació artística (des de la pintura, la música i el teatre fins a la dansa i la fotografia) com a la participació associativa en el món cultural, la cura de les infraestructures culturals, la gestió del patrimoni, la revitalització i el manteniment de la cultura popular i fins i tot l’ordenació del nou urbanisme a la capital de Ponent.

El llibre compta amb el testimoni il·lustratiu d’artistes plàstics de renom i les anàlisis de reconeguts especialistes. Joan J. Busqueta col·labora amb Escenari i testimoni. Entorn d’alguns elements del patrimoni històric al paisatge urbà de la ciutat de Lleida.

MANUEL DE MONTSUAR: CONTRA L'AUTORITARISME

Joan J. Busqueta presenta un llibre basat en la figura de Manuel de Montsuar (1410-1490). Aquest volum forma part de la col·lecció Biblioteca de lleidatans il·lustres i explica la gran figura medieval de Lleida que va transformar la ciutat. Manuel de Montsuar, jurista i canonge, donà impuls a la construcció de l'antic Hospital de Sant Maria -actual IEI- i decidí introduir la imprenta de Gutenberg a Lleida, essent una de les primeres ciutats de la Península en tenir aquest invent. Montsuar estava implicat en la finalització del claustre de la Seu Vella, d'un pòrtic de la Porta dels Apostols i en la reforma de Santa Maria l'Antiga. Altres mèrits d'aquest personatge foren la restauració de l'antic edifici de la Cancelleria de l'Estudi General i el Palau Episcopal.

Fou canonge-degà de Lleida el 1451, vicari general de la diòcesi, presidí la Generalitat (Diputació del General) de 1461 a 1464 i, finalment, fou canceller de l'Estudi General.

ANGLESOLA I ELS NOBLES ANGLESOLA: ESTUDIS SOBRE LA VILA I LA NISSAGA

Llibre que recull les actes de la 39ena Jornada de Treball organitzada pel Grup de Recerques de les Terres de Ponent celebrades a Anglesola el 2009.

Estructurat en dues parts, els estudis sobre la vila i els estudis sobre la nissaga, el llibre comença amb un homenatge a l'estudiós de la vila, pintor i poeta ramon Rovira Gendre.

El llibre és variat en la seva temàtica i ric en novedoses aportacions. El lector pot aprofondir en l'evolució seguida per la vila al llarg dels segles i en la segona part hi trobarà abundant informació del llinatge Anglesola, encara avui present.

El pròleg i el capítol titulat "Notícia sobre els Anglesola a la ciutat de Lleida" corren a càrrec de l'historiador Joan J. Busqueta.

PERGAMINS: CATÀLEG DE L'ARXIU MUNICIPAL DE LLEIDA

Aquest nou Catàleg dels Pergamins de l'Arxiu Municipal de Lleida obre les portes al passat de la ciutat de Lleida.

Recull el conjunt de documents, en suport pergamí, de l'arxiu de la Paeria que tracten assumptes diversos, quotidians, com actes de compra-venda, notificacions, sentències, rebuts, censos... Fan referència a la vida diària del la ciutat, al seu tràfec comercial, a l'administració de la justícia, en definitiva al pols de la societat civil.

El conjunt d'aquests documents, amb suport pergamí, recull les activitats de la vida ciutadana.

Els capítols titulats "Els Pergamins de l'Arxiu Municipal de Lleida: escriptura, institucions i societat" i "Selecció i traducció de textos representatius" són a càrrec de Joan J. Busqueta i Riu.

TERRITORI I SOCIETAT A L'EDAT MITJANA: HISTÒRIA, ARQUEOLOGIA, DOCUMENTACIÓ

El llibre s'emmarca dins la col·lecció "Territori i Societat a l'Edat Mitjana" que publica la Universitat de Lleida. La direcció i l'edició han estat a cura de Jordi Bolòs i Masclans i de Joan J. Busqueta i Riu. A part de la presentació a cura d'aquests dos historiadors, Jordi Bolòs també realitza l'estudi "El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l'edat mitjana".

La idea universitària d'ajuntar en unes mateixes jornades d'estudi els tres conceptes (edat mitjana, territori i ciutat) ha estat reeixida. En en cas de Catalunya, com en la resta de països d'Europa, això comporta necessàriament un apropament a les arrels de la pròpia cultura i un enfortiment dels valors humanístics que ens són comuns.

