17/2/11

CUANDO SIENTO NO ESCRIBO (UN ENSAYO SOBRE BÉCQUER)

"Cuando siento no escribo" és una frase desafiant de Bécquer que, a partir del que a vegades s'ha dit d'ell, també podria prendre's com una protecció que el poeta va voler llançar cap al futur de la seva obra. No sempre li ha servit, és clar: els plantejaments pseudomístics, les divagacions sobre l'inefable i de la insuficiència de la paraula poètica, un tractament purità de la qüestió amorosa, la caricaturesca imatge d'un Bécquer truculentament romàntic, o maleït, o angèlic i intuïtiu, és a dir, incapaç de raonar ... tots aquests, i altres falsejaments i prejudicis han aconseguit posar a Bécquer sota una aurèola que probablement ell hagués rebutjat i que desenfoca el més viu i modern que hi ha en la seva obra. Però l'autor de las Rimas té poc a veure amb el Bécquer més tòpic: és un ciutadà que ha trencat (per decepció o lucidesa) amb el que representa la somiadora imatge juvenil que encara avui acostuma a il·lustrar les edicions dels llibres.

AFINIDADES PELIGROSAS - UN ESTUDIO SOBRE LA REGENTA

A la Regenta de Clarín, Ana Ozores i el Magistral són dos éssers que tal com els presenta el narrador, mereixerien protagonitzar un amor veritable. Aquest estudi, escrit per Celina Alegre, aborda les relacions i paral·lelismes entre dos herois infeliços que, tot i compartir tantes afinitats, no podran deixar de ser-ho. Per què un canonge i una dona casada que semblen fets l'un per l'altre no arriben a unir les seves vides? Entre el agradable sabor que ens ofereixen les pàgines de la gran novel·la de Clarín estarà sempre aguaitant la tragèdia de dos personatges incapacitats per a l'amor en una societat injusta que veu com perillós allò que podria ser meravellós.

ET PUIS UN JOUR LA GUERRE CIVILE ECLATA...

Isidre Ibars Gilart, nascut l’any 1926 a Alpicat, com moltes altres persones de la seva generació, van acabar a l’exili com a conseqüència de la Guerra Civil Espanyola. Va fer cap a Cahuzac-sur-Vère (Tarn - França) on va exercí l’ofici de pagès.
En aquest llibre, escrit en francès, explica la seva experiència a la nova terra d’adopció.

LA LLENGUA CATALANA A LA CIUTAT DE LLEIDA

La definició del tema a investigar i l'enfocament metodològic i d'objectius amb el qual es formula aquest interessant treball, és l'extensió de l'ús del català en un àmbit geogràfic de treball i de relacions comuns: el territori de Lleida. Sorgeix del convenciment que en l'ús del català com a vehicle de comunicació, juguen factors determinats: el grau de preparació cultural i acadèmica, i també l'entorn mediàtic i immediat i la "rendibilitat", social, laboral, etc.

ELS JOCS TRADICIONALS AL PALLARS SOBIRÀ

El present llibre és el fruit d'una recerca per a la recuperació i dinamització del patrimoni lúdic tradicional de la comarca del Pallars Sobirà .
En una primera part es fa una descripció sobre iniciatives diverses de coneixement, recuperació, divulgació i aplicació dels jocs tradicionals a Catalunya alhora que un estudi del context on apareixen els jocs: el sistema familiar, la casa, les ocupacions en la comunitat rural, l'aprenentatge, el cicle de l'any...
A la segona part es presenta un inventari de 39 jocs populars i tradicionals de la comarca descrits segons un sistema de fitxes que posa de relleu el reglament del joc i el seu context sòciocultural.
Com diu Ramona Violant al pròleg, «en general es tracta de jocs que despleguen diverses formes d'activitat fí sica mitjançant l'habilitat corporal i la força, sovint combinades, i que resulten excel·lents exercicis fí sics. Responen normalment a una actitud de competició i d'aposta, i ofereixen una gran economia de mitjans que contrasta amb el ritual del joc mateix; sovint, el ritual apareix enriquit per determinades fórmules verbals que inicien o acompanyen el joc i que li confereixen un cert caràcter quasi cerimonial.»

CANÇONER POPULAR DE PONENT

Aquest projecte neix amb la voluntat que l'obra del Cançoner Popular de Catalunya no acabés sent només un recull de totes les cançons per a guardar-les en un arxiu, com a record d'una vitalitat musical oral perduda, sinó que servís d'inspiració als compositors.
Des del Cor de Cambra de l'Auditori de Lleida s'ha volgut contribuir a aquest projecte, escollint melodies de totes les comarques de les terres lleidatanes, i servir-les a sis compositors de ponent amb l'encàrrec de fer les versions corals. Així sorgeix el Cançoner Popular de Ponent: un recull de 22 cançons per a cor mixt “a capel·la” o amb acompanyament de piano. Entre els compositors escollits, hi ha una gran experiència en el terreny coral i de l'harmonització de cançó popular: Ramón Andreu, Josep Lluís Guzman-Antich, Pedro Pardo, Josep Prenafeta, Xavier Puig i Antoni Tolmos.
A tot aquest recorregut musical, s'afegeixen les paraules de Josep Borrell, a més de les descripcions de cada comarca de la mà de Josep Vallverdú (extretes de la sèrie de volums "Catalunya Visió").

