17/5/17

PROP LA VIA DEL TREN



HERNÀEZ, Enric. Prop la via del tren.
Picap, 2017.
 
El nou treball del cantautor barceloní Enric Hernàez és un disc intimista on els sons elèctrics i acústics es posen al servei de la poesia. Són un total de deu cançons; composicions pròpies i altres amb lletres dels poetes Josep Palau i Fabre, Joan Maragall i David Castillo. A Prop de la via del tren, Hernàez ens parla de la llibertat, de la tria entre la tranquil·litat del mar o la lluita, o de les flors que més ens agraden.
Javi Garrabella -  arranjaments, baix, baix elèctric, contrabaix i producció.

TALLER DE MÚSICS



Aurora.
Tallers de Músics, 2017.
"Aurora és un tràfec de gent pels passadissos del Taller de Músics, on aquells que de manera natural ensumen el risc creatiu són capaços de posar-se d'acord amb senzilles mirades còmplices i dir de forma totalment natural "som-hi". Aurora és, des del meu punt de vista, el profund i indestructible ADN del Taller de Músics, la casa on la transversalitat no és un acord sinó una naturalesa: diferents angles de la mateixa realitat esfilagarsen els tòpics i teixeixen no la suma dels angles, sinó "un altre" angle. Aurora, per utilitzar termes més musicològics, es basa en tres fonaments que flueixen amb naturalitat entre ells: un compromís amb la creació contemporània, d'ample recorregut tant en l'armònic com en el disseny formal dels temes; el llenguatge del jazz com acord tàcit d'eina funcional i de codi lingüístic; i finalment, el món del cant flamenc com a via d'exploració per arribar a territoris nous.
El diccionari de la RAE, en les seves dues primeres accepcions, defineix Aurora com "llum rosada que precedeix immediatament a la sortida del sol" o bé "principi o primers temps d'una cosa". Vist així, qui això escriu intueix que ens queda dia per a estona. Quasi fins i tot diria que arribat el moment del nocturn, alguna sorpresa veurem impossible de definir ara. La meva humil opinió és que els integrants d'Aurora es deuen, com enormes músics que són, a aquesta obligació insterior d'explicar-nos perquè la llum del sol, que han decidit explicar, ens va mutant entre els dits, entre els dies, els riures, els plaers i les  penes, tot junt. Els hi demano que es mantinguin atents als paisatges, amb les seves plujes, vents o el que sigui menester que esdevingui. Ens dotaran de viatges que ni imaginàvem. Llarga vida a Aurora. I moltes gràcies al Pere, Max, Javi, Joan Carles i José Manuel. Queda dit."
Enric Palomar, director artístic del Taller de Músics
Javi Garrabella toca el baix dins d'Aurora.

25/4/17

JORDI I OSLO. LA CUA DEL DRAC


JOVEGUILLE. La cua del drac. De Falces, 2017

ISBN: 9788461783601


En Jordi i Oslo han tornat! Les aventures del petit cavaller i el drac de companyia continuen. Què passarà amb la cua de l'Oslo? Sortirà el Kiwi Ninja? Què hi fa el mag Merí aquí?



"Uns personatges propers i tendres, un dibuix vibrant i expressiu, uns guions divertits i enginyosos... Jordi i Oslo és una gran tira, al nivell dels clàssics del gènere" KAP


28/3/17

PETITS CRIMS FAMILIARS I ALTRES MICRORELATS

PONS VIDAL, Maria. Petits crims familiars i altres microrelats. Pagès, 2017
ISBN: 9788499758244 

L'autora ens ofereix la visió d'un món que tot i que sembla tràgic està farcit de grans dosis d'humor. L'amor i el desamor, la venjança, l'enveja, el desencís, l'engany, la solitud, el dolor, la por, la passió, el matrimoni, la família, la mort..., fantasmes, sovint propers, que poblen les nostres nits i la nostra vida diària, com en El dinosaure de Monterroso.




20/3/17

CONTRA LA MORT / AGAINST DEATH



ROVIRA, Pere; ROVIRA, Emília; STUHR, Kayla. Contra la mort/Against Death.  
Quadrant Records, 2016

Contra la mort és del títol del darrer llibre de poemes de l’escriptor català Pere Rovira i és també el nom del projecte interdisciplinar que recull aquest CD-DVD, combinant música, poesia i arts visuals. Emília Rovira ha composat totes les músiques sobre els textos recitats al disc pel poeta. L’artista visual Kayla Stuhr presenta un video on il·lustra els poemes en temps real, amb diverses tècniques pictòriques.Contra la mort vol ser una experiència global per als sentits, un projecte que ajudi a entendre i a gaudir la poesia desde la fusió amb la música i les arts visuals.

Us deixem a continuació la crítica que va fer Vidal Vidal el dia 12 de març de 2017 al suplement "Lectura" de SEGRE.


El títol que més penso regalar i recomanar el pròxim Dia del Llibre serà un disc. Un disc molt literari, això sí, que incorpora una selecció de poesies, un àlbum de pintures i un DVD. Una mostra d’art total o gairebé, editada acuradament per Quadrant Records. Es tracta de Contra la mort, treball signat per Pere Rovira, la seva filla Emília Rovira Alegre, pianista i compositora –a banda d’autora del feliç poemari Oslo, que pren el nom de la ciutat on resideix actualment–, i l’artista gràfica Kayla Stuhr, responsable de les il·lustracions pictòriques de les tapes i del quadernet on es transcriuen els versos que el Pere diu amb una veu depurada per la tecnologia més moderna, que sona especialment neta i càlida, mentre l’Emília hi posa un inspirat fons musical que remarca la força de les paraules, que d’aquesta forma multipliquen el seu to sentimental. El resultat de la triple col·laboració és un conjunt commovedor, d’un romanticisme arravatat però realista, profund, creïble i viscut. Emocions a flor de pell. Com a complement als tretze poemes recitats, s’afegeixen uns bonus tracks amb les suggestives peces instrumentals sense les diguem-ne interferències vocals, a base de solos de piano que recreen unes melodies evocadores i delicades, a més d’un videodisc amb un curtmetratge en què la clara dicció del poeta dialoga amb uns sorprenents efectes visuals que la Kayla aconsegueix escampant, per mitjà d’uns pinzells o directament amb les mans, materials diversos com pintura i arena.
Els textos poètics escollits provenen del llibre igualment titulat Contra la mort, que va treure Proa en 2011, i conformen allò que la mateixa Emília defineix en una breu presentació de l’obra com una “celebració de la vida i de l’amor”. En efecte, a tall de conjura enfront del desenllaç ineluctable de tota existència humana, aquests versos sincers i sentits hi oposen imatges poderoses de desig carnal i d’un plaer que és “una llengua que no menteix mai”, si bé no només un plaer físic sinó també el “rar plaer de no esperar ni lamentar” propi ja de la maduresa, així com d’una estimació intensa que ultrapassa la “frontera fosca” de la mort. També de memòria immarcescible de moments íntims amb la persona amb qui ens sabem units: el “temps de les delícies” capaç encara de fer reviure al cor de l’hivern un estiu que no el podran apagar ni la por ni la tristesa.