HUG ROGER III DARRER COMTE DE PALLARS: DE LA GLÒRIA A L'OCÀS

En el volum Hug Roger III, darrer compte de Pallars ―editat en commemoració del 500 aniversari de la mort d’Hug Roger III― trobareu l’estudi de Joan J. Busqueta, professor d’història medieval de la UdL. Juntament amb altres estudiosos com Xavier Eritja, Carme m. Marugan, Jordi Bolós, entre d’altres, confeccionen una aproximació històrica i biogràfica a la figura del darrer comte de Pallars.

Joan J. Busqueta realitza l'estudi "Hug Roger III, senyor en les muntanyes: unes notes sobre la biografia del comte de Pallars. Jordi Bolòs s'encarrega del primer capítol titulat "El comtat del Pallars al segle XV".

ARRELS CRISTIANES: PRESÈNCIA I SIGNIFICACIÓ DEL CRISTIANISME EN LA HISTÒRIA I LA SOCIETAT DE LLEIDA

Fa més de sis anys que el bisbe Ciuraneta va demanar a professors i a persones competents d’esbrinar les arrels cristianes en el bisbat de Lleida. Ara aquest gran treball de recerca ens permet de conèixer millor les nostres terres de Ponent. 1.500 anys de història! L'obra consta de 4 volums. L'historiador Joan Busqueta va participar al segon volum Temps de consolidació que fa referència a la Baixa Edat Mitjana, segles XIII-XV. En concret podem llegir l'apartat corresponent a "L'església i l'Estudi General a Lleida a la Baixa Edat Mitjana". Està dividit en els següents subapartats "La fundació de l'Estudi General", "Juristes, teòlegs, metges i mestres en filosofia i arts", "Els estudiants" i "Final".

LLEIDA ÉS FEMENÍ: DONES PER A LA HISTÒRIA

El llibre ens apropa la vida d'algunes dones que han estat rellevants en la història de Lleida. El pròleg és a càrrec de Conxita Mir Curcó. L'article titulat Elisenda de Montcada pertany a Joan Busqueta. Entre d'altres també es parla d'Aurembiaix d'Urgell, Maria Teresa Jornet, Maria Rúbies, Maria-Mercè Marçal... Un tomb històric per dones rellevants de Lleida.

LLEIDA 1983 FOTOGRAFIES DE JOSÉ DEMARÍA "CAMPÚA"

José Demaría Vázquez, conegut com Pepe Campúa, va ser un fotògraf i empresari teatral i cinematogràfic nascut a Jerez de la Frontera el 1900 i mort a Madrid el 28 de febrer de 1975. Era fill del també fotògraf José Demaría López "Campúa", del qual heretà el seu nom artístic.

Acabat els seus estudis al Liceu decideix que la seva vocació és la fotografia i el periodisme i amb 19 anys s'independitza dels seus pares i crea la "Agència Express". Al mateix temps comença a col·laborar en diversos mitjans com El Fígaro, Prensa Gráfica, Mundo Gráfico i La Esfera entre altres i realitza importants treballs fotogràfics durant les accions bèl·liques desenvolupades al nord d'Àfrica.

Durant la guerra civil va realitzar gran quantitat de fotografies tant al front com a la reraguarda. No obstant, la majoria de les seves fotografies de guerra no s'han pogut contemplar exposades fins al segle XXI. N’és un bon exemple l'exposició Lleida 1938. Fotografies de José Demaría Campúa organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, del 5 d’agost al 7 de setembre de 2008.

Aquí us presentem el catàleg d’aquesta exposició. Es tracta de fotografies captades per José Demaría just després de l’entrada de l’exèrcit franquista amb el general Yagüe al capdavant. La documentació obtinguda indica que les imatges van ser captades pel fotògraf el 4 d’abril de 1938, un dia després de l’entrada dels exèrcits del general Yagüe. El reporter gràfic va arribar el 4 d’abril a la ciutat de Lleida, probablement amb més periodistes. Va recórrer el centre de la ciutat acompanyat per escortes militars i va captar aquells racons o escenes que li van cridar l’atenció.

En l’elaboració d’aquest catàleg hi va intervenir, entre d’altres, Joan Busqueta Riu, director aleshores de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

BÉNS COMUNALS ALS PAÏSOS CATALANS I A L'EUROPA CONTEMPORÀNIA

Aquest llibre enceta una col.lecció d’actes sota el títol genèric Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans on es recullen les actes de les jornades que, bianualment, organitzen el Patronat Municipal Josep Lladonosa d’Alguaire i el Departament d’Història de la UdL. Aquestes jornades sobre els aprofitaments comunals giren entorn de tot un seguit de problemes, que ja havien preocupat els juristes i polítics de les darreries del segle passat, que han d’ésser considerats pel conjunt de la historiografia, rural i urbana també. Problemes que incideixen en la disposició i organització del territori, en les relacions entre els nuclis rurals i els nuclis urbans, entre el camp i la ciutat, que generen conflicte, per l’apropiació d’aquells usos per part dels poderosos, o que ens manifesten la voluntat de cohesió de les diferents comunitats, les estructures del poder local.
L'edició de l'obra ha estat a càrrec de Joan J. Busqueta i Enric Vicedo.