16/2/11

EMBORRAPÀ, JOCS DE CARRER JUGATS A AMPOSTA

Aquest llibre pot semblar, de primer antuvi, un recull de jocs locals de carrer, de caire popular i tradicional, tradicional-popular o popular-tradicional...
Aquest recull, però ha estat fet sobre la base d’aplegar jocs jugats, és a dir, jocs que han estat part de l’experiència individual dels informadors de l’autor, i que, en conjunt, han conformat una part important del bagatge cultural i patrimonial que els identifica i els arrela com a col·lectiu humà; i amb l’objectiu de que aquests jocs siguin novament jugats.

I és que, jugar es practicar, i la pràctica és la mateixa vida. I, com la vida, Emborrapà! té múltiples registres i lectures.

LLEIDA 1983 FOTOGRAFIES DE JOSÉ DEMARÍA "CAMPÚA"

José Demaría Vázquez, conegut com Pepe Campúa, va ser un fotògraf i empresari teatral i cinematogràfic nascut a Jerez de la Frontera el 1900 i mort a Madrid el 28 de febrer de 1975. Era fill del també fotògraf José Demaría López "Campúa", del qual heretà el seu nom artístic.
Acabat els seus estudis al Liceu decideix que la seva vocació és la fotografia i el periodisme i amb 19 anys s'independitza dels seus pares i crea la "Agència Express". Al mateix temps comença a col·laborar en diversos mitjans com El Fígaro, Prensa Gráfica, Mundo Gráfico i La Esfera entre altres i realitza importants treballs fotogràfics durant les accions bèl·liques desenvolupades al nord d'Àfrica.
Durant la guerra civil va realitzar gran quantitat de fotografies tant al front com a la reraguarda. No obstant, la majoria de les seves fotografies de guerra no s'han pogut contemplar exposades fins al segle XXI. N’és un bon exemple l'exposició Lleida 1938. Fotografies de José Demaría Campúa organitzada per l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida, del 5 d’agost al 7 de setembre de 2008.
Aquí us presentem el catàleg d’aquesta exposició. Es tracta de fotografies captades per José Demaría just després de l’entrada de l’exèrcit franquista amb el general Yagüe al capdavant. La documentació obtinguda indica que les imatges van ser captades pel fotògraf el 4 d’abril de 1938, un dia després de l’entrada dels exèrcits del general Yagüe. El reporter gràfic va arribar el 4 d’abril a la ciutat de Lleida, probablement amb més periodistes. Va recórrer el centre de la ciutat acompanyat per escortes militars i va captar aquells racons o escenes que li van cridar l’atenció.
En l’elaboració d’aquest catàleg hi va intervenir, entre d’altres, Joan Busqueta Riu, director aleshores de l’Institut d’Estudis Ilerdencs.

LLEIDA CANTA AL MÓN


El Cor del Conservatori de Música de Lleida va nèixer l'any 1997, fundat per la profesora Divina Valios, que resideix a Alpicat. Totes les músiques poden ser bones, com demostra el repertori d'aquest Cor, i la qualitat interpretativa, la confiança i l'alegria de cantar que hi ha en les seves veus demostren també una altra questió important: que una de les coses que ens poden salvar de la brutalitat d'aquest món és la música, tal com la viuen i ens la fan viure els joves cantants del Cor del Conservatori de Lleida.

15/2/11

TOTS A LA CUINA

Aquest llibre presenta un total de 42 receptes elaborades per 42 parelles formades per ciutadans amb la Síndrome de Down i personatges rellevants de la societat lleidatana. En la iniciativa hi han participat  l’artista Ignasi Puente i l’escriptora Maria Pons, tot dos veïns d’Alpicat.

El llibre està prologat pel prestigiós cuiner català Ferran Adrià que defensa la cuina com a espai d'integració. Les 42 receptes estan repartides entre primers plats, segons plats i postres. 17 fotògrafs han realitzat les fotografies que integren el treball.

14/2/11

60 MENÚS DIFERENTES PARA ADELGAZAR COMIENDO

Aquest llibre neix després de vuit anys de practicar-lo l'autor i varies persones. L'èxit del mètode rau en aquestes tres qualitats:


Explica com aprimar menjant.
Ensenya a menjar bé.
Orienta en la preparació dels menús de cada dia.

BÉNS COMUNALS ALS PAÏSOS CATALANS I A L'EUROPA CONTEMPORÀNIA

Aquest llibre enceta una col.lecció d’actes sota el títol genèric Sistemes agraris, organització social i poder local als Països Catalans on es recullen les actes de les jornades que, bianualment, organitzen el Patronat Municipal Josep Lladonosa d’Alguaire i el Departament d’Història de la UdL. Aquestes jornades sobre els aprofitaments comunals giren entorn de tot un seguit de problemes, que ja havien preocupat els juristes i polítics de les darreries del segle passat, que han d’ésser considerats pel conjunt de la historiografia, rural i urbana també. Problemes que incideixen en la disposició i organització del territori, en les relacions entre els nuclis rurals i els nuclis urbans, entre el camp i la ciutat, que generen conflicte, per l’apropiació d’aquells usos per part dels poderosos, o que ens manifesten la voluntat de cohesió de les diferents comunitats, les estructures del poder local.
L'edició de l'obra ha estat a càrrec de Joan J. Busqueta i Enric Vicedo.

