A Dones, infància i beneficència a la Casa de Maternitat de Lleida (1914-1944), Míriam Roma García aborda aspectes clau per analitzar la representació de la maternitat i del treball femení dins de la institució —gestionada per les Filles de la Caritat— que assistia dones en situació econòmica precària o que havien concebut fora del matrimoni, i acollia i educava infants expòsits i orfes fins als deu anys.
A través d’un corpus de documents conservats a l’Arxiu de la Diputació de Lleida, l’autora se centra en el període comprès entre la Mancomunitat de Catalunya i els primers anys de postguerra. Defugint la perspectiva institucional, posa al centre les persones i les relacions de poder, alhora que examina la situació de les asilades —òrfenes i expòsites—, que rebien una educació i formació fonamentades en una moral catòlica que perpetuava el seu rol de gènere com a «àngels de la llar».