CONTROL SOCIAL I QUOTIDIANITAT

TERCERES JORNADES SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL ALS PAÏSOS CATALANS

Aquestes jornades es van realitzar a Alguaire al novembre de 1999, organitzades pel Departament d’Història de la Universitat de Lleida i pel Patronat Josep Lladonosa de l’Ajuntament d’Alguaire.
En plantejar una temàtica concreta, es pretenia facilitar la realització i difusió d’estudis que lliguessin les diverses formes d’exercir un control sobre la població per part de les classes dirigents, que no es limita només a aspectes socials sinó que implica realitats econòmiques, de poder i culturals; i el de la repercussió en la vida de les persones.
Per tal de facilitar la presentació de les comunicacions es van suggerir tres línies prioritàries d’interès: A) La formació dels grups socials dominants i els canvis en les societats agràries; B) Èlits i control de les institucions polítiques; i C) Vida quotidiana i cultura material.

ATENEU POPULAR DE PONENT (1979-2005)

L'ambient social del país al final de la dictadura havia generat unes importants esperances col·lectives de canvi. Fruit d'aquest ambient, les mobilitzacions veïnals van tenir un protagonisme essencial. El dia 18 d'abril de 1979 un grup de ciutadans presentava una nova entitat cultural a la ciutat de Lleida: l'Ateneu Popular de Ponent.
Aquell grup estava format per persones d'origen professional i de tendència ideològica força diferent, però tots compartien un desig comú de millora de la comunitat, d'opció catalanista i democràtica, i de gust per la cultura. Una il·lusió col·lectiva i participativa que formava part de l'ambient del l'època.
L'Ateneu Popular de Ponent, a partir del treball voluntari dels seus associats mitjançant les diferents seccions, i amb la força d'uns valors ben arrelats, ha contribuït, sens dubte, a la millora de la ciutat.
Aquesta edició, la número 32 de la col·lecció "La Banqueta”, està dedicada als 25 anys de l'Ateneu Popular de Ponent.
La col·lecció "La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana" fou creada i impulsada per Jaume Magre l’any 1982, essent la primera col·lecció municipal amb continuïtat i d'edició ininterrompuda. Des d'un principi es va idear amb la finalitat de recollir i divulgar la realitat diversa de la vida lleidatana, tenint en compte els diferents aspectes d'aquesta ciutat.

HISTÒRIA DE LLEIDA. BAIXA EDAT MITJANA

Aquest volum s’estructura en cinc capítols, dedicats a conèixer el conjunt de manifestacions de la vida ciutadana: les activitats econòmiques, l’urbanisme, els grups socials i les minories religioses –jueus i moriscos-; el desenvolupament de la vida municipal; la fundació, els avenços i els problemes de la universitat; el món de l’Església –dominat per la majestuosa Seu de Lleida, un edifici que ens mostra a bastament el poder assolit pel bisbat i el capítol de la catedral- i, finalment, les reaccions de la ciutat en temps de crisi. Es pot conèixer la ciutat de Lleida en l’època de la que segurament ha estat la seva màxima esplendor.

LES UNIVESITATS DE LA CORONA D'ARAGÓ, AHIR I AVUI. ESTUDIS HISTÒRICS

Recull dels estudis realitzats pels màxims especialistes en la història de les universitats de la Corona d’Aragó (Lleida, Perpinyà, Osca, Girona, Barcelona, Mallorca, València, Saragossa, Gandia i Cervera), tot partint de la universitat medievalitzant fins a la modernització i actualització de la vida acadèmica i científica.
Des dels orígens de les universitats europees a l’Edat Mitjana fins a les prospectives del segle XXI, l’evolució dels estudis universitaris ha estat marcada per diversos factors: les autoritats acadèmiques, el finançament, la metodologia docent, el professorat, l’alumnat, etc.
Aquest estudi, coordinat pels professors de la Universitat de Lleida Joan Busqueta i Juan Pemán, recull la història de les universitats del territori catalanoaragonès des dels vessants polític, sociocultural, jurídic, institucional i acadèmic.
Joan Busqueta escriu el prefaci del llibre titulat "Lleida, ciutat del primer estudi general de la Corona d’Aragó".