COMO HE LLEGADO A LOS 75 AÑOS VIVIENDO UNA BUENA VIDA

En aquest llibre hi podeu trobar consells, anècdotes, idees i molta sinceritat, que us podem ajudar a viure millor els anys que us restin de vida.

L'HERÈNCIA DE PROMETEU

L'herència de Prometeu tracta d'exposar, més en forma de relat distret que de dissertació acadèmica, els principals reptes ambientals del present: la pèrdua de qualitat de recursos hídrics, la destrucció de la biodiversitat, l'esgotament dels recursos energètics, la superpoblació, etc. Des d'una perspectiva crítica respecte als plantejaments catastrofistes i mitificadors d'alguns dels moviments ecologistes, s'aporten dades precises i actuals i propostes realistes dirigides a la comprensió i aportació de solucions d'aquests problemes, tot situant-los en el marc social i econòmic que la civilització humana ha creat, en substituir la seva pròpia evolució biològica per una evolució cultural, a hores d'ara desbocada.

EDUCADORS O PREDICADORS?

Educadors o predicadors? intenta exposar una visió crítica -potser alguna vegada càustica-, basada en l'anàlisi de documents i en un estudi de cas, sobre la difusió dels mites, les modes, les creences i els errors de concepte a través dels canals de l'educació i la divulgació ambiental. Tot reconeixent que la complexitat de les qüestions ambientals reclama que l'educació en els valors i la instrucció científica vagin de la mà, el llibre també ofereix un ampli recull de recursos bibliogràfics i adreces d'internet on el lector podrà contrastar idees i adquirir nova informació. 

Educadors o predicadors? ha estat l'obra guanyadora del IV Premi Batec a la renovació i innovació educatives, 2000. 

11/2/11

MUSEOS DE ACEITE DE ESPAÑA


Aquesta publicació recull, amb un gran desplegament fotogràfic, aquells llocs que van ser fa anys, bressol de l'elaboració de l'oli d'oliva a Espanya i que avui s'han convertit en recursos museístics visitables.

El seu autor, Francisco Lorenzo Tapia, metge nutricionista malagueny i President de l'Associació OLEARUM, Cultura i Patrimoni de l'oli, presenta 88 recursos museístics vinculats al món de l'oli al nostre país, distribuïts en 12 comunitats autonòmiques i 27 províncies.

Al llarg del recorregut l’autor s’atura també al molí d’oli de Ca l'Agustí d' Alpicat. Es tracta d'un lloc digne de coneixença que dóna l'oportunitat de reviure una època de la història recent del nostre territori; quan la manera de viure i guanyar-se la vida estava estretament lligada a la terra i a tot el què ella donava. EI molí és punt de trobada entre passat i el present que saben conjugar-se a la perfecció davant l'atenta mirada del visitant.

El 10 d'abril de 2010 va tenir lloc el lliurament, a la població de Robledillo de Gata (Càceres), del Premi "Agustí Serés, (in Memoriam), Molí de ca l'Agustí", en la seva primera edició, a Francisco Lorenzo Tapia, l’autor d’aquest llibre, en reconeixement a la seva tasca divulgadora de la cultura i del patrimoni de l'oli.

SU HIJO CON SÍNDROME DE DOWN - DE LA A A LA Z

Tradicionalment, s'han estès molts tòpics i inexactituds sobre els problemes i malalties que poden afectar els nens amb síndrome de Down, oferint una informació impròpia de vegades generada per una confusió amb els aspectes constitucionals propis de la síndrome. Aquests nens presenten les mateixes malalties que qualsevol altre de la seva mateixa edat i, tot i que poden estar més predisposats a algunes d'elles, per a altres ho estan menys, i el seu tractament és el mateix i pot, fins i tot, ser més satisfactori i eficaç.

Aquest llibre està dirigit a pares de nens amb síndrome de Down. La seva intenció és oferir-los una primera aproximació objectiva i pràctica als problemes de salut, conducta o desenvolupament que els seus fills puguin presentar. Estructurat en breus capítols, s'inicia amb un recordatori sobre genètica i síndrome de Down, continua amb l'exposició per ordre alfabètic dels aspectes mèdics i finalitza amb un annex que inclou el Programa de Salut i les taules de creixement del Centre Mèdic Down (CMD ) de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

En la seva redacció han col·laborat més de 30 especialistes del CMD i d'acreditats Hospitals Universitaris de Catalunya i Equador.

SOCIOLOGÍA PARA LA INTERVENCIÓN SOCIAL Y EDUCATIVA

Aquest llibre apropa la perspectiva sociològica als estudiants i professionals que necessiten aplicar els seus coneixements en la intervenció socioeducativa. Constitueix tant una excel·lent forma d'introducció a l'anàlisi sociològica com una profitosa eina per reflexionar sobre les seves experiències en la intervenció. Els seus autors ofereixen continguts temàtics fonamentals, propostes d'exercicis pràctics, materials de lectura i recursos del web, tot això estructurat en tres parts: Sociologia i polítiques socials, on es repassen els principals conceptes de la disciplina aplicables a la intervenció socioeducativa (societat, processos i agències de socialització, classes socials, poder i estat nacional, etc.); Els col·lectius subjectes a intervenció, dedicat als que reben normalment l'acció socioeducativa (grups d'edat, gènere, immigració, etc.) i Els àmbits d'intervenció, que aprofundeix en problemes socials específics i per als quals es dissenyen programes d'actuació singulars (presons, prostitució, drogues, pobresa, absentisme escolar, inserció laboral, etc.)
Dolors Mayoral participa amb l'article "La organización social del género".

10/2/11

JÓVENES Y DICTADURAS DE ENTREGUERRAS

El llibre és el resultat d'un seminari organitzat per la Universitat de Lleida, per tal de conèixer millor quines van ser les polítiques d'infància i joventut desenvolupades per diferents règims dictatorials d'entreguerres. Cada cop resulta més evident que aquestes dictadures no es van limitar a mantenir el poder recorrent a la repressió, sinó que van demostrar un especial interès en ampliar la base d'un suport social que sens dubte van rebre. Nens i joves van tenir un important paper en aquest escenari, sent objecte d'una especial atenció per la seva qualitat de germen doctrinari d'aquests règims. L'obra reuneix les investigacions dutes a terme per joves investigadors, tots ells dedicats a explorar amb més deteniment un aspecte escassament contemplat fins ara per la historiografia espanyola. La infància i la joventut no només van ser segments socials objecte d'adoctrinament a través d'institucions polítiques, sinó sectors receptors de serveis assistencials dissenyats amb propòsits de control social, però també de socialització. És des d'aquesta perspectiva comparada que s'aprofundeix en el coneixement de les polítiques socials adreçades a nens i joves, en el si del feixisme italià, del nazisme alemany, del totalitarisme japonès i del salazarisme portuguès, tots ells marcs de referència on inserir la realitat de la dictadura franquista, que és especialment atesa en l'obra.

LLEIDA (1890-1936): CACIQUISME POLÍTIC I LLUITA ELECTORAL

Un llibre especialment important que fa llum sobre un aspecte oblidat de la nostra història: els partits i el comportament electoral fora del districte de Barcelona, habitualment privilegiat i únic objecte de comentaris i d’anàlisis. Conxita Mir ens ofereix una quantitat impressionant de dades i les interpreta amb lucidesa i amb precisió. Gràfics, mapes i fotografies augmenten el valor de l’obra. 

EL LENGUAJE: DIFERENCIAS CULTURALES Y DESIGUALDADES SOCIALES

Aquest llibre constitueix una introducció a l'anàlisi de les desigualtats socials i la seva influència en la constitució de processos cognitius per mitjà dels recursos i habilitats lingüístiques. Està concebut com un manual vàlid tant per als estudiosos del tema com per a tots els qui es dediquen al món de la docència. En general els docents continuen rebutjant en les seves reflexions i pràctiques la consideració de les desigualtats socials, culturals i lingüístiques com un element decisiu del rendiment i adaptació escolar.

CONTROL SOCIAL I QUOTIDIANITAT

TERCERES JORNADES SOBRE SISTEMES AGRARIS, ORGANITZACIÓ SOCIAL I PODER LOCAL ALS PAÏSOS CATALANS

Aquestes jornades es van realitzar a Alguaire al novembre de 1999, organitzades pel Departament d’Història de la Universitat de Lleida i pel Patronat Josep Lladonosa de l’Ajuntament d’Alguaire.
En plantejar una temàtica concreta, es pretenia facilitar la realització i difusió d’estudis que lliguessin les diverses formes d’exercir un control sobre la població per part de les classes dirigents, que no es limita només a aspectes socials sinó que implica realitats econòmiques, de poder i culturals; i el de la repercussió en la vida de les persones.
Per tal de facilitar la presentació de les comunicacions es van suggerir tres línies prioritàries d’interès: A) La formació dels grups socials dominants i els canvis en les societats agràries; B) Èlits i control de les institucions polítiques; i C) Vida quotidiana i cultura material.

DIÀLEGS AL VOLTANT DE LA INTERCULTURALITAT

Des de sempre hi ha hagut moviments migratoris però en cap període anterior havien estat tan intensos i tan nombrosos com avui dia. És per això que, tot i que no es tracta d’un fenomen nou en les nostres societats, remou les estructures econòmiques, socials, culturals i polítiques.
Com regular els fluxos migratoris, com evitar les situacions d’il·legalitat, quin reconeixement donar a les seves cultures, quins trets de les nostres cultures haurien d’acceptar els nouvinguts per garantir un bon nivell de convivència, com establir els principis de participació política d’aquests, com repensar els tradicionals vincles entre nacionalitat i ciutadania, com reflexionar sobre la presència activa d’altres religions... i així una llarga llista de qüestions que mereixen atenció. En aquest llibre es planteja la reflexió sobre alguns d’aquests aspectes.

9/2/11

CONDUCCIÓN DE GRUPOS Y ROL DEL COORDINADOR

Vuitanta fitxes de material didàctic per aprendre a treballar en grups, conduir i exercir el rol de coordinador.
Es tracta d’un nou material de l’equip Aula de Salut i respon a l’objectiu d’editar recursos pedagògics per a la formació permanent que proporcionen un aprenentatge creatiu, participatiu i dinàmic.

SALVADOR SÁEZ CÁRDENAS

Salvador Sáez Cárdenas va néixer a Écija, Sevilla l’any 1959. És diplomat en infermeria per l’Escola Universitària de la Vall d’Hebron (Barcelona) i és llicenciat en pedagogia. Te una amplia experiència en formació i docència en temes d’educació per a la salut i intervencions comunitàries i dinàmica de grups (màster en promoció i educació per a la salut i màster en conducció de grups). Actualment és professor titular del Departament d’Infermeria de la Universitat de Lleida.

ATENEU POPULAR DE PONENT (1979-2005)

L'ambient social del país al final de la dictadura havia generat unes importants esperances col·lectives de canvi. Fruit d'aquest ambient, les mobilitzacions veïnals van tenir un protagonisme essencial. El dia 18 d'abril de 1979 un grup de ciutadans presentava una nova entitat cultural a la ciutat de Lleida: l'Ateneu Popular de Ponent.
Aquell grup estava format per persones d'origen professional i de tendència ideològica força diferent, però tots compartien un desig comú de millora de la comunitat, d'opció catalanista i democràtica, i de gust per la cultura. Una il·lusió col·lectiva i participativa que formava part de l'ambient del l'època.
L'Ateneu Popular de Ponent, a partir del treball voluntari dels seus associats mitjançant les diferents seccions, i amb la força d'uns valors ben arrelats, ha contribuït, sens dubte, a la millora de la ciutat.
Aquesta edició, la número 32 de la col·lecció "La Banqueta”, està dedicada als 25 anys de l'Ateneu Popular de Ponent.
La col·lecció "La Banqueta. Quaderns de divulgació ciutadana" fou creada i impulsada per Jaume Magre l’any 1982, essent la primera col·lecció municipal amb continuïtat i d'edició ininterrompuda. Des d'un principi es va idear amb la finalitat de recollir i divulgar la realitat diversa de la vida lleidatana, tenint en compte els diferents aspectes d'aquesta ciutat.

8/2/11

LES ROSES DE RONSARD - PERE ROVIRA

Antologia bilingüe en francès i català a càrrec de Pere Rovira que signa la traducció i el pròleg.La poesia de Ronsard és més viva que mai.
La poesia de Ronsard és, sens dubte, una poesia culta, però va més enllà del culteranisme, pel camí de la vida viscuda, del temps i de l’amor, els dos grans temes dels sonets que conté aquest llibre. La poesia n’ha parlat molt, de l’amor i del temps, i de diverses maneres. Una de les més clàssiques i famoses és la que ens aconsella que visquem mentre puguem, que no deixem escapar els dies, que collim les roses de la vida quan encara és possible.

EL PRICE DELS POETES 25 ANYS

El 25 d'abril de 1970, la sala Gran Price de Barcelona va acollir el I Festival Popular de Poesia Catalana. El Price dels Poetes va aplegar bona part de les tendències de la poesia catalana del segle XX: la jornada es convertí en un acte d’afirmació de les llibertats més elementals.
25 anys més tard va tornar a tenir lloc la festa de la poesia. Desaparegut el Price, l’acte es feia al Palau de la Música Catalana. En aquesta ocasió l’acte volia ser tot un memorial. La nova festa de la poesia, en temps ben distints, reivindicava, un cop més, la dignitat contra el pesimisme.
Aquell any 1995 havia mort un amic de tots, poeta i veu de poetes: Ovidi Montllor.
Aquest llibre editat per la Regidoria d’Edicions i Publicacions de l’Ajuntament de Barcelona presenta un recoregut per la poesia catalana durant els 25 anys que separen tots dos esdeveniments.

PERE ROVIRA POESIA 1979-2004

Aquest llibre és l’obra poètica de Pere Rovira, reunida ara en un únic volum per posar-la novament a l’abast dels lectors. Aquest tot unitari és com vint-i-cinc anys d’una vida; i, com en una vida, amb una major presència de la vitalitat, de la ironia i d’un amor apassionat en la primera part de l’obra, que va prenent progressivament una tonalitat més reflexiva, més íntima i amb una major càrrega de sentimentalitat, fins culminar en una escriptura de la memòria, que reflexiona sobre la vellesa i la mort; en definitiva, sobre el pas del temps. Un recorregut que va desgranant altres temes que tenen a veure amb l’amor, la pròpia creació literària, la felicitat, la pèrdua de persones estimades; o que inclou la versió que ha fet l’autor de poemes i cançons alienes.

I TROBADA DE POETES PER LA PAU - HOMENATGE A YAEL LANGELLA

L’onze de gener de 2007, la fotògrafa, traductora i poetessa d’origen francès Yael Langella va morir en un desgraciat accident a Lisboa. Ella i el seu company, el pintor alemany resident a Barcelona Uwe Geest, mantenien una estreta relació amb Josep Guinovart, l’Espai Guinovat i Agramunt, on havien fet diverses estades. La seva mort, per tant, va ser especialment sentida.
En ocasió de la commemoració del Dia Mundial per la Pau, la Fundació Privada Espai Guinovart i el PEN català, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Agramunt, de la Institució de les Lletres Catalanes i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de La Diputació de Lleida, van decidir d’aplegar a Agramunt una colla d’autors i autores en una I Trobada de Poetes per la Pau, com a homenatge i record de Yael Langella.
Aquest llibre, editat per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, recull els poemes que es van llegir en aquella trobada.

7/2/11

QUARTETS DE PONENT

Col·lecció de quatre quartets de corda de joves compositors lleidatans resultat d’un encàrrec formulat per l’Aula de Música de la Universitat de Lleida. Les obres foren estrenades al Saló Víctor Siurana de la Universitat de Lleida pel Quartet de Barcelona dins la IX Temporada Musical de la UdL el març del 2002. Els compositors representats són: David Esterri, Agustí López, Jordi París i Antoni Tolmos.
Quaderns aula de música (QAM) és una col·lecció d’edicions musicals que pretenen posar a l’abast del públic, dels intèrprets i dels investigadors algunes de les obres musicals que, amb caràcter d’estrena o de recuperació, han estat programades dins de les activitats de l’Aula de Música de la Universitat de Lleida.

HISTÒRIA D'UN POLITOXICÒMAN

Aquesta història està basada en fets reals i, com sempre, la realitat supera la ficció. Aquesta narració explica la vida d’una persona de classe mitjana, que a causa d’unes determinades circumstàncies de la seva vida se submergeix dins el món de la drogoaddicció i la delinqüència.
La història del Bola pot semblar-nos llunyana; però en circumstàncies similars, potser qualsevol de nosaltres no haguéssim sabut trobar un camí diferent.

4/2/11

LO PARDAL ROQUER VOL. 4


Aquest és el darrer volum de la sèrie, tancant-se la tetralogia del Pardal Roquer.
El títol fa referència a la darrera jornada de la tetralogia de Richard Wagner “L’anell del Nibelung”, representant, doncs, el capvespre del Rockandroll, coincidint amb el cinquantè aniversari de la mort d’en Buddy Holly, una de les icones mes representatives d’aquest estil a nivell internacional.
A nivell iconogràfic, el més reconeixible, a banda de l’estètica wagneriana de la portada, és el tribut al “London Calling” dels Clash, emmarcat en una carpeta del color de l’àlbum blanc dels Beatles, del que es fa referència en alguns moments del disc, i representant l’antítesi del primer de la sèrie del Pardal Roquer, pel que fa a composició i color.
El disc corona la sèrie a nivell conceptual, reprenent leitmotives i temàtiques dels anteriors i creant un esquema general cíclic que tanca la tetralogia en forma de cercle gairebé perfecte. Al principi del llibret s’inclou un esquema general de la tetralogia on queda palesa la simetria de l’estructura i la seva continuïtat.

LO PARDAL ROQUER VOL.3

Tercer volum de la tetralogia de Lo Pardal Roquer titulat “Rocksterri”. Manté una continuïtat amb els dos anteriors quant a concepte, continguts i estructura, però el diferencia l’aportació de Xerramequ i Tiquismiquis (Marc Serrats i Marc Grau, respectivament). Tots els discs contenen 15 cançons dividides en dos grups de set (les set virtuts i els set pecats) separats per un interludi instrumental. Totes d’autoria pròpia a excepció de "La presó de Lleida" –a ritme de surf- i el poema musicat de Guillem Viladot "Metaplasma".
També trobem en aquest disc a l’entranyable Miquelet, Lo Pardal Roquer continua informant-nos de les desventures d’aquest personatge amb la cançó "El retorn de Miquelet".
Amb humor i ironia denúncia temes actuals. Amb la cançó "Xavacanos" remet contra l’ordinarietat de la música dels concursos televisius i amb "La torre de l’oncle Tom" contra l’especulació immobiliària.
Amb aquest nou disc el cantant continua volant, i de fet, ja anuncia l’aparició del darrer disc que tanca aquesta tetralogia per l’any vinent, per tal de celebrar els 50 anys de la mort del Rock’n roll.

LO PARDAL ROQUER, VOL. 2

Col·lecció de cançons titulada genèricament Ruc-a-billy & Cat Music. Podem trobar-hi rockabilly i també altres ritmes com la sardana, el surf, la rumba o les balades. Posa nova música a cançons populars catalanes com el Gegant del pi, el Gall Kikiriki, Baixant per la font del gat... i també fa un homenatge a Morricone i a artistes i cantautors de Ponent.
És un treball d’art conceptual, essent el que no aparenta ser. Segons paraules de Matías López l’artista “actua a mode d’un dissolvent: hi ha molta ira de la justa en aquest segon volum, una més gran acceleració dels conceptes i de les idees.” Manté la continuïtat amb l’anterior disc quant a texts profunds, intel·ligents, que han fet que creï un imaginari personal –un mapa de topònims ponentins- que ens trobem ja al llibret d’acompanyament del CD. Amb el seu to irònic ens fa una introducció, on descobrim que Alpicat és batejada com a Menphis, Lleida seria El Paso –que ens remet a Ciutat de Pas del primer CD-, Almacelles és batejada com a Tijuana, Raïmat com a Santa Fe... i tots aquests pobles es situen en territori Apatxe.
Tal com explica Matías López Lo Pardal reprèn la temàtica religiosa amb "Les negacions" que ens remet al preludi "Les negacions" del primer CD, però la gran cançó religiosa d’aquest segon CD és "Amor de Déu" que ens remet a "Les tres impostures" del primer volum. Per tant, veiem aquesta continuïtat, reforçada amb la reaparició del personatge Miquelet, llançant el missatge de la impossibilitat de tota redempció. David Esterri ha tornat a demostrar que sol des d’una ferma actitud espiritual davant la vida pot ser esfondrat l’edifici de les falses aparences.

3/2/11

SONS DE CIUTAT DVD CONCERT


Aquest recital va ser enregistrat el 17 de febrer de 2006 als TENA Studios. Inclou les obres del CD “Sons de ciutat” i una improvisació sobre el tema tradicional català “La cançó del lladre”.
És una producció de Ferran Blanch per a HARMONIC management 2006.

SONS DE CIUTAT


El disc va ser presentat a Varsòvia el dia 13 de juny de 2005 i a l’Auditori Enric Granados de Lleida el dia 19 de novembre. Al febrer de 2006, l’enregistrà en format DVD al Palau Bofarull de Reus i a l’abril va donar un concert de presentació dels temes a Praga.
La seva música cohesiona amb harmonia les seves principals influències, com és la música clàssica, el jazz, el flamenc i les noves músiques, donant com a resultat unes composicions amb personalitat pròpia.

BLANC

Tercer treball discogràfic del pianista i compositor Antoni Tolmos, pel qual ha comptat per primera vegada amb la participació de diferents músics, incloent a més un tema interpretat pel trompetista Matthew Simon. Tot i així, al disc també hi trobem composicions interpretades a piano solo.
Blanc fou presentat en concert a l’Auditori Enric Granados de Lleida el dia 30 de desembre de 2003. El director de cinema Ferran Blanch va realitzar un videoclip del tema “Dins un núvol”, gravat al mateix Auditori i a la població medieval de Guimerà. Es tracta d’un disc molt mediterrani, que fusiona la música clàssica amb el flamenc, el jazz i les noves músiques.

PIANO SOLO - SILENCIS

Aquest CD va ser enregistrat els dies 13 i 14 de març de 2001 a la sala 2 de l’Auditori Enric Granados de Lleida en sessió tancada. Antoni Tolmos és autor i intèrpret de tots els temes, 12 en total, dels quals “No et diré res” i “Plors” van ser improvisats en el moment de la gravació. Algunes de les seves obres s’han utilitzat com a música de sèries i documentals de ràdio i televisió.

FRUITS PROHIBITS

La novel·la està ambientada als anys 60 en un petit poble de nom inventat. Ens narra la relació amorosa entre dos joves estudiants d’institut i una professora. L’eix de la història és, doncs, aquest triangle amorós, la relació entre els tres personatges. No obstant això, l’autora recorre també a un altre tòpic literari: el de la dualitat camp-ciutat, l’ofegament que es pateix dins d’un ambient rural contraposat a la llibertat que representa la ciutat. És també una història d’iniciació a la vida. Del complicat pas des de l’adolescència a la primera maduresa, però també del pas, tal vegada impossible, des de la maduresa a una adolescència irrecuperable. Història d’amistats que poden esdevenir amor i d’amors que mai no maduraran en amistat.

SONATA PER A HOMES


Si en Els perills de ser dona trobàvem un variat panorama de personatges femenins, en aquesta Sonata per a homes són aquests els protagonistes de les històries. N’hi ha de tots els colors: ingenus, sensibles, indefensos, immadurs; però també: reaccionaris, covards, ganduls, aprofitats i, fins i tot, un pèl psicòpates. Les històries que componen aquest llibre incideixen i aprofundeixen en les qüestions que interessen a l’autora: la dominació –d’ells i d’elles- la hipocresia, la infidelitat i, és clar, la venjança. El recull és un mosaic d’històries que es llegeixen al compàs d’una sonata, començada, i finalitzada, en allegro, encara que a algun lector -lectora- li pugui sonar a rèquiem.

PERDRÉ LA MEMÒRIA


Perdré la memòria és una llarga, però intensa, introspecció d’una dona que fa balanç de la seva vida, transcorreguda en diverses ciutats europees, sempre al costat, i a l’ombra, de l’home estimat. La protagonista està perdent, lentament, la memòria d’un amor que ha entregat sense condicions, sense límits, sense contracte. Un amor boig. Però no és sempre així el veritable amor? Aquesta és la història d’un amor fou. Quan aquest amor va en una sola direcció, pot acabar en la degradació i la servitud de qui estima? I, aleshores, no és millor perdre’n la memòria? O, resulta preferible intentar desfer-se’n, sense preveure, però, les inesperades juguesques de l’atzar?

TREURE LA POLS

La Cinta és una noia d’allò més divertida que, paradoxalment, no acaba d’afinar a l’hora de trobar parella. Té, però, un amic secret a qui contar-li les seves afliccions. Un bon dia, en un rampell, l’abandona i aquesta amistat acaba coberta per una capa de pols. Passat el temps, aclaparada per la realitat massa feixuga que l’envolta, decideix treure la pols acumulada. Això canviarà la seva vida.

DESAMORS

Les cartes de desamor han acabat convertint-se en un subgènere dins de la literatura epistolar. El ressò del premi instituït per l’Associació de Veïns de Pardinyes a la ciutat de Lleida n’és un testimoni. En aquests deu anys centenars d’escriptors i escriptores hi han aportat creacions inspirades en un sentiment que, tot i ser prou estès, de vegades no té molt bona acollida en les persones desestimades. En clau d’humor, de tendresa o de tragèdia fins i tot, aquest llibre us porta les cartes premiades en les últimes edicions del premi (1997-2001) i us mostra com el desamor esdevé tan capaç de generar bona literatura com l’amor.
Andreu Loncà Loncà en va ser guanyador amb el relat titulat "Mel i vinagre".

EL DARRER COMTE DEL PIRINEU

Podríem començar com en els còmics d’Astèrix, imaginant una data que seria l’any 1484, mostrant els perfils geogràfics de la Península Ibèrica i destriant-hi tres taques de color diferent, dues al nord i una al sud. Llavors escriuríem que som a finals del segle XV i que els antics regnes peninsulars estan sota el control dels Reis Catòlics. Però no tots! Queden els regnes de Granada i Navarra, i el comtat del Pallars, on Hug Roger III acaba d’assolir la màxima extensió d’un territori que va d’Àger a la Vall d’Aran i de la Ribagorça al Segre. Ara que el comte ja raneja la cinquantena, ha esdevingut un noble llegendari i els seus súbdits, de grat o per força, el reconeixen com a “Senyor en les muntanyes”.
En aquest recull de narracions, cinc reconeguts escriptors catalans ens acosten a l’enigmàtica figura d’un personatge oblidat: coneixerem les transcendents decisions de la seva muller i la tràgica història que els va tocar de viure.
Andreu Loncà Loncà és un dels autors d’aquest volum, participant amb la narració titulada “El comte i el rossinyolet salvatge”.

LUX MUNDI - RELATS DE LA RIBAGORÇA

Lux mundi recull els relats d’escriptors catalans i bascos que van participar en l’onzena Trobada d’Escriptors al Pirineu, un encontre que, l’any 2004, va afavorir, per primer cop, una relació bilateral entre la literatura basca i la catalana centrada en la geogrfia comuna pirinenca. D’aquelles jornades de descobriments i d’amistats n’han sorgit els relats de Lux mundi. En aquest llibre la literatura es passeja per la geografia, la història, la tradició i la vida de la Ribagorça, i l’acció de les diferents narracions del recull comparteix protagonisme amb l’ombra dels vells edificis romànics, el misteri dels pantocràtors, els enigmes mitològics de les pintures murals, l’arquitectura mineral i aquàtica del parc nacional d’Aigüestortes i la bellesa d’uns paisatges únics de muntanya.
Andreu Loncà Loncà hi participa amb la narració "La fosca alzina de Ponent".

AIGUANEIX - RELATS DE LA VALL FOSCA

La vall Fosca, en l’eix obert pel Flamicell baixant de l’estany Gento a Senterada, conforma un dels darrers paradisos dels Pirineus. Discretament amagada al ponent més septentrional del Pallars Sobirà, el seu nom té a veure amb el caràcter recòndit que encara manifesta i sembla venir-li d’una estretor geològica i una orientació assolellada de les valls pirinenques.
Paradoxalment, però, de la vall Fosca van sortir les primeres indústries de llum de la Catalunya del segle XX i encara sorprenen les colossals obres hidràuliques que van furgar-li l’ànima entre 1914 i els anys trenta del segle passat.
Amb els relats del volum Aiguaneix, la vall Fosca s’il·lumina amb la claror d’unes històries que passegen pels seus paisatges, fan niu entre la Torre de Capdella i Molinas, grimpen de Sallente a l’estany Gento i es mouen d’Espui a la Pobleta de Bellveí. Entreu-hi sense complexos i deixeu-vos seduir pel florilegi de contes escrits per autors d’arreu dels Països Catalans.
Andreu Loncà Loncà hi participa amb el relat titulat "Germà".
"

SET CLAUS - RELATS D'ANDORRA

Andorra és una realitat polièdrica i profunda. La capital, Andorra la Vella, fa de façana urbana a un país petit però modern, i de sud a nord s’obre una vall de negocis i de serveis que fa equilibris per harmonitzar la modernitat i la tradició, els avenços tecnològics i el respecte a l’entorn natural. Més enrere, encara, un paradís humà i natural solcat per la i grega de les Valires.
Els contes i narracions que s’apleguen a Set claus s’adrecen a totes les cares d’aquesta Andorra plural i arriscada, tradicional i moderna, amb la participació d’algun dels millors autors de la narrativa catalana actual. Andreu Loncà Loncà hi participa amb el relat “La tieta d’Andorra”.

TE DE ROCA - LITERATURA A LA RIBAGORZA

Un bon te, natural, amb bona taula i una bona companyia és el que us ofereix aquest llibre. L’experiència és única, però ja ha creat tradició en les nostres lletres: cada any, les valls pirinenques acullen un grup d’escriptors de tots els territoris de parla catalana: poetes, narradors, dramaturgs, periodistes. La voluntat és descobrir el nord del país, l’eix pirinenc bressol de la llengua i del territori. Però el propòsit també és enriquir una literatura que té, en aquestes valls, el seu punt de referència.
Te de roca recull les narracions de tretze escriptors que participaren en la sisena trobada feta a la Ribagorça i que tenen, en aquest escenari, el centre de la seva acció. Tretze contes i tretze autors de diversa trajectòria literària però que compten entre els més representatius de la nostra literatura. Andreu Loncà Loncà hi participa amb la narració titulada “El dret de recordar”.

CAMINS I RIEROLS

Música impresa de sardana per a cobla publicada per La mà de Guido l'any 2009. Aquesta composició va guanyar l'accèssit de c omposició de música per a cobla del concurs Ciutat de Mollet del Vallès de l'edició del 2